El setge judicial contra Gonzalo Boye té oberta des d’aquesta setmana una possible escletxa al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Perquè hi ha hagut una sentència que ha condemnat Estònia per haver vulnerat el dret fonamental a la privadesa i a la correspondència d’un advocat a qui van intervenir l’ordinador i el telèfon mòbil durant una investigació en què era acusat d’emblanquiment de capital. El cas de l’advocat Viktor Särgava és gairebé calcat al de Gonzalo Boye, i pràcticament tots els arguments que fins ara tant l’Audiència espanyola com el Tribunal Constitucional espanyol han desestimat en el cas de l’advocat de Puigdemont, han estat validats pel tribunal d’Estrasburg en aquesta nova sentència. De manera que Boye té ara més arguments per a portar davant el TEDH la violació de totes les seves comunicacions per part de les autoritats espanyoles. I així té previst de fer-ho, segons que ha avançat ell mateix a VilaWeb.

En el cas de Boye, tot va començar el matí del 21 d’octubre de 2019. Poc abans de les 8.00, la policia es va presentar a casa seva amb una ordre d’escorcoll. Eren vuit agents i una secretària judicial. En aquell moment encara esmorzava amb la seva filla Elena, que era a punt de sortir cap a l’escola. Ella se’n va anar. Ell, juntament amb la seva parella i companya de despatx, Isabel Elbal, va romandre a casa mentre durava l’escorcoll. Així ho explica l’advocat a Así están las cosas (Roca Editorial, 2020). “La policia cercava alguna cosa al meu telèfon i als ordinadors i memòries USB, mai no hem sabut què, però a mesura que els anaven provant ens els anaven retornant amb un desengany manifest.”

Tot seguit, Boye i Elbal van acompanyar els policies fins al despatx que tenen a Madrid. Ells hi anaven amb el cotxe familiar. Mentre conduïen, l’advocat va trucar al seu col·lega alemany Wolfgang Kaleck, un prestigiós defensor dels drets humans. Boye li va explicar la situació, li va dir que se li havien quedat el mòbil i que per ordre judicial el volien clonar. Kaleck no s’ho podia creure. “Gonzalo, no han d’accedir al teu mòbil, no és pas teu allò que hi ha, sinó dels teus defensats”, el va advertir.

Tan bon punt van arribar al despatx, els agents es van concentrar en l’ordinador de Boye. No els interessaven pas els altres. Van fer-hi una cerca de paraules clau que tenien apuntades en un paper, sense cap resultat. Van provar-ho al correu electrònic, i tampoc. Els agents estaven frustrats, explica Boye. I com que no se’n sortien, van decidir de copiar tot el contingut del correu electrònic d’ençà del 2012 en un disc dur, i també el del telèfon mòbil, després d’un procés de moltes hores i de molts problemes tècnics. Però ho van fer. I es van endur tot aquest contingut cap a l’Audiència espanyola, perquè la jutgessa instructora María Tardón ho havia ordenat.

María Tardón, la jutgessa del PP que vol incriminar Boye en un cas de narcotràfic

Tardón havia activat la maquinària contra Boye. Després de mantenir durant mesos sota secret de sumari una macrocausa sobre un entramat criminal vinculat a Sito Miñanco per haver emblanquit diners provinents del narcotràfic, va obrir una peça separada relativa a l’advocat, va ordenar l’escorcoll a casa seva i al despatx, va fer copiar el contingut del seu mòbil i el va citar a declarar una setmana abans d’una vista sobre l’euroordre contra Puigdemont i en plena batalla al tribunal de Luxemburg per a fer valer la immunitat del president com a eurodiputat. 

Boye ha acabat processat i acusat d’emblanquiment de capital procedent del narcotràfic en organització criminal i de falsedat documental. L’Audiència espanyola ha desestimat tots els seus recursos i l’ha deixat, juntament amb els altres quaranta-cinc acusats, a la porta del judici. Les reclamacions que ha fet sobre la intervenció del seu mòbil també les han desestimades. Boye denuncia que li han vulnerat el secret professional i el dret de defensa, perquè es posen al descobert comunicacions entre advocats i clients investigats en el procediment, i perquè es viola la confidencialitat de les comunicacions entre advocats i clients en unes altres causes en què ell treballa com a advocat. De Puigdemont a Edward Snowden.

L’ordinador d’en Viktor

Un any abans que aquells policies espanyols truquessin a la porta de casa de Gonzalo Boye, la policia estoniana entrava a escorcollar la casa i el despatx del jove advocat Viktor Särgava, a Tallinn. Ho havia autoritzat el jutge que l’investigava feia més d’un any per un cas d’emblanquiment de diners. Särgava era sospitós de formar part d’un entramat criminal tot aprofitant l’activitat de les seves empreses i els seus coneixements jurídics. L’ordre judicial incloïa la intervenció del seu ordinador portàtil i un avís segons el qual la policia podia descarregar informació dels seus comptes a les xarxes socials, del correu i del núvol. També es van endur el seu telèfon mòbil. Mentre van durar els escorcolls, Viktor Särgava es negava a dir on tenia l’ordinador perquè hi havia informació confidencial sobre els procediments penals que tenia oberts amb uns quants clients a qui representava com a advocat. 

Però el van trobar, se’l van endur i durant els dies següents la policia va fer una còpia completa del contingut del mòbil i del disc dur de l’ordinador en un disc dur extern, que van desar sota custòdia. La policia va respondre a Särgava que el fet que hagués utilitzat aquests dispositius per a la seva feina com a advocat, per a diversos clients, no implicava que no poguessin ser intervinguts. L’advocat es va queixar a les autoritats judicials, va demanar que es declarés il·legal tant la confiscació dels aparells com totes les actuacions processals que se’n derivessin i va demanar que no s’emprés com a prova cap de les dades i que les esborressin. 

No li ho van acceptar, amb l’argument que si els dispositius contenien informació important per a la causa judicial per la qual era investigat no estaven pas protegits per la norma d’inviolabilitat dels dispositius de dades dels advocats. Viktor Särgava va acabar portant el cas al tribunal d’Estrasburg, que aquesta setmana li ha donat la raó. 

Perquè, per començar, el tribunal recorda que Särgava és advocat i que les seves comunicacions són protegides pel secret professional. Més encara: diu que “totes les bases de dades dels advocats relatives a la prestació de serveis jurídics són del tot inviolables, i aquesta inviolabilitat és absoluta.” Les autoritats estonianes van argumentar que la legislació interna preveu que això tingui excepcions, de manera general en cas que l’advocat sigui sospitós d’un delicte i de manera particular perquè Särgava no va separar convenientment els diferents tipus de dades que tenia als dispositius. 

Ara, el tribunal d’Estrasburg diu quelcom de molt important, sobretot com a precedent per al cas de Gonzalo Boye: si bé és cert que la legislació interna preveu excepcions a la inviolabilitat de les comunicacions dels advocats, pot ser insuficient per a protegir de manera efectiva el secret professional. I si és així, es comet una violació de l’article 8 del Conveni Europeu dels Drets Humans. I si el TEDH ha vist una manca de garanties processals al cas de Viktor Särgava, i per això ha condemnat Estònia, vegem quines són les garanties que l’estat espanyol ha ofert a Gonzalo Boye, en un cas tan semblant.  

Qui i com va remenar les converses de Boye

Els arguments de l’Audiència espanyola per a avalar la intromissió de la policia als seus dispositius electrònics són semblants als del tribunal d’Estònia, perquè al·leguen un seguit d’excepcions previstes a la llei. 

L’Audiència espanyola va justificar a Boye que havien intervingut totes les seves comunicacions al mòbil i al correu amb l’argument que el secret professional es pot trencar “quan és l’advocat qui participa directament en l’activitat delictiva investigada o quan existeix la possibilitat de trobar dades importants per a la investigació de delictes comesos per alguns dels clients de l’advocat”. La qüestió és que van fer còpia de tot el contingut dels dispositius. De tot. En el cas de l’advocat estonià, les autoritats judicials argumentaven que havien emprat el sistema de cerca per paraules clau per filtrar el contingut de l’ordinador. Amb Gonzalo Boye, aquells policies espanyols van arribar a casa seva amb un paper amb unes paraules clau anotades i es van posar a cercar, ací i allà, al correu i a l’ordinador i, com que no trobaven res que els satisfés, van decidir que se n’enduien tot el contingut. De manera indiscriminada i desproporcionada, es queixava l’advocat al recurs tant a l’Audiència espanyola com al Tribunal Constitucional. 

I quin fou el sistema que van triar per expurgar el contingut pertinent de l’impertinent? El criteri de la jutgessa María Tardón. Ni més ni menys. I és l’Audiència espanyola mateixa qui ho presenta a Boye com una garantia de respecte als seus drets al secret professional i a la intimitat. Però és clar que per a decidir què servia per a la investigació bé ho havia de mirar tot. Deia Boye al recurs: “La instructora va haver d’accedir, llegir, estudiar i analitzar les comunicacions entre advocat i client i entre advocat i advocat d’una multitud de causes penals, moltes de les quals sub judice, amb les vulneracions que això comporta, a més de les altres persones, funcionaris policíacs i del jutjat que han tingut accés a tot el contingut dels correus i del telèfon mòbil.” I en aquest sentit Boye afirma que del contingut extret dels seus dispositius i incorporats a la causa es desprèn que “hi ha, com a mínim, una tercera persona diferent de la jutgessa que va participar en aquest procediment.”

La jutgessa i qui fos del jutjat o de la policia que tingués accés al mòbil de Boye es van trobar una quantitat ingent de comunicacions i de documentació. Hi ha tots els correus electrònics que va enviar i que va rebre entre el 2010 i el 2019, sense cap limitació. Correus no tan sols amb clients, tant dins l’estat espanyol com en uns altres llocs d’arreu del món, sinó també amb desenes de periodistes d’arreu, les comunicacions dels quals també han estat vulnerades i intervingudes. Perquè cap dels procediments reglats per a protegir aquestes comunicacions no permet que efectivament estiguin protegides. El criteri de la jutgessa Tardón. 

La jutgessa ha pogut veure les comunicacions de tots els clients de Boye, no tan sols dels que poguessin tenir alguna mena de relació amb la presumpta trama d’emblanquiment de capital, sinó de representants d’ONG, de defensors dels drets humans en diversos països i jurisdiccions com a mínim complicades, com aquests que ell mateix esmenta: Algèria, Guinea Conakry, el Marroc, Egipte, Palestina, Síria, l’Irac, Gibuti, Etiòpia, Turquia, Gàmbia, Tanzània, Colòmbia, el Perú, Mèxic, Panamà, Xile… També d’Edward Snowden, ja que ell és membre del seu equip legal. I, és clar, de Carles Puigdemont, Clara Ponsatí, Toni Comín, Lluís Puig…

I més encara, perquè un dels casos que ha portat Boye és el de dos joves, un de Mali i un altre de Costa d’Ivori, la identitat dels quals està protegida amb les sigles ND i NT, que van ser expulsats immediatament quan van entrar a l’estat espanyol el 2014 per la frontera de Melilla i retornats al Marroc. El seu cas va arribar fins al Tribunal Europeu dels Drets Humans, que els va donar la raó en primera instància sobre les violacions de drets fonamentals que implicava aquella devolució en calent, tot i que en darrera instància el tribunal va canviar el criteri. En tot cas el TEDH va protegir expressament la identitat d’aquestes persones, que litigaven contra l’estat espanyol. I ara, amb la intervenció de les comunicacions de Boye, les autoritats judicials espanyoles han pogut tenir accés a les dades, a les comunicacions i a la identitat d’aquestes persones, tot posant-les potencialment en un risc greu.

Tot això hi ha en joc en aquest cas del mòbil de Gonzalo Boye. En aquest episodi que constitueix la pedra angular de la guerra judicial desplegada contra ell. Qui ha accedit a tota aquesta informació, la garantia de protecció, segons la justícia espanyola, és María Tardón, amiga íntima de l’advocada Cruz Sánchez de Lara, muller de Pedro J. Ramírez i membre de la direcció de l’associació Movimento 24Dos que es va querellar contra Boye i una jutgessa belga del judici a Llarena a Bèlgica. La mateixa associació a la qual pertany l’editor dels llibres de Manuel Marchena. 

En aquest cas no tan sols hi ha la vulneració dels seus drets com a advocat, sinó la intromissió il·legal en dades sensibles de tots els seus clients. Tot el contingut del mòbil de Boye durant una dècada és “sota custòdia” de les autoritats judicials espanyoles. “No és pas teu allò que hi ha allà, sinó dels teus defensats”, deia Wolfgang Kaleck a Boye per telèfon mentre la policia accedia al contingut dels dispositius. Ara “allò que hi ha allà” és també de l’estat espanyol.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.