Christophe Marchand forma part de l’equip d’advocats del president Puigdemont i els consellers exiliats. Ha impulsat, juntament amb l’equip que encapçalen Gonzalo Boye i Jaume Alonso-Cuevillas, la demanda contra el jutge Pablo Llarena a Bèlgica, per la qual serà cridat a declarar el 4 de setembre.

Marchand, que segueix de fa anys el procés de Catalunya cap a la independència, considera que Llarena ha vulnerat drets fonamentals en la instrucció contra els dirigents independentistes. Ara, també adverteix que qualsevol jutge reflexionarà profundament abans de condemnar un magistrat d’un estat membre de la Unió Europea.

La demanda contra Llarena només demana un euro simbòlic com a responsabilitat civil. Què voleu aconseguir?
—S’ha d’entendre que de bon començament, al novembre, la nostra metodologia ha estat de fer passos jurídics com si s’hagués tractat d’un cas a Bèlgica. Ací, quan un jutge expressa opinions polítiques sobre un cas, es fa un judici contra ell, amb una demanda civil. Per tant, hem fet aquesta demanda civil per a demostrar que Llarena no ha actuat com havia d’actuar. Havia de ser imparcial i no podia donar la seva opinió sobre el cas que investiga.

Si es resolgués favorablement, podria servir per a futurs judicis al Tribunal d’Estrasburg o uns altres tribunals internacionals?
—Si el jutge belga decideix que Llarena no ha respectat la imparcialitat, pot haver-hi conseqüències en l’àmbit dels drets humans, tant a Espanya com a Estrasburg.

I quin efecte pot tenir sobre la instrucció actual, a curt termini?
—El mateix que a Bèlgica i a tot Europa. Quan un jutge diu que un altre ha estat parcial, no pot continuar fent-se càrrec de la investigació.

Però la instrucció continuaria a Espanya?
—Podria afectar-la. Si condemnen Llarena per haver estat parcial, això pot tenir conseqüències molt greus per a la instrucció mateixa. Vol dir que la investigació també es podria considerar parcial i que no pot sotmetre’s a un judici just.

Com hi arribeu, a la conclusió que les declaracions de Llarena posen en dubte la imparcialitat de la instrucció?
—Quan vam veure de quina manera havia parlat a Ovieu, ens va semblar clar que les seves declaracions demostraven que tenia una opinió molt clara sobre la culpabilitat dels dirigents independentistes dels delictes que els imputa. Quan un jutge investiga un cas, també ha de cercar els elements a favor dels encausats i no ha de donar mai la seva opinió. Quan va fer aquelles declaracions ens va fer l’efecte que donava l’opinió, i això és impensable en un estat de dret.

Què en penseu, del comunicat del Ministeri de Justícia espanyol afirmant que no defensaria Llarena per les seves declaracions, però sí la jurisdicció espanyola?
—Em sembla que és no entendre què pretenem. No ataquem la justícia espanyola, interposem la demanda per les seves declaracions extrajudicials. No té res a veure amb la immunitat de l’estat espanyol davant la justícia belga, té a veure amb l’actuació d’una persona que, en l’àmbit privat, ha donat una opinió i que a més és jutge. Això estableix que és parcial en la seva investigació. A Bèlgica n’hem tingut molts casos: quan un jutge ha donat la seva opinió sobre un cas que investiga ha hagut d’aturar la instrucció i la integritat de la investigació n’ha sortit afectada.

És una excusa per a no dir que defensaran Llarena, com ha explicat Gonzalo Boye?
—Vull ser prudent. Fins ara no hem rebut cap informació que hi hagi un bufet d’advocats a Bèlgica que porti el cas. No sabem quins arguments tenen i continuem esperant. Falten deu dies o quinze i ja ho veurem. De totes maneres, ja demanaríem els arguments per a poder respondre’ls. De moment, no en tenim notícia.

Us sorprèn aquest endarreriment?
—Hi ha una cosa que m’estranya molt, sobretot dels principals tribunals espanyols, el Constitucional, el Suprem i l’Audiència. És una mena de supèrbia, sembla que no suporten que uns altres jutges pensin diferent d’ells. És un problema greu a Espanya. Quan hi ha jutges del Regne Unit, d’Alemanya, de Bèlgica… que no accepten les euroordres, potser haurien de pensar que van equivocats i que han de rectificar. I no pas mantenir aquesta posició de supèrbia, de pensar que tenen tota la raó.

Si Llarena no compareix al judici, la demanda continua.
—Es podria jutjar en absència. La demanda pot reeixir encara que no es presenti el 4 de setembre.

Quant de temps pot passar fins que el jutge belga no es pronunciï?
—És una demanda peculiar i veurem com reacciona el jutge belga. De totes maneres, per a un jutge belga o d’un altre país, condemnar un altre jutge de la Unió Europea per una actuació del magistrat fora del seu càrrec judicial, encara que tingui vinculació amb la instrucció… és difícil. És a dir, prendre una decisió sense pensar-s’ho molt profundament i raonablement és complicat. Pot ajornar el cas, tornar a demanar a Llarena que comparegui a Bèlgica… No sabem què passarà. Per part nostra, estem disposats a parlar-ne amb el jutge belga respectant tot el procediment.

En canvi, si la demanda no reïx, seria un cop dur contra l’estratègia jurídica?
—El sistema judicial espanyol fins ara no ha pres decisions raonables en un estat de dret de l’Europa del segle XXI. Tot això es resoldrà a l’àmbit internacional, europeu o de les Nacions Unides. Amb aquesta demanda civil només hem fet un pas entre molts altres per a demostrar que l’actuació de la justícia espanyola ha vulnerat molts drets fonamentals. El dret de llibertat d’expressió, de política, drets dels polítics empresonats sense que hi hagi cap raó… Tenim molts arguments per a demostrar que tot això que ha passat d’ençà de l’octubre és un error jurídic.

Aquestes actuacions judicials que denuncieu posen en dubte l’estat de dret?
—[Dubta] Pel que he vist fins ara, sí. Tot allò que ha fet el Suprem m’ha sorprès moltíssim. També el Constitucional, quan va haver-hi tota la qüestió sobre la investidura de Puigdemont. O quan no deixaven investir un president de la Generalitat i un dels candidats acabava a la presó. Tot això és molt estrany i demostra una manera d’actuar que pretenia, de totes passades, aturar un govern independentista contra la voluntat democràtica. Em sembla que això fa perillar l’estat de dret.

Quina opinió us mereix que un jutge espanyol refusés la notificació de la justícia belga per a Llarena?
—No hem atacat la justícia espanyola, sinó l’actuació del jutge fora de les seves actuacions com a tal. Ha pres una posició molt clara que viola drets fonamentals. Ja veurem què decideix el jutge belga, és molt independent i veurem què en pensa, de la nostra demanda.

Com vau començar-vos a implicar en la defensa del president Puigdemont i del president exiliat? Coneixíeu el cas català?
—Parlo castellà i vaig estudiar un temps a Espanya. Llegeixo la premsa cada dia des de fa molts anys i sabia què passava a Catalunya. A més, sóc expert en drets humans i extradicions. He treballat amb advocats a Espanya i en més països europeus, tenim una xarxa per a col·laborar en aquests casos.

En una entrevista a Le Soir vau afirmar que Espanya reprimeix les minories i la dissidència política.
—Hi ha una sentència molt important del Tribunal d’Estrasburg sobre la inhabilitació d’Atutxa que diu que hi havia una manera d’actuar de l’estat espanyol contra les persones dissidents amb la idea de la unitat d’Espanya. Ens sembla que tot això que ha passat, de traslladar un problema polític a la justícia penal, és una manera d’actuar que Espanya ja havia utilitzat per a respondre a la situació del País Basc: la idea d’intentar que una generació de polítics siguin castigats, empresonats i que no puguin continuar defensant les seves opinions polítiques. Hi ha una mena de repetició d’allò que va passar contra la gent que cercava la independència del País Basc sense violència, fent política. Això mateix ha passat a Catalunya.

Veieu possible que el Suprem cursi una tercera euroordre?
—No ho sé… ja jo veurem.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb