El sumari de l’Audiència espanyola contra Sito Miñanco i una quarantena de persones més, acusades de voler introduir droga a l’estat espanyol i de crear un entramat per emblanquir-ne els beneficis, inclou unes converses telefòniques enregistrades que fan trontollar l’acusació contra Gonzalo Boye. L’advocat és un dels processats en aquesta macrocausa que instrueix la jutgessa María Tardón, que li atribueix un presumpte delicte d’emblanquiment de capitals “en el si d’una organització criminal, procedent del narcotràfic, en concurs amb un delicte de falsificació de document oficial”. Aquestes converses, a les quals ha tingut accés VilaWeb, qüestionen el principal argument que la jutgessa utilitza contra Boye, però, malgrat això, el manté processat.

La jutgessa, seguint el relat del fiscal Ignacio de Lucas, acusa Boye d’haver dissenyat una argúcia legal per a recuperar uns diners suposadament obtinguts del narcotràfic. Concretament, són 890.000 euros que van ser interceptats a l’aeroport de Madrid el 6 de febrer del 2017 i que duien en efectiu l’empresari Manuel González Rubio i cinc persones més quan volien agafar un vol a Colòmbia. Segons la jutgessa, José Ramón Prado Bugallo –conegut per Sito Miñanco– era en realitat el propietari d’aquests diners, i pretenia emblanquir-los a Colòmbia utilitzant aquesta gent com a correus humans. Segons el fiscal, arran del decomís que va fer la policia dels diners a Barajas, Miñanco va planejar juntament amb Boye i més advocats una manera de recuperar-los, que consistia a falsificar la documentació amb què havien de demostrar que eren lícits. Una acusació que Gonzalo Boye sempre ha negat.

I, efectivament, segons que es pot deduir de les converses incloses en el sumari, aquells diners pertanyien a l’empresari Manuel González Rubio, que és una de les persones que els duia al damunt a l’aeroport. De fet, en el moment de la intervenció dels diners, González Rubio va afirmar que eren seus, que els volia dur a Colòmbia per invertir en els seus negocis, concretament en la compra d’un establiment. Per aquest motiu, ell mateix va anar al despatx Boye-Elbal dos dies després de la intervenció dels diners per a demanar com els podia recuperar. I hi anà aportant una documentació que durant tots aquells mesos del 2017 el personal del despatx de Boye va presentar al servei de prevenció contra l’emblanquiment de diners del Ministeri d’Economia espanyol, el SEPBLAC.

Eren documents acreditatius de compra-venda de lletres de canvi amb garanties hipotecàries amb què havia obtingut uns beneficis. El SEPBLAC va dir que alguns d’aquells documents presentaven irregularitats, i el despatx de Boye-Elbal, com a representant de l’afectat, González Rubio, va incorporar nova documentació que l’empresari els va lliurar per acreditar l’origen dels diners intervinguts. Tot aquest procediment es va allargar fins a final del 2017, quan finalment la Secretaria General del Tresor va imposar una multa a González Rubio.

Durant tot aquest temps, aquest procediment administratiu va anar fent el seu curs sense que ningú l’aturés perquè tingués res a veure amb el narcotràfic. Però el febrer del 2018, quan Boye ja feia un parell de mesos que era advocat del president Carles Puigdemont i els exiliats, la situació va canviar i la jutgessa de l’Audiència espanyola ordenà un seguit de detencions relacionades amb una suposada trama d’introducció i venda de droga a gran escala a l’estat espanyol. Dues d’aquestes detencions eren les de Sito Miñanco i la de González Rubio. En aquell moment es va fer públic que acusaven l’empresari d’un delicte d’emblanquiment de diners del narcotràfic per aquells 890.000 euros intervinguts un any enrere a Barajas. I, com és habitual en aquests casos, no hi havia cap acusació al seu advocat.

Però en aquell moment la fiscalia va obrir una investigació en una peça separada de la macrocausa, relacionada amb l’emblanquiment dels diners de la droga, orientada contra Gonzalo Boye. L’acusaven d’haver ordit un pla per a recuperar els diners de Sito Miñanco i en la interlocutòria de processament, dictada el mes passat, la jutgessa Tardón afirmava que Manuel González Rubio, contra allò que s’havia dit fins llavors, no tenia res a veure amb aquells diners, que era un simple mitjancer per a dur-los a Colòmbia, que pertanyien a Miñanco, que eren diners del narcotràfic.

Aquest argument fou repetit posteriorment per un dels socis de González Rubio, Manuel Puentes Saavedra, el 2019. Ho va fer en una sobtada declaració voluntària davant la jutgessa en què va incriminar Boye. I pocs dies després, Puentes fou deixat en llibertat.

L’estranya maniobra del fiscal Ignacio Miguel de Lucas per a perseguir Boye

Uns mesos després, l’octubre del 2019, van escorcollar la casa de Boye i el seu despatx, i la policia va acabar fent còpia del seu telèfon mòbil. L’Audiència espanyola el va citar a declarar i el deixà anar amb mesures cautelars. I l’any següent, ja el 2020, Boye va patir dos assalts al seu despatx, el gener i el setembre, en què aparentment no es van endur res però que tenien un efecte intimidatori evident. I també el 2020 fou finalment Manuel González Rubio mateix qui també va canviar la versió que havia mantingut fins aquell moment i va dir que aquells diners intervinguts a Barajas no eren pas seus.

Però al sumari hi ha unes converses, enregistrades per la policia com a part de la investigació els mesos posteriors a la intervenció dels 890.000 euros a Barajas, en què González Rubio deixava clar que els diners eren seus. Les converses són enregistrades sense que González Rubio ho sàpiga.

La primera és del 23 de febrer del 2017, dues setmanes després de la intervenció a l’aeroport. González Rubio i una dona no identificada parlen d’una reunió amb l’advocat sobre “els papers per a recuperar-ho pràcticament tot”.

—Què hi ha? Com va anar ahir amb aquells papers?
—Bé, bé, tot bé, perfecte.
—Ah, d’acord.
—No, l’advocat ja em va dir que ho recuperaríem pràcticament tot i que bé, que tot estava… que totes les coses estaven ben fetes, ben preparades i que no hi hauria problema.

I poc després, el mes d’abril, el dia 26, diu a una treballadora seva que va just de diners en efectiu fins que no resolgui els problemes que té amb els bancs i amb els diners decomissats.

—La primera cosa que he de fer és pagar la nòmina, i no donaré diners per a res mentre vagi tan just, fins que no arregli els problemes que hi ha amb els bancs i amb els diners decomissats, només puc posar els diners per a les nòmines i per a les despeses, i no per a camionetes ni per a res.

Al juliol parla amb la seva secretària a Colòmbia i hi ha un moment que li diu que ell és propietari d’aquells diners que li van intervenir i que els duia precisament a Colòmbia:

—Fins que no em tornin uns diners que em va requisar Hisenda […], mentre no s’alliberi l’altre capital que jo duia a Colòmbia… com ja he demostrat, i està tot arreglat. Espero que me’n facin la devolució. Jo duia un milió d’euros cap allà, aleshores… Bé, doncs desafortunadament vaig cometre l’error de dur-los al damunt, i no ho havia d’haver fet, però bé, ja he demostrat d’on venien els diners i tot, i espero que d’un moment a un altre me’ls retornin.

Aquesta darrera conversa, que cal recordar que va ser enregistrada per la policia sense que ell en tingués coneixement, contradiu clarament la declaració posterior davant del jutge el 2020, que és l’únic argument en què es basa l’acusació contra Gonzalo Boye.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.