Arrenquen les comissions sobre la ‘lawfare’ al congrés espanyol sense jutges cridats a comparèixer

Aviat farà un any de la signatura de l’anomenat acord de Brussel·les entre Junts i el PSOE que va permetre la investidura de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol. Un dels punts de l’acord, i segurament el que va suscitar més rebuig de la dreta i de la judicatura espanyola, a part l’amnistia, fou el compromís de crear unes comissions d’investigació en què es determinessin “situacions compreses en el concepte de lawfare o judicialització de la política, amb les conseqüències que, si escau, puguin donar lloc a accions de responsabilitat o modificacions legislatives”. Quan se’n va acordar la creació, el debat sobre la possibilitat de cridar a comparèixer jutges sospitosos de prevaricar i d’atiar la lawfare contra l’independentisme fou molt encès, i el PSOE, un dels signants de l’acord, s’hi oposà de manera vehement. Finalment, ara que ja arrenquen la feina les comissions d’investigació, no hi compareixerà cap jutge.

Les tres comissions que s’han creat són la que ha d’investigar les accions de l’operació Catalunya contra l’independentisme per part de l’anomenada policia “patriòtica”; la que investigarà els atemptats gihadistes del 17- A a Barcelona i Cambrils; i la que investigarà l’espionatge amb Pegasus contra no pas menys de seixanta-cinc persones vinculades al moviment independentista.

Aquestes comissions finalment s’activen. Avui comencen les compareixences de la comissió sobre l’operació Catalunya, amb la declaració de l’ex-número dos del Ministeri d’Interior Francisco Martínez i l’ex-director adjunt de la policia espanyola Eugenio Pino. Més endavant, el 31 d’octubre, hauran de comparèixer l’ex-cap d’afers interns de policia espanyola Marcelino Martín Blas, i l’ex-inspector en cap Celestino Barroso. La comissió preveu una ronda de compareixences que s’allargarà fins pràcticament el març vinent, amb l’ex-batlle de Barcelona Xavier Trias, l’ex-vice-president Oriol Junqueras, el president Artur Mas i l’ex-president espanyol Mariano Rajoy.

Hi compareixeran també l’ex-conseller delegat de la Banca Privada d’Andorra Joan Pau Miquel i qui en fou el principal accionista, Higini Cierco. Seguiran, per aquest ordre, el periodista Quico Sallés, l’advocat Agustí Carles, l’ex-ministre d’Interior espanyol Jorge Fernández Díaz, la periodista Maika Navarro, l’ex-secretària general del PP María Dolores de Cospedal, l’ex-director general de la policia espanyola Ignacio Cosidó, l’ex-vice-presidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría, l’ex-presidenta del PP a Catalunya Alícia Sánchez-Camacho, l’ex-director del Sepblac –la unitat d’intel·ligència del ministeri d’Economia espanyol­– Juan Manuel Vega i l’ex-ministre d’Hisenda Cristóbal Montoro.

Aquesta mateixa setmana la comissió d’investigació de l’espionatge amb Pegasus aprovarà el pla de treball i la llista de compareixents. Fa justament una setmana que es va aprovar la llista de compareixents de la comissió sobre el 17-A. La data de començament encara s’ha de decidir, però sí que se sap que el primer de comparèixer serà l’ex-director del CNI, Félix Sanz Roldán, i s’hi afegiran l’ex-ministre d’Afers Estrangers espanyol Manuel García Margallo, l’ex-conseller d’Interior Joaquim Forn i Sáenz de Santamaría. Hi haurà, així mateix, càrrecs destacats de la gestió política i policíaca dels atemptats, com ara José Antonio Nieto –ex-secretari d’estat–, a més de periodistes i representants de les víctimes.

L’exigència d’explicacions a jutges que han desobeït la llei d’amnistia i han utilitzat políticament la justícia contra l’independentisme, només es podrà fer indirectament. Són magistrats com ara Pablo Llarena, Manuel Marchena i tants altres del Suprem, però també alguns com ara el titular del jutjat número 1 de Barcelona, Joaquín Aguirre (l’instructor del cas Vólkhov). La Comissió de Venècia, en l’informe sobre la llei d’amnistia, ja va desaconsellar que se citessin jutges a les comissions d’investigació. Tan sols la fiscalia, amb les conclusions a què arribin aquestes comissions, podria fer el pas de presentar querelles per prevaricació. Però això dependria sempre de la fiscalia, i del recorregut previsiblement poc reeixit que acabarien tenint.