Un 25% dels anuncis publicitaris de ràdio contenen errades lingüístiques

L’Observatori de la Qualitat Lingüística (OQL), que depèn de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, ha analitzat més d’un centenar d’anuncis emesos per ràdio durant el mes de març passat. L’anàlisi, publicada en un report, abasta nou emissores, públiques i privades: Catalunya Ràdio, À Punt, IB3, Ràdio Nacional d’Andorra, RAC1, Flaixbac, RAC105, SER Catalunya i la Xarxa.

Un anunci de cada quatre té errades

L’OQL té interès a destacar que la qualitat lingüística és acceptable: “Cal posar en relleu que, en el conjunt de falques analitzades, els bons usos són predominants.” Malgrat tot, també destaca: “Gairebé una de cada quatre falques [25 de 103] conté algun error, és a dir, algun fenomen que no és genuí o gramatical i que és inacceptable en qualsevol context.”

Una de les errades més freqüents és l’ensordiment de la essa sonora: “En 3 falques s’articula sistemàticament com una s sorda; en una altra s’observa la mala dicció, també sistemàtica, d’un dels locutors, i finalment en 6 més es detecten errors puntuals: és a dir, el locutor sap fer la s sonora (po[z]ar, li done[z] el teu), però la fa sorda en alguns contactes de paraules (pneumàtic[s] al millor preu, producte[s] en estoc). En total, doncs, hi ha 10 anuncis amb una mala dicció de la s sonora.”

I, en l’apartat de la gramàtica, es destaca l’absència de pronoms: “En el terreny dels pronoms febles és on es detecten alguns dels errors que afecten més negativament la qualitat. Sobretot per l’absència del pronom en, però també del pronom hi.” L’estudi en posa aquest exemple: “En 3 falques s’omet incorrectament el pronom en: …49 amb 90 euros, i de regal t’emportes 24 amb 95… (en comptes de te n’emportes); Informa’t a [tal web] (en comptes d’informa-te’n); si li dones el teu antic cotxe, doncs et pots emportar un de nou (en comptes de te’n pots emportar). ”

Una descripció detallada

El report de l’OQL presenta una informació molt detallada, en 34 pàgines, amb la descripció exemplificada i minuciosa de 71 fenòmens lingüístics, tant de bona qualitat com de mala qualitat. S’apleguen en un apartat titulat “Desglossament dels bons usos, les inadequacions i els mals usos”, que són subdividits en fenòmens fonètics, morfològics, sintàctics i lèxics, juntament amb observacions sobre el discurs i les conclusions.

L’explicació va acompanyada de gràfics sobre la quantitat d’anuncis distribuïts per emissores, sobre els àmbits temàtics de la publicitat analitzada i, especialment, sobre la qualitat lingüística.

Anuncis en català, webs en espanyol

L’estudi també para esment en informacions lingüístiques al marge de la qualitat estricta. Per exemple, observa que molts dels anunciants que fan publicitat en català no tenen la web en la llengua del país. O bé fa consideracions sobre la desídia dels mitjans i els anunciants a l’hora de mantenir en antena anuncis defectuosos: “Si una falca en la qual s’observen errors ha de sonar durant uns quants mesos, seria bo establir un protocol per a repetir-ne l’enregistrament amb les rectificacions oportunes. Alguna de les falques analitzades en aquest corpus continuava emetent-se mig any després amb els mateixos errors.”

Així mateix, constata un contrast entre la quantitat d’anuncis en català de les emissores del Principat, on és abundosa, i les de la resta del país, on és més escassa: “À Punt, al País Valencià, i IB3, a les Illes Balears, emeten molt poca publicitat, i una tercera part és institucional.”