Apel·les Fenosa fent el retrat de Coco Chanel, estiu de 1939. Fotografia: George Hoyningen-Huene

En aquests dies de calorades i revetlles que conviden a fer excursions i sortir de casa, una proposta és anar al Vendrell. A més de la casa natal del mestre Casals, que es pot visitar, una altra iniciativa interessant l’ofereix la Fundació Apel·les Fenosa amb una exposició que evoca el treball conjunt que van fer l’escultor i la diva de la moda Coco Chanel de cara a un ballet de Dalí, La bacanal, per al Ballet Rus de Montecarlo de Léonide Massine. Una reunió curiosa de personalitats en un interludi històric, l’estiu de 1939 a París.

Apel·les Fenosa (1899-1988) va ser un escultor excel·lent d’estil propi i un artista de la vida: era un boníssim jugador de cartes, cosa que li va servir de molt en tantes ocasions, ben especialment quan sortia cap a l’exili. Republicà, no va marxar fins el maig del 1939. Havia aconseguit un document per a recórrer lliurement Catalunya amb l’excusa de buscar marbre. Arriba a la frontera, que passa a peu. Però el roben i els gendarmes francesos el descobreixen i li deixen triar: o tornar a passar la frontera cap avall o cap a un camp de concentració. Just en aquell moment s’acabava de muntar una timba a la gendarmeria i Fenosa aconsegueix enredar els dos gendarmes i participar en la vetllada, que va durar tota la nit. Els va guanyar. A canvi, els gendarmes el van deixar passar fins a Llemotges, on tenia amics. Fenosa tenia quaranta anys i ja coneixia força gent a França: Picasso i Jean Cocteau es compten entre els amics que el van ajudar, els havia conegut quan de jove havia passat una bona temporada a París.

I així a ser com l’escultor va viure una passió amb Coco Chanel, la reputada modista. Fins ara se sabia això, que havien estat amants. L’exposició d’ara presenta la seva col·laboració per al ballet dalinià Bacanal, que no s’estrenaria a París sinó a Nova York, a la Metropolitan Opera House, a primers de novembre. La ballarina i coreògrafa danesa Nini Theilade, que acaba de fer cent dos anys, és el testimoni vivent d’aquell encontre de figures: a més de Dalí, Chanel i el llavors poc conegut Fenosa, el ballet era una obra del director del Ballet Rus de Montecarlo, el superlatiu Léonide Massine.

Dalí i Massine havien arribat a l’acord de fer un ballet ultramodern més en aquells anys convulsos. Però a primers de setembre, Hitler envaeix Polònia i Alemanya i França li declaren la guerra. El grup de ballarins del ballet es desfà. Coco Chanel tanca el seu negoci, Dalí es refugia a Arcachon, prop de Bordeus, Massine també fuig fins que pot anar cap a Nova York. Fenosa continua a París, protegit per Coco Chanel i, quan la relació s’acaba, per Jean Cocteau. Chanel l’havia instal·lat en una luxosa habitació del Ritz.

L’exposició de la Fundació Apel·les Fenosa, a càrrec del seu director, Josep Miquel Garcia, no està formada per materials originals, que només s’han pogut reconstruir gràcies a fotografies. Fotos i esbossos de treball han permès de refer els vestits d’aquell ‘ballet paranoic’, en terminologia de Dalí que ell mateix es va inventar per al seu surrealisme. Uns vestits que finalment no va fer Chanel, sinó una altra modista, a Nova York, quan el ballet s’hi va estrenar. No els va fer la diva francesa perquè va exigir que ella i Dalí fossin convidats a l’estrena, cosa que per diversos imponderables no va poder ser. Però els vestits va ser realitzats fil per randa segons els dibuixos chanelians. També s’hi exposen documents i uns quants objectes surrealitzants que han estat reconstruïts també a partir de dibuixos d’aquell treball. L’expo estarà oberta fins a final de setembre.

Fenosa va intervenir en aquest ballet gràcies a Picasso, que el va recomanar per fer els objectes de l’escenografia. Va conèixer així la Coco, i així va anar que la relació entre tots dos es va intensificar durant uns passionals mesos, fins a primers de 1940. L’opulència i l’addicció a les drogues de la modista van ser finalment difícils d’assumir per Fenosa, que venia d’un món humil. Històries de la guerra –d’entreguerra, ací– que donen compte, també, del món d’ahir.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]