24.09.2018 - 22:00
Avui sí. Després de l’ajornament del 4 de setembre perquè el govern espanyol s’havia endarrerit a l’hora de contractar un bufet d’advocats a Bèlgica per a defensar el jutge Pablo Llarena, començarà el judici contra el magistrat al Palau de Justícia de Brussel·les. A les nou del matí, totes les parts hauran de comparèixer en la segona vista del cas. La primera durà tan sols uns minuts, perquè l’advocat belga de Llarena, Hakim Boularbah, va demanar uns quants dies per a preparar els seus arguments.
La jutgessa del jutjat civil que examinarà la demanda del president Puigdemont i dels consellers exiliats contra Llarena per falta d’imparcialitat i per haver vulnerat els seus drets ha de prendre també una decisió transcendental, que dos jutges més formin part del tribunal. Ho va demanar la defensa de Llarena, atès que la legislació belga preveu aquest canvi en la composició del tribunal en casos excepcionals. El coordinador de la defensa dels exiliats, Gonzalo Boye, explicava el mateix dia 4 que veien amb bons ulls aquesta proposta.
La vista d’avui serà curta. Hi haurà un posada en comú d’agendes de la defensa de Llarena, de l’acusació que comanda Boye i del tribunal. Tanmateix, hi ha un fet que pot endarrerir la causa: una associació d’advocats ultradretans, Movimiento 24DOS –presidida per Nicolás González-Cuéllar, l‘editor dels llibres del magistrat del Suprem Manuel Marchena–, ha presentat una querella contra la jutgessa belga, Boye i els exiliats. Això pot fer que la magistrada s’inhibeixi de la causa si entén que pot estar ‘contaminada’ –en el sentit jurídic del terme– per a jutjar Llarena. Segons fonts jurídiques, la magistrada belga pot decidir d’autorecusar-se i això pot endarrerir el judici.
Llarena no farà acte de presència a Brussel·les. Després de veure que tots els poders de l’estat li fan costat –de la cúpula judicial fins a l’executiu, passant pel PP, el PSOE, Cs i la major part de la premsa espanyola–, el jutge no s’hi personarà. Tanmateix, la causa continuarà endavant i pot ser jutjat en absència pels seus ‘actes privats’, tal com va definir-los el govern espanyol quan no volia pagar el cost de la seva defensa, abans que la pressió mediàtica doblegués la intenció inicial de la Moncloa.
Els arguments de la defensa de Llarena
El bufet belga contractat pel govern espanyol –amb mig milió d’euros de diners públics– exposarà que Espanya és immune davant la jurisdicció belga, que a més de Llarena defensen la justícia espanyola i que els tractats internacionals impedeixen que els tribunals d’un estat jutgin l’aparell judicial –un jutge, una institució, una llei…– d’un altre estat. Contra això, la defensa de Puigdemont al·legarà que la demanda civil es dirigeix a Llarena per haver expressat opinions polítiques durant la instrucció de la macrocausa contra el procés d’independència, no pas contra la justícia espanyola.
Si el procés va endavant –és a dir, si la jutgessa no se n’aparta ni declara la nul·litat del procediment per la querella–, es fixaran dates concretes perquè les dues parts bescanviïn els escrits amb els seus arguments. A continuació, hi haurà un termini, que normalment és d’un mes i mig, per a respondre’s entre ells. Això prolongarà el procés judicial força mesos.
Quan hagi acabat la discussió per escrit, el procediment preveu que totes les parts se citin davant el tribunal per a entrar en la qüestió de fons: si Llarena ha vulnerat o no la presumpció d’innocència i els drets de Puigdemont, Comín, Ponsatí, Serret i Puig. És un plet llarg i la decisió no es prendrà, probablement, fins a la segona meitat del 2019.
Pel que fa a l’error de la traducció de les paraules de Llarena, denunciada pel poder mediàtic espanyol com una manipulació de la defensa de Puigdemont, la jutgessa belga ja va ser-ne informada el 4 de setembre i l’error es va corregir. A més, el Col·legi d’Advocats de Brussel·les va donar la raó a Boye i va desestimar d’investigar els advocats de Puigdemont.
Més informació:
