Argüeso demana a la jutgessa de Catarroja que cite com a investigats el president de la CHX i a l’ex-cap dels bombers

  • També sol·licita que cite com a testimoni Jorge Suárez, sots-director general d'Emergències de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències

VilaWeb
16.04.2025 - 19:06
Actualització: 16.04.2025 - 19:51

La defensa de l’ex-secretari de Seguretat i Emergències valencià, Emilio Argüeso, ha sol·licitat a la jutgessa que instrueix la causa de la gota freda que cite a declarar com a investigats i, subsidiàriament, en qualitat de testimonis quatre persones, entre les quals hi ha el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX), Miguel Polo, i l’ex-cap del Consorci de Bombers de València, ara retirat, José Miguel Basset.

En un escrit dirigit a la titular del Jutjat número 3 de Catarroja (Horta Sud), datat avui, la representació d’Argüeso demana també la declaració com investigades de la cap del servei de Coordinació d’Emergències 112, Inmaculada Piles, i la tècnica de Comunicació Aurora Roca. Demana aquestes noves diligències després de les declaracions dels investigats –el mateix ex-secretari i l’ex-consellera d’Interior Salomé Pradas i de la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé.

En el cas de Miguel Polo, diu que “va ser present en el CECOPI el dia dels fets, i segons les declaracions dels encara investigats, així com de Pilar Bernabé, no va informar el CECOPI ni de la remissió, ni del contingut del correu electrònic de la CHX de les 18.43, sent el responsable de l’organisme que suposadament havia enviat aquest correu i tractant-se d’un correu d’una importància de tal envergadura”.

“Tampoc va informar de la gran crescuda de metres cúbics d’aigua que estava sofrint en aquestes hores el Poio, sent responsable de la CHX i membre del CECOPI. Al mateix temps, ha de donar explicacions de l’apagada informativa de la CHX al CECOPI des del correu de les 16.13 fins al correu de les 18.43”, argumenta.

Pel que fa a José Miguel Basset, creu que “ha d’explicar per què va retirar als bombers dels barrancs de la zona afectada el dia 29 d’octubre sense avisar al CECOPI ni a cap responsable de la Conselleria d’Emergències”.

Quant a Inmaculada Piles, el motiu seria que, segons les declaracions dels encara investigats, així com de Bernabé, “no s’ha rebut en el CECOPI cap informació sobre les trucades del 112”, mentre que insta a citar a Aurora Roca perquè “no va arribar a intervenir en cap moment en la llarga reunió del CECOPI el dia 29 d’octubre quan ella era la responsable de traslladar les notícies de fora al CECOPI i del CECOPI a l’exterior”.

D’una altra banda, aquesta part sol·licita que, en qualitat de testimoni, es cride a Jorge Suárez, subdirector general d’Emergències de l’Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències, al qual es van referir tant els investigats com Pilar Bernabé en les seues declaracions.

obres
actors
  • Argüeso
  • Miguel Polo
  • José Miguel Basset
  • Salomé Pradas
  • Pilar Bernabé
  • Inmaculada Piles
  • Jorge Suárez
  • Aurora Roca
llocs
  • Catarroja
  • Horta Sud
  • Comunitat Valenciana
  • Espanya
esdeveniments
  • Gota freda (València)
temes
  • Seguretat
  • Dret i procediments
  • Administració pública
subtemes
  • Lliurament de proves audiovisuals
  • Gestió de crisi
  • Responsabilitats institucionals (CHX, Bombers de València)
  • Comunicacions i informació (correu electrònic 18:43, trucades 112)
  • Investigació judicial
VilaWeb ja ha explicat com la jutgessa de Catarroja centra la responsabilitat de la gestió de la gota freda en la inacció de la Generalitat i en el paper de Salomé Pradas i Emilio Argüeso, remarcant que el Consell tenia el comandament únic de l’emergència i que no va saber alertar la població a temps . En aquest marc, la petició d’Argüeso perquè s’investigue també el president de la CHX i l’ex-cap dels bombers s’afegeix a una instrucció en què la jutgessa ja ha refusat reiteradament d’imputar la delegada del govern espanyol, Pilar Bernabé, i fins i tot el president Mazón, tot insistint en la “patent inactivitat” del govern valencià , mentre els tècnics assenyalen decisions polítiques directes en el retard de l’alerta als mòbils .

Per una visió més àmplia del rerefons polític i mediàtic, es pot llegir com The Washington Post ha posat el focus internacional en el paper de Carlos Mazón i en la possibilitat que la seua gestió puga ser considerada criminal, destacant el retard deliberat en la declaració d’emergència i en l’avís massiu a la població . Alhora, el debat sobre qui va informar qui i quan s’intensifica amb les evasives del Consell sobre les trucades de Mazón el 29 d’octubre i amb les crítiques creuades sobre el paper de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, que ara la defensa d’Argüeso vol situar al centre del procediment judicial .

Recomanem

Fer-me'n subscriptor