Baixa la desocupació al febrer, però ens ho podem creure?

  • La proliferació de contractes fixos discontinus, arran de la reforma, i la comptabilització com a demandants d'ocupació, en lloc de desocupats, dels treballadors que passen a situació d'inactivitat desvirtuen la realitat laboral

Jordi Goula
02.03.2023 - 19:50
Actualització: 02.03.2023 - 20:41
VilaWeb

El mes de febrer ha acabat amb 351.288 desocupats registrats a les oficines de Treball de Catalunya, la xifra més baixa en un febrer d’ençà del 2008. Respecte del gener, els aturats han disminuït d’un 0,1% (356 menys), Interanualment, la desocupació registrada disminueix d’un 5,5% i manté el ritme de descens. A l’estat espanyol, la caiguda és més intensa, del 6,45%. I, sectorialment, només les persones sense una ocupació anterior augmenten d’un 4,5%, en la resta de casos baixen tots.

Aquests són alguns dels comentaris que ha aportat avui l’Observatori del Treball de la Generalitat, que mostra un mes de febrer força innocu en termes de desocupació. Si més no, teòricament. Perquè, precisament ahir, van presentar a Madrid l’Observatori trimestral del mercat de treball, elaborat per BBVA Research i per la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), en què s’apunta que el creixement de treballadors amb contracte fix discontinu eleva la xifra real de desocupats. Ambdues entitats posaven en qüestió les xifres de la desocupació registrada i eren molt dures en la crítica al govern espanyol per aquesta estatística.

Denunciaven que ara que les empreses no poden signar contractes temporals com abans, usen els fixos discontinus, i aquí és on arriba la novetat. Quan un treballador amb contracte fix discontinu entra en període d’inactivitat cobra l’atur, però no compta com a desocupat, sinó com a “demandant d’ocupació amb relació laboral”. I fan el càlcul per a tot l’estat, amb dades del gener. Si als 2,9 milions de desocupats del gener s’hi afegeixen els 660.000 demandants d’ocupació amb relació laboral, resulta que la xifra de desocupats puja als 3,56 milions de persones. La dada per comunitats no es fa oficial. “Fa molts mesos que la demanem al ministeri. I com si sentissin ploure”, em diuen fonts de la conselleria.

Per això, Fedea ha tornat a demanar al Ministeri de Treball espanyol més “transparència” en les dades relacionades amb els fixos discontinus, a més de la publicació de microdades per a valorar l’efecte sobre el mercat laboral que té l’aposta que ha fet l’estat espanyol per aquest contracte. Que ens tenen a les fosques, vaja!

Aquí també es veu el problema de fa molts mesos. Aquest matí, el secretari general de la PIMEC, Josep Ginesta, en la compareixença de premsa de valoració de les dades de l’atur, malgrat haver millorat lleument, ha estat contundent. “Es redueixen, però molt menys que altres mesos de febrer dels darrers deu anys, i aquesta contextualització demostra que la dada no és bona.” Així mateix, creu que “aquestes dades, per si soles, ni són correctes ni són descriptives de la realitat, però sí que expliquen un símptoma”, tenint en compte que “l’estat espanyol té el 28% de l’atur de la zona euro, i reduir-lo és un objectiu clau”. També veu un error no computar una persona en situació de no-activitat fixa discontínua com a desocupada, “perquè això no ajuda a prendre les millors polítiques per a resoldre-ho”.

Fonts de la consultora Randstad insisteixen en aquesta mancança i estimen que la divergència entre la desocupació estatal registrada al febrer (+2.600) i la realitat augmenta molt si es considera l’evolució del total dels demandants d’ocupació, que han crescut de 20.290 al febrer. I afegeix que el fet encara és més important després d’haver augmentat de 308.000 d’ençà del juny de l’any passat, moment en què es va mesurar un mínim d’aquest epígraf en el període postpandèmia. De fet, assenyalen que l’evolució dels demandants d’ocupació al febrer ha estat la segona més dolenta, corresponent a aquest mes, de l’última dècada. “Ensenyen una situació que ofereix una lectura allunyada de l’optimisme que es vol transmetre aquest any electoral”, conclouen.

Parlant de la contractació de febrer, hi ha una certa davallada que indica una possible activitat menor a l’economia. Segons l’Observatori, quant a l’acumulada dels dos primers mesos del 2023, hi ha hagut 370.390 contractes laborals, xifra que representa una reducció del 16,3% en relació amb el mateix període del 2022. A l’estat espanyol, la contractació global cau una mica més (-24,8%). Quant a la contractació de fixos discontinus, s’han formalitzat a Catalunya 14.930 contractes al febrer, que representen el 18,2% de la contractació indefinida d’aquest mes. En el període gener-febrer, la xifra s’eleva a 28.504 contractes, fet que triplica el volum del mateix període del 2022. Aquest percentatge de creixement ajuda a comprendre la importància del canvi que hi ha hagut al mercat.

Quant a la creació d’ocupació, les dades són les millors que s’han presentat avui. La mitjana d’afiliacions a la Seguretat Social a Catalunya el mes de febrer és de 3.603.740. És la xifra més alta d’afiliacions en un mes de febrer de la sèrie històrica, que va començar el 2004. Al febrer acostuma a créixer l’afiliació i enguany ha crescut d’un 0,72%, és a dir, que hi ha hagut 25.603 afiliacions més. Respecte de l’evolució interanual, es manté el creixement tant a Catalunya (+2,85%) com a tot l’estat (+2,42%). Val a dir que a Catalunya les noves afiliacions han estat importants en termes relatius i han representat el 30% del total estatal.

Aquest és el punt en què ha centrat la seva anàlisi el secretari de Treball de la Generalitat, Enric Vinaixa. “Aquest mes de febrer, Catalunya encapçala la creació d’ocupació en xifres absolutes i, per tant, la valoració que fem és positiva”, ha dit. Tot seguit, ha posat en relleu que el lideratge de Catalunya en la creació d’ocupació els feia ser optimistes el 2023, i ha recordat que “els últims mesos Catalunya s’ha mostrat resilient a l’alt preu de l’energia i l’alta inflació”. Ha assenyalat també que “es comencen a consolidar les iniciatives del govern i agents socials i econòmics per a la creació d’ocupació en tots els sectors del teixit productiu”. Ho veurem aviat, si té raó.

En definitiva, hi ha diferents punts de vista en la valoració de les xifres de l’evolució del mercat laboral del febrer, com és lògic. Jo diria que les afiliacions són la cara positiva del mes, i la mínima reducció del nombre de desocupats, la gran incògnita que cal resoldre com més aviat millor. Sense tenir una realitat gaire clara del nombre de desocupats que hi ha, és molt difícil de saber per on començar a aplicar les polítiques actives d’ocupació. És molt possible que els analistes de Randstad tinguin raó, i que en un any electoral pretenguin d’emmascarar la realitat, que pot ser més negativa que no pas diuen les estatístiques. Del punt de vista polític, pot haver-hi mil explicacions del perquè es fa el joc de mans (en aquest cas és semàntic). Però, per mi, no tindrà mai cap justificació, jugar amb les xifres.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor