L’Audiència espanyola ha obert avui el judici contra el major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, la intendenta del cos Teresa Laplana, l’ex-secretari general del Departament d’Interior Cèsar Puig i l’ex-director de la policia catalana Pere Soler. Les defenses s’han presentat a la sessió de qüestions prèvies dividides. Per un banda Puig i Soler qüestionen la competència del tribunal, però Trapero i Laplana no.

L’advocat de Puig, Jaume Alonso-Cuevillas, ha qüestionat la competència de l’Audiència espanyola per a jutjar el cas i ha demanat que es traslladi a l’Audiència de Barcelona. En aquesta primera vista, només hi ha assistit un dels acusats, Pere Soler, tot i que no era necessari.

Cuevillas ha assegurat que si l’Audiència espanyola es queda la causa es produirà ‘un canvi en les regles que instàncies europees podrien interpretar com la creació d’un tribunal d’excepció’.  Per tal de traslladar el cas a Barcelona, el lletrat ha esgrimit que la jurisprudència en casos de sedició a l’estat espanyol ha estat sempre en mans d’audiències provincials.

En la sessió d’avui, Olga Tubau, advocada de Trapero i Laplana, ha assistit a la vista però no ha formulat al·legacions i tampoc no ha qüestionat la competència de l’Audiència espanyola per a jutjar els seus clients. En canvi, el lletrat de Pere Soler, Pau Ferrer, s’ha expressat en termes similars a Cuevillas. Segons l’advocat, la investigació no determina ‘delictes contra la forma de govern’ i ‘no identifica ni un sol fet delictiu’ fora de Catalunya. Per això, ha demanat el trasllat de la causa a l’Audiència de Barcelona o un jutjat ordinari de la ciutat.

D’altra banda, el representant de la fiscalia, Pedro Rubira, ha defensat que l’Audiència espanyola és competent per jutjar la causa, ja que l’1-O va afectar ‘el govern de la nació’. A més, ha posat en dubte la ‘imparcialitat i serenitat’ dels tribunals catalans per a jutjar els fets.

El ministeri públic demana onze anys de presó i d’inhabilitació per a Trapero, Puig i Soler per un delicte de rebel·lió i la mateixa pena per a Soler i Puig. Per a la intendenta Laplana demana una pena de quatre anys de presó per un delicte de sedició pel 20-S. És previst que el judici no comenci fins després de l’estiu, quan el Tribunal Suprem espanyol hagi comunicat la sentència del judici contra l’1-O.

Quan el tribunal hagi resolt, les defenses podran presentar els escrits per a sol·licitar l’absolució i proposar proves i testimonis amb vista al judici. Després, la interlocutòria d’assenyalament fixarà la data de començament del judici i l’admissió o no dels testimonis i les proves de les defenses i de les acusacions.

Un tribunal de tres magistrats

El tribunal de la secció primera de la sala penal de l’Audiència espanyola que els jutjarà és presidit per Concepción Espejel i el completen Manuela Francisca Fernández Prado i Juan Ramon Sáez Valcárcel.

Fernández Prado va donar suport a un vot discrepant en la sentència sobre la cremada de fotografies del rei espanyol en una concentració a Girona, l’any 2007. En contra del criteri de la sala, va considerar que era un fet emparat per la llibertat d’expressió, tal com l’any passat va sentenciar el Tribunal d’Estrasburg. Així mateix, va emetre un vot discrepant en la sentència que condemnava el raper Pablo Hásel a dos anys de presó per enaltiment del terrorisme i injúries a la corona espanyola, perquè també considerava que allò que havia fet el cantant era un exercici de llibertat d’expressió.

Tant ella com Sáez Valcárcel, a més, van redactar la sentència que absolia els dinou acusats per la protesta d’encerclar al Parlament de Catalunya del juny del 2011, acusats d’un delicte contra les institucions de l’estat.

En canvi, Espejel és el braç del PP a l’Audiència espanyola. Els acusats van demanar-ne la recusació perquè és casada amb un coronel de la Guàrdia Civil, però l’Audiència espanyola va refusar-ho. En canvi, sí que va apartar-se del judici pel cas Gürtel per l’afinitat amb el PP que hom li atribueix. El juny passat, Espejel va sentenciar a presó els joves d’Altsasu per haver-se barallat amb guàrdies civils de paisà després d’un judici en què les defenses i els familiars van denunciar nombroses irregularitats.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb