18.11.2022 - 15:52
|
Actualització: 18.11.2022 - 19:20
L’Audiència espanyola ha obert judici oral contra José Ramón Prado Bugallo, conegut per Sito Miñanco, per haver dirigit presumptament un entramat que pretenia d’introduir a l’estat espanyol gairebé quatre tones de cocaïna, i també contra l’advocat Gonzalo Boye, conegut per portar les defenses dels exiliats, a qui acusen d’emblanquiment de capital procedent del narcotràfic en organització criminal i de falsedat documental.
Boye ha negat sempre els fets que li imputen, i en una entrevista a VilaWeb va explicar que havia estat l’advocat defensor de Miñanco durant tres anys. També va assegurar que un dels processats, Manuel Puente Saavedra, l’havia incriminat per un fet fals en una declaració que li havia permès de sortir en llibertat l’estiu del 2019.
La decisió de la jutgessa María Tardón, vinculada estretament al PP, d’obrir judici oral arriba després d’un procediment molt llarg, gairebé dos anys d’ençà del processament, i just una setmana abans de les vistes decisives de Gonzalo Boye a Luxemburg en la batalla judicial europea per a la immunitat de Carles Puigdemont, Toni Comín i Clara Ponsatí.
Tardón ha dirigit una causa polèmica. Durant mesos, va mantenir sota secret de sumari la macrocausa de l’entramat criminal vinculat a Sito Miñanco, i després va obrir una peça separada relativa a l’advocat Gonzalo Boye: va ordenar l’escorcoll de casa seva i el despatx, va fer copiar el contingut del seu mòbil i el va citar a declarar una setmana abans d’una vista sobre l’euroordre contra Puigdemont i en plena batalla al tribunal de Luxemburg per a fer valer la immunitat del president com a eurodiputat.
Unes converses telefòniques fan trontollar la principal acusació contra Boye
L’Audiència espanyola ha desestimat tots els recursos de Boye, a més de les reclamacions que ha fet sobre la intervenció del seu mòbil. L’advocat denuncia que li han vulnerat el secret professional i el dret de defensa, perquè es posen al descobert comunicacions entre advocats i clients investigats en el procediment, i perquè es viola la confidencialitat de les comunicacions entre advocats i clients en unes altres causes en què ell treballa com a advocat. De Puigdemont a Edward Snowden.
La resolució de la jutgessa Tardón acorda de processar quaranta-nou persones físiques i cinc de jurídiques, i el sobreseïment de les actuacions respecte d’un dels processats, Amr Lanjri lahcinoui. En canvi, rebutja el sobreseïment sol·licitat per alguns investigats, entre els quals Gonzalo Boye, i la revocació de la interlocutòria de conclusió de sumari per a la pràctica de noves diligències d’investigació.
De fet, Boye ha presentat un escrit de cent vint pàgines sobre el sobreseïment, però el tribunal ho ha denegat amb tan sols una frase. L’advocat ha reaccionat a la notícia dient que avui el que és important és preparar les sessions de la setmana vinent davant del TGUE.
Día intenso en Bruselas preparando con @KRLS @toni_comin y @ClaraPonsati las vistas ante el TGUE de la próxima semana… es en lo que hay que centrarse
— Gonzalo Boye (@boye_g) November 18, 2022
Què en volen fer, del mòbil de Gonzalo Boye?
La jutgessa acusa Boye d’haver dissenyat una argúcia legal per a recuperar uns diners suposadament obtinguts del narcotràfic. Concretament, són 890.000 euros que van ser interceptats a l’aeroport de Madrid el 6 de febrer de 2017 i que duien en efectiu l’empresari Manuel González Rubio i cinc persones més quan volien agafar un vol a Colòmbia. Segons la jutgessa, Miñanco era en realitat el propietari d’aquests diners, i pretenia emblanquir-los a Colòmbia utilitzant aquesta gent com a correus humans. Segons el fiscal, arran del decomís que va fer la policia dels diners a Barajas, Miñanco va planejar juntament amb Boye i més advocats una manera de recuperar-los, que consistia a falsificar la documentació amb què havien de demostrar que eren lícits. Una acusació que Gonzalo Boye sempre ha negat.
