El vice-president del govern i adjunt a la presidència d’ERC, Pere Aragonès, opina que el Tribunal Suprem espanyol no hauria d’emetre la sentència sobre el judici contra el procés abans que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) es pronunciï sobre la situació d’Oriol Junqueras com a eurodiputat electe. En declaracions a Efe, Aragonès ha recordat que el 14 d’octubre el TJUE acollirà la vista sobre la qüestió prejudicial plantejada pel Suprem a petició de la defensa, per aclarir l’abast de la immunitat de Junqueras arran de la seva elecció com a eurodiputat. Aquell dia tindrà lloc l’audiència, en la qual les parts presentaran les seves observacions i l’advocat de Junqueras farà l’exposició dels fets.

Aragonès ha posat èmfasi en el fet que ha estat el Suprem que ha proposat una qüestió prejudicial al TJUE i que ‘no tindria cap sentit que abans d’aquesta data s’emetés sentència, perquè de fet és una qüestió prejudicial, prèvia a la sentència, que ha sol·licitat el mateix Tribunal Suprem per tenir tots els elements damunt de la taula a l’hora de fixar la seva posició en la sentència’. ‘Si s’emetés la sentència abans, seria una clara contradicció i una vulneració de drets que nosaltres reclamaríem davant del Tribunal Europeu de Drets Humans‘, ha advertit.

Aragonès ha recordat que el 16 d’octubre farà ‘dos anys de la presó preventiva de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart‘ i, ‘amb una aplicació estricta de la normativa d’enjudiciament criminal, haurien de poder sortir en llibertat’, cas que es repetirà amb Oriol Junqueras i Joaquim Forn el 2 de novembre, ha destacat.

Les pròximes setmanes, segons Aragonès, ‘la independència del Poder Judicial de l’estat espanyol i els drets fonamentals dels ciutadans en un procediment penal es posaran a prova’ i ‘es podrà comprovar si l’estat de dret existeix a Espanya quan es tracta de l’independentisme’.

Reclama al govern espanyol d’elevar els objectius de dèficit per al 2019 i 2020

A banda, Aragonès ha explicat que reclamarà al govern espanyol que elevi els objectius de dèficit establerts per a les comunitats per a aquest any i per al 2020, fixats ara en el 0,1% i en el 0%, respectivament, a fi que Catalunya pugui afrontar les inversions que necessita. Segons que ha dit, com ja va fer el 2018, demanarà una ‘revisió dels objectius’ perquè el límit de dèficit sigui del 0,3% del PIB aquest exercici i ‘més gran del 0%’ el 2020. Aragonès ha opinat que per al 2020 s’hauria de poder comptar ‘com a mínim’ amb un marge del 0,3% del PIB, de manera que l’estat renunciï a obligar les comunitats a tancar en equilibri pressupostari aquell any.

El vice-president ha mostrat el seu malestar pel fet que l’estat espanyol ‘es reservi tot el marge de dèficit per al 2020’ malgrat que ‘tres de les quatre potes de l’estat del benestar (salut, ensenyament i polítiques socials) depenen de les comunitats, és a dir, totes menys les pensions’. Aragonès, que treballa en l’elaboració del pressupost per al 2020, ha denunciat que imposar un dèficit del 0% a la Generalitat ‘limita la seva capacitat inversora’ en un moment en què l’administració catalana necessita invertir també en equipaments sanitaris i educatius.

A més de denunciar la ‘falta de lleialtat institucional’ de l’estat espanyol en el repartiment de dèficit, Aragonès ha considerat ‘imprescindible’ que el 2020 la Generalitat recuperi la seva capacitat inversora. El conseller ha dit que Catalunya havia de poder invertir en infrastructures per acabar la línia 9 del metro de Barcelona, per impulsar el canal Segarra-Garrigues i per millorar els eixos viaris i el transport públic, entre més, i que això no podia fer-se a costa de la despesa corrent.

Un informe del Departament d’Economia publicat fa poc diu que de les inversions incloses al pressupost de l’estat espanyol entre el 2015 i el 2018, només se’n van arribar a executar un 65,9% en el cas de Catalunya, enfront d’un 113,9% en el cas de la Comunitat de Madrid. En aquest sentit, Aragonès també ha denunciat els incompliments del pressupost de l’estat pel que fa a Catalunya.

D’una altra banda, la Generalitat treballa per defensar l’espai fiscal de la seva competència, on hi ha els impostos propis que ha aprovat aquests últims anys. En aquesta línia, Aragonès ha avançat que el govern presentaria un recurs de cassació contra la decisió del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) de declarar nul el reglament que desplegava l’impost català a les begudes ensucrades. Així mateix, ha explicat que a la tardor s’aprovarien ‘les mesures per a garantir’ que aquest impost es continuaria recaptant aquest any, i ha volgut deixar clar que l’impost ‘continua en vigor’.

El recurs davant el TSJC l’havien promogut la Federació Espanyola d’Indústries d’Alimentació i Begudes (FIAB), la patronal de la gran distribució Anged, l’associació de grans cadenes espanyoles de supermercats (Punts directes), la de distribuïdors d’autoserveis i supermercats (Asedas), l’associació de codificació comercial Aecoc; l’associació empresarial de marques de restauració i l’associació Promarca.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb