Arnaldo Otegi: “Quan la dreta perd unes eleccions, governa des dels tribunals”

  • Otegi demana d'abordar amb serenitat la qüestió nacional durant la legislatura espanyola que comença, però posa deures als partits bascs: "Primer, ens hem de posar d'acord"

VilaWeb
Fotografia: Jagoba Manteola (@FOKU)
Jon O. Urain (Berria)
01.08.2023 - 21:40
Actualització: 01.08.2023 - 21:55

“Ho va capgirar.” El coordinador general d’EH Bildu, Arnaldo Otegi (Elgoibar, Guipúscoa, 1958), es refereix a l’ex-president del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero i al seu paper en la campanya electoral espanyola. Han passat dues votacions i, a més de l’empremta que han deixat, parlem sobre què cal fer pensant en el futur.

El 2020, EH Bildu va obtenir 25.000 vots més; el maig, 27.000 més; i, ara, 56.000 més. Quines són les claus d’aquests resultats?
—Primer de tot, crec que la tendència a l’alça és estructural, és robusta. En campanya vaig parlar de “plugim” i “marea”; jo prefereixo consolidar aquest creixement de mica en mica. En segon lloc, es posen les bases per a un nou cicle polític al País Basc. Com més va hi ha més gent que comparteix els nostres ideals, els nostres compromisos, la nostra manera de fer política. Tenim una manera diferent de fer política. Actuem coherentment amb aquests principis.

I què hi ha darrere de la caiguda del PNB?
—Poca gent sap quines són les conseqüències psicosocials i polítiques que ha deixat la pandèmia. Hi ha hagut la crisi en el Servei de Salut Basc, el problema de l’Ertzaintza, a l’ensenyament… Han caigut dos mites.

Quins?
—En primer lloc, la de gestió excel·lent. La gent ja no s’ho creu, perquè ho viu cada dia; la gent sap quant de temps implica demanar hora a la sanitat, i això no es pot tapar en el debat polític. Això ha fet que molta gent veiés quina és la realitat.

I l’altre mite?
—Hi ha un cansament que els de sempre facin el de sempre d’acord amb els de sempre. La gent vol un canvi. A més, també s’ha esfondrat el mite de la invencibilitat. La gent ha vist que és possible. Hi havia una anomalia democràtica a Àlaba, Biscaia i Guipúscoa: alguns s’han pensat que havien nascut per guanyar. El PNB té un problema: no llegeix bé el que passa. La societat ha canviat.

Incloeu aquí el recurs contra la llei de l’habitatge espanyola?
—Això indica la deriva. Aprofundeix encara més la diferència entre allò que diu l’instint de la gent i allò que es fa.

Tot i el creixement d’EH Bildu, s’ha quedat sense poder governar a Vitòria i Guipúscoa. Us preocupa de quedar-vos aïllats?
—A curt termini, no. Per a nosaltres, el principal fet polític ha estat que el PNB i el PSE han estat capaços d’aliar-se amb el PP en aquelles institucions en les quals va guanyar l’esquerra independentista per desbancar-la. Darrere d’això, no hi veiem ni una estratègia nacionalista ni una estratègia socialista, sinó un pacte per a salvar els mobles. Algú haurà d’explicar quina lògica nacionalista té.

Llavors, no esteu gens preocupat per les aliances?
—Podria ser preocupant; alguns sectors de la societat poden pensar que som la millor opció però que estem incapacitats perquè la resta tenen una estratègia en contra nostra. No veig aquest risc a curt termini o mitjà.

I a llarg termini?
—A la llarga, sí que podria ser preocupant. Però estic convençut que les aliances en aquest país canviaran molt abans. En un sentit o en un altre. Si s’accepta la pluralitat d’aquest país i els seus interessos, és evident que les actuals polítiques d’aliança no són raonables per a aquest país.

Hi posaríeu un termini temporal?
—No ho sé, però això pot passar aquesta mateixa legislatura.

VilaWeb
VilaWeb
VilaWeb
Arnaldo Otegi (fotografia: Adiva Koenigsberg).
Arnaldo Otegi (fotografia: Adiva Koenigsberg).
Arnaldo Otegi (fotografia: Adiva Koenigsberg).

El PSOE a Madrid, el PSN al govern de Navarra… EH Bildu els ha donat suport, però a la inversa no ha passat.
—Volem tenir un projecte polític que vagi més enllà de la política convencional. Tenim molt clar que, primer, hi ha la nació i, després, el partit; això és un principi. Quan es diu que aturem la dreta de franc i claudiquem, no és veritat: que la dreta sigui en un govern és perjudicial per a la gent. Som aquí per a defensar els interessos de la gent. El fet que Asiron no sigui batlle perjudica EH Bildu? La qüestió important no és aquesta, sinó que perjudica els qui viuen a Pamplona.

Preveieu que es repeteixin les eleccions espanyoles?
—No ho voldria, però és una opció. Tornar a llançar els daus té el seu risc. El País Basc ha decidit: amb ells, no. El mandat ciutadà és aquest: no poden ser al govern espanyol. Per a això, ha decidit que hi havia dos vots més útils: el del PSE-PSN i el d’EH Bildu. Jo compliré el que vaig prometre. D’una perspectiva nacional, la nostra gent ens ha demanat que els aturem. Ho dic amb tots els respectes: Catalunya ha dit una cosa semblant. Hem d’actuar amb responsabilitat.

Si hi hagués hagut majoria del PP i Vox, EH Bildu hauria estat preparada per a aquesta situació?
—Teníem dues hipòtesis o tres, i estàvem preparats per a totes. Bàsicament, havíem de fer les mateixes coses d’una manera o una altra: les aliances s’han de fer tan àmplies com sigui possible. Primer, al País Basc; després, amb els independentistes de les nacions sense estat; i, en tercer lloc, amb els sectors d’esquerra a l’esquerra del PSOE. Continuem pensant que això s’ha de fer, al voltant d’un programa de mínims. Això serviria per a aguantar, en un cas, i avançar, en un altre.

Així que ara serà per avançar?
—Afortunadament, sembla que som en una situació sense blocs reaccionaris i això és molt positiu. No per a EH Bildu, sinó per a aquest poble. Això permetrà de fer més passos.

Hi ha un atac reaccionari contra la llengua basca en la justícia, per exemple. Políticament, com s’hi pot respondre?
—Quan la dreta perd unes eleccions, governa des dels tribunals. S’han atorgat a si mateixos la missió de salvar Espanya. D’aquí ve l’atac contra la llengua basca. Com és possible que dotze persones decideixin a Madrid com hem de parlar en els nostres ajuntaments? Cal una estratègia efectiva: els drets fonamentals no poden ser provisionals.

Teníeu tres línies de treball a Madrid: política penitenciària, afers socials i qüestió nacional. Quina valoració en feu?
—Ja vam dir que s’ha de donar una solució democràtica al problema nacional. En això no s’ha avançat gens, en part, perquè no creiem que un partit pugui donar una solució al problema nacional negociant amb l’estat. Primer, hem de posar-nos d’acord al País Basc fins on volem arribar, amb quin contingut. Després, anirem a parlar amb l’estat. Aquest és el camí que cal seguir els anys vinents.

No obstant això, la qüestió resta paralitzada al Parlament Basc i al Parlament de Navarra.
—Intentarem d’arribar a un acord al País Basc, amb tothom qui ho vulgui. Aquest país té desafiaments enormes, té un desafiament nacional. Prudència, paciència, amb calma, però la qüestió nacional s’ha de posar sobre la taula.

Com?
—Tenim una premissa: primer, els bascs ens hem de posar d’acord entre nosaltres. En aquest moment històric, què volem fer com a poble? Hi vam veure un poble, al Tour. Com responem a aquesta voluntat popular? Crec que li hem de posar dedicació, i hi ha temps. Requereix poc soroll i molta feina. Hi haurà oportunitats d’arribar a un acord, almenys, al País Basc. Aquest exercici s’ha de fer; amb una perspectiva nacional, donant solució als problemes nacionals.

Teniu cap interacció amb el PNB en aquest àmbit?
—Sí, parlem amb tothom. La reflexió s’ha de fer com a poble. El PNB sap que estem oberts a avançar cap a la independència. El PSOE i Podem saben que tenim una disposició total per a fer polítiques socials progressistes. I si entre tots poguéssim arribar a un acord ambiciós, d’una perspectiva nacional? Un acord en què s’acceptés el caràcter de nació i el dret de decidir. S’ha d’explorar.

Veieu que la resta de partits també cerquin aquest consens?
—Hi ha forces que estructuren aquest país. Hem de competir, perquè som projectes diferents, però també hem de col·laborar. Perquè cap partit pot respondre tot sol als desafiaments que tenim. Això nosaltres ho anomenem “pactes d’estat”, i creiem que el País Basc necessita aquests pactes d’estat.

Arnaldo Otegi (fotografia: Adiva Koenigsberg).

EH Bildu ha crescut mentre la qüestió nacional era fora de l’agenda institucional. Pot haver-hi el perill que hi continuï?
—Els vots provenen de l’espai abertzale. La gent pensa que apleguem suports de l’espai a l’esquerra del PSOE. D’allà n’han vingut, però més del PNB. La gent necessita unes altres fórmules. Tenim clar que s’ha de donar una solució al problema nacional. Som independentistes. Aquests darrers anys, l’atenció a Madrid ha estat molt forta. D’acord. El problema no és el que es fa a Madrid, sinó el que no es fa aquí. Aquí és on tenim el problema.

S’ha d’autocentrar el debat?
—Mentre el conflicte nacional no sigui sobre la taula, sembla que les solucions provenen de Madrid. Algunes solucions poden arribar en l’àmbit social, per la dinàmica parlamentària, però mantenim un problema estructural: som un poble no reconegut, dividit, i tenim un conflicte polític amb l’estat. La gent sap que som independentistes. Algú creu que deixarem de banda el projecte nacional? No ens coneixen, fem un projecte polític integral amb l’eix d’un projecte nacional.

En l’àmbit social, què farà EH Bildu els quatre anys vinents a Madrid?
—Que compleixin el seu programa. Seria injust que diguéssim que aquest govern no ha fet coses en l’àmbit social. Les ha fetes. Li demanem que sigui més ambiciós. Implícitament, hem de plantejar-nos d’enfortir les polítiques públiques que haurien de satisfer els drets de les persones, o si més no, dotar-les de protecció legal.

En quin àmbit?
—La vigilància és una responsabilitat enorme. S’acosta la vaga feminista. Aquest és un bon enfocament, s’ha de posar al centre, i creiem que el govern de l’estat pot fer moltes coses en aquest àmbit. Però aquestes polítiques públiques també es poden fer aquí.

I la política penitenciària?
—Aplicar la legislació. De manera que molts ja haurien de ser al carrer.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor