És dijous. Em llevo. Abans d’esmorzar ja hi he fet un cop d’ull. Ostres, no! Una Ç! Però si en català n’hi ha molt poques, de paraules amb Ç. Al començament de mot, tan sols ço  i ça, que són massa curtes…

Complet, complex, còmplice

No havia ensopegat cap joc tan estimulant com el Paraulògic. Ni mots encreuats, ni escrables ni res per l’estil. El Paraulògic, si no el combats, t’enganxa nit i dia. M’hi vaig aviciar aquestes festes i no hi ha hagut ni un dia que no hi hagi jugat. Cada dia és un desafiament nou. Vaig entenent aquesta gent que espera, a la nit, el canvi de Paraulògic per estrenar-lo. És fàcil d’engrescar-t’hi i no saber-te aturar, però ho has de fer i ho fas. Amb l’edat aprens a dosificar-te. De tant en tant, t’atures i et sembla que hi deixes de pensar. T’ho sembla, només, perquè tot d’una dius: “Calla, nan i nana; com és que no se m’havien acudit?” I t’hi tornes a enganxar. I et tornes a aturar, perquè ets fort i te’n saps estar.

Què és el Paraulògic, el joc lingüístic que ha revolucionat Twitter?

En el Paraulògic, vulgues no vulgues, s’estableix una mena de lligam còmplice amb els creadors. Hi ha això dels tutis. Els dies assenyalats d’aquestes festes, els tutis em van robar el cor: escudella, el dia de Nadal; primer i primerenc per Cap d’Any. I el súmmum, el dia de Reis: t’esperes el tortell, i no: hi ha poltrona. És clar! La poltrona del gran Tortell Poltrona, la poltrona dels Reis bons i la poltrona dels mesquins, corruptes, escarxofats a la poltrona. Brillant! És allò de començar a jugar i pensar: “Vejam què em volen dir, avui, els de Rodamots?” És un plus, un plus que s’ha d’agrair.

Bé, centrem-nos, que avui la cosa és difícil. He escrit llança i per un moment no m’he vist capaç de trobar-ne cap més. “Quin filòleg de pa sucat amb oli”, he pensat. Fins que he vist que havia de deixar estar la Ç, que m’havia captivat, i jugar amb les altres. Ara sí: aldeana, anada, alenada, andana. Avancem.

VilaWeb integra a partir d’avui el Paraulògic a la seva oferta diària

Mots nous, mots vells

Una de les virtuts més contrastades del Paraulògic és que t’ajuda a refer i a eixamplar el teu vocabulari. Hi ha aquells mots que tenim mig enterrats a la memòria. Avui m’ha passat amb senalla, una paraula que deien els pares i que ja tenia mig oblidat. M’ha fet recordar una distinció que fèiem a Callús i que trobo recollida a l’Alcover-Moll: la senalla és de palma i el cabàs, d’espart. Quants dies feia que no llegia senalla! Continuem. He escrit llança i provo si llença vol dir res. Sí, l’accepta. Però no en tinc prou i clico damunt el mot per a saber-ne el significat: un ormeig de pesca, d’acord. I què més? “Cordill posat tibant entre dos punts en pujar una paret, un marge, etc.” Caram: no ho sabia, que aquell cordill que posen els paletes perquè les parets no pugin tortes tingués nom. I encara en vull saber més i consulto l’Alcover-Moll, on trobo una locució que no sabia, pròpia de Vinaròs: “T’he vist la llença, Manel!: es diu per indicar que s’ha descobert o endevinat la intenció que altri portava oculta.”

“Com que és incorrecte?”

Una de les ensopegades que ha sobtat més els jugadors del Paraulògic és això dels mots “incorrectes”. Les regles de joc ho expliquen prou: “No s’admeten noms propis; només paraules que figurin al Diccionari de la llengua catalana de l’Institut d’Estudis Catalans (DIEC).” I encara, per a reblar-ho: “El missatge ‘Incorrecte’ no vol dir que la paraula sigui incorrecta; hi ha moltes paraules correctes que no tenen entrada pròpia al DIEC. Vol dir simplement que la paraula no s’ajusta a les regles del joc, això és tot.” També diu que s’accepten femenins però no plurals, cosa ben lògica. Amb les normes clares, les sorpreses ens les causa descobrir que tal o tal mot no són al diccionari. Avui tenim una D i una A, cosa que ens permet de formar mots acabats en -ada. Després de llança escric llançada i l’accepta. Després de llença escric llençada i no. Vejam, què passa, aquí? Miro al diccionari: llançada és un cop de llança i llençada no hi surt; és a dir, no pot ésser res sinó el participi de llençar; i els participis no compten. El meu jo protestaire diu: “Però també el podem fer servir com un nom, en frases com ara ‘Per buidar els armaris farem una llençada de roba’.” Les normes són les normes; deixem-ho estar…

Què és RodaMots, la web que hi ha darrere el Paraulògic?

Prosseguim. Hi afegeixo anal. I després annal. Ep!, com és que no l’accepta? Miro al diccionari i –ai, las– és sempre plural (“Els annals de la història…”, és clar). Bé, per sort també hi tenim la S avui. Doncs annals i avall que fa baixada. El cervell s’activa i escric gairebé compulsivament: anell, anella, anellada, dansa, dansada, nas, nasal, nassada. Provo per provar: nassal. I l’accepta. Hi clico: ‘part de l’elm corresponent al nas’. Torno a provar sort amb el cognom d’una gran actriu: sansa. Doncs també: ‘pinyolada’. Encara més: sense, que em porta a sens (“sens dubte”).

Però, noi, encara no he trobat cap tuti. És per culpa de la maleïda Ç. Amb un esforç mental, en trobo dues amb la lletra del dimoni: enllaç i ençà. I enllaç i ençà em porten a enllà. Però no me’n surten més. Del tuti, res de res. Bé, què hi farem? No deixem la màquina encallada: danès, danesa, ensalada, senda, sàndal

Un pas per a recuperar l’autoestima lingüística

He d’anar a fer una gestió al banc, que hi tinc hora demanada. Quan acabem, el delegat em parla del Paraulògic. “T’he de demanar una cosa: tu les trobes totes?”. “Ui, no, no. Fins i tot els creadors diuen que és molt difícil, encertar-les totes.” L’home, alleujat, m’explica que s’hi va enganxar el dia de Nadal, quan va veure la passió dels seus nebots. “El meu nebot tenia un grup de WhatsApp i la meva neboda un altre. I de tant en tant es comparaven: ‘Nosaltres ja en tenim trenta. I vosaltres?’ ‘Trenta-tres!'”

Que la gent en parli, que parli de llengua, que hagi sortit tant als mitjans de comunicació, en un moment en què les enquestes indicaven una davallada de l’ús del català, és providencial. A les xarxes no s’havia parlat mai tant de llengua com ara. No cal sinó clicar en l’etiqueta #Paraulògic de Twitter i us hi podeu entretenir una bona estona. Hi trobareu coses divertides, com ara una broma, recordant Inés Arrimadas –”Coi! Al Paraulògic no m’accepten ‘trigo'”–, però també hi podreu comprovar que la passió parulògica ha entrat a les aules, i això és una gran notícia: “Amb els alumnes de 1r d’ESO he dedicat la sessió d’avui a presentar el joc #Paraulògic i hem aconseguit, entre tots, fer 65 paraules de 84 possibles. Llegint la definició de cada paraula.”

Em meravella aquesta comunicació intensa per a parlar de llengua. I aquesta creativitat, aquests diàlegs que s’estableixen servint-se de mots del dia. El dia de Reis, una twittaire escriu: “El tortell de reis del #paraulògic d’avui pot ser de nata o el millor tortell del món, el Tortell Poltrona!” I algú li respon: “Ves que la patronal no t’esguerri el dia.” I la cosa continua: “De la mà del patronat de l’habitatge”. I més: “Mentre tot trontolla.” I clou, la mateixa usuària que havia engegat l’enfilall coral: “Però no mentre vas en tatano, que trobo indignant que no l’accepti… Cavall Fort n’hauria de fer una queixa formal!”

Acabaré sense haver trobat el tuti (amb una Ç?, amb dues vocals?, s’han tornat boigs…). Res, he de plegar. Tot té un començament i un final, com les novel·les. Final? Novel·les? És clar: desenllaç, aquest és el tuti!

Podeu seguir el perfil oficial del Paraulògic a Instagram via @paraulogicoficial

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.