Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Els atacs a París han suscitat preguntes importants sobre les armes de foc. Particularment, augmentar-ne les restriccions ajudaria a prevenir atemptats i a fer menys accessibles als criminals les armes de gran poder letal?

D’ençà del 1956, quan resistents hongaresos van robar a Budapest els primers fusells AK-47 a les tropes russes, el Kalàixnikov s’ha convertit en l’arma preferida dels terroristes. És potent, robusta i relativament barata. I alhora és terrorífica i icònica.

El denominador comú dels últims atacs gihadistes a París, l’atrocitat comesa contra el setmanari Charlie Hebdo al gener, l’intent d’atemptat en un tren de gran velocitat francès a l’agost i la campanya d’atacs de Mohamed Merah a Tolosa, el març del 2012, ha estat la possessió de fusells d’assalt Kalàixnikov.

Un informe de l’agència de notícies Reuters del 2010 ja destacava el risc que els terroristes copiessin a Europa els atacs coordinats de Bombai. Una tàctica semblant es va seguir al centre comercial Westgate de Nairobi el 2013, amb la mort de 67 persones.

Malgrat la creixent evidència de l’ús d’AK-47 per part de grups de delinqüència organitzada a França, a més d’un tràfic d’armes transeuropeu significatiu, tant les autoritats franceses com les forces de seguretat europees sembla que han estat relativament lentes a l’hora d’encarar l’amenaça.

Comerç pròsper
L’Observatori Nacional de la Delinqüència, a París, ha calculat, a partir de les confiscacions fetes fins ara, que el nombre d’armes il·legals a França havia augmentat a un ritme alarmant aquests últims anys.

El 2009, segons els informes, la policia francesa va confiscar més de 1.500 armes il·legals. L’any següent la xifra va augmentar a 2.700, i el 2013 se’n van confiscar aproximadament 3.500, al voltant d’un 3% de les quals capaces de disparar automàticament.

El control ‘s’ha endurit’ i la UE ha convertit el combat contra el tràfic d’armes de foc en una de les seves prioritats fonamentals en l’ordre públic fins el 2017. Amb tot, la Comissió Europea ha reconegut obertament que n’hi ha ‘una manca d’estatístiques i informació sòlides a tota la UE’, i això fa més difícil d’encarar el problema.

Les estimacions suggereixen que mig milió d’armes de foc perdudes o robades es troben encara en parador desconegut a la zona de la UE, una xifra que ni tan sols inclou els fusells AK-47 suposadament escampats per tota l’Europa occidental com a herència directa de la caiguda de la Unió Soviètica i les guerres dels Balcans.

La ciutat de Marsella ha experimentat durant molts anys violència amb armes letals. Generalment s’ha associat amb el tràfic de drogues i les bandes del crim organitzat, que fan servir sovint AK-47. Segons un portaveu de la policia de la ciutat, entrevistat el 2012, posseir un Kalàixnikov era vital si hom volia que el prenguessin seriosament com a membre d’un grup.

I encara pitjor: els AK-47 han esdevingut freqüents al nord de l’Àfrica, especialment després de l’ensulsiada de l’URSS i la transferència incontrolada dels seus dipòsits d’armes a règims del nord de l’Àfrica (com la Líbia de Muammar al-Gaddafi). També s’hi trafica regularment des dels Balcans.

Més recentment, les actualitzacions militars russes de l’AK-47 han augmentat l’oferta dels models més antics al mercat d’armes de foc ‘gris’ i il·legal. El flux supera amb escreix els esforços vacil·lants que es fan a l’ex-Iugoslàvia.

Amb control insuficient de les armes d’assalt i arran de la demanda creixent a causa de la radicalització islamista, les forces de seguretat franceses s’han trobat obligades a exercir un paper més reactiu en l’intent de comprovar l’afluència d’armes de foc il·legals.

Ja se n’han vist alguns èxits. El desembre del 2013 hi va haver 45 detencions quan la policia va desmantellar una xarxa internacional de tràfic d’armes, amb la participació de connexions balcàniques i eslovaques que subministraven armes militars a grups del crim organitzat de Marsella. I l’octubre del 2014 es van capturar centenars d’armes de foc il·legals en tot un seguit de batudes per a eliminar 48 sospitosos que en subministraven via internet a grups organitzats també de Marsella.

Però el comerç il·legal continua i és poc probable que s’aturi arrestant-ne els traficants. Les cadenes de subministrament de l’Europa de l’Est han demostrat d’una manera consistent que estan més que disposades a satisfer qualsevol demanda que hi hagi, vingui d’on vingui.

 

Peter Squires, professor de criminologia de la Universitat de Brighton (article publicat originalment en anglès a The Conversation).

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.