L’escriptor Mia Couto (Beira, Moçambic, 1955) és un dels escriptors destacats en llengua portuguesa i l’autor moçambiquès més traduït. Ara, Edicions del Periscopi ens presenta la seva novel·la ‘La confessió de la lleona’, en una traducció de Pere Comellas Casanovas. A la coberta l’editor, Aniol Rafel, ens posa la mel a la boca quan ens informa que amb aquesta novel·la: «Mia Couto ens ofereix una dansa rabiosa i apassionant que clama contra l’opressió a les dones, una novel·la que combina realitat i superstició en una història evocadora i insòlita.» Llegiu-ne  un fragment i llegiu el text que ha preparat l’editor per parlar d’aquesta obra, que arribarà a les llibreries aquesta setmana entrant.

Arran de ‘La confessió de la lleona’ de Mia Couto
per Aniol Rafel

Potser des de lluny, vist des del forat del pany, pugui no semblar-ho, però ser editor no és fàcil. Ser-ho d’una editorial literària i en català, encara menys. I el repte d’haver de decidir quins llibres formaran part del catàleg d’Edicions del Periscopi després d’haver aconseguit la complicitat de lectors i de bona part del sector, és colossal. O almenys així és com ho visc. Per això, quan cerques continguts, una tasca apassionant però que comporta una enorme responsabilitat i moltes preguntes que no sempre tenen una resposta òbvia, obrir un llibre i que t’arrossegui com ho fa ‘La confessió de la lleona’ des de l’inici és un petit miracle literari. I quan això passa, saps que estàs davant d’un llibre fora del comú. En casos així, els dubtes, en altres ocasions tan habituals, s’esvaeixen. Perquè només començar el que et trobes són paraules que voldries llegir una i una altra vegada:

“Déu, antigament, era dona. Abans d’exiliar-se lluny de la seva creació i quan encara no es deia Nungu, l’actual Senyor de l’Univers s’assemblava a totes les mares d’aquest món. En aquell temps, parlàvem la mateixa llengua dels mars, de la terra i dels cels. El meu avi diu que aquell regnat fa molt que es va morir. Però en algun lloc dins nostre hi queda el record d’aquella època llunyana. Sobreviuen il·lusions i certeses que, al nostre poble de Kulumani, passen de generació en generació. Tots sabem, per exemple, que el cel encara no està acabat. Són les dones qui, des de fa mil·lennis, van teixint aquest infinit vel. Quan els seus ventres s’arrodoneixen, el cel s’amplia un tros. Al revés, quan perden un fill, aquell fragment de firmament es torna a desfer.”

La magnífica traducció de l’original en portuguès que ha fet Pere Comellas  permet que ‘La confessió de la lleona’ et transporti a l’Àfrica en un tres i no res. És una obra encisadora i molt lírica, en la qual tradició, ferocitat, violència, memòria i poder ballen una dansa rabiosa i apassionant.  La novel·la, que clama contra l’opressió a les dones, entrellaça la veu de l’Arcàngel, el caçador encarregat d’abatre una lleona que amenaça les creences ancestrals de l’enigmàtic poble de Kulumani (Moçambic), amb la de la seva antiga amant, la Mariamar, que ha estat confinada a casa després de la mort de la seva germana petita. La història, inspirada en fets i personatges reals, s’impregna del poderós realisme animista de Mia Couto;  dotat d’una profunda humanitat, l’autor ens transporta a mons on la realitat es fon de manera màgica amb el mite i la llegenda.

Aquest any, a més, tindrem la immensa sort de poder escoltar Mia Couto al festival MOT el dia 16 d’abril a Olot, i el 18 d’abril al CCCB de Barcelona, on  farà una conferència en el marc de l’exposició ‘Making Africa’. Una ocasió única per conèixer millor un autor que, com deia Henning Mankell, és un dels més interessants i importants de l’Àfrica.

Coberta Lleona Periscopi

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb