L’antipatia envers els catalans ve de lluny: les enquestes de fa trenta anys així ho indicaven

  • Sondatges del 1994 i 1996 revelen que els catalans fa dècades que són els menys estimats a l'estat espanyol

Redacció
13.04.2022 - 17:44
Actualització: 13.04.2022 - 17:45
VilaWeb

L’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP) va publicar ahir un sondatge sobre la polarització política i territorial a l’estat espanyol, que revelava que els catalans del Principat són el col·lectiu menys apreciat a l’estat espanyol. Un fet que s’ha volgut vincular a qüestions polítiques com ara el procés independentista o, de fa uns quants anys més, de l’elaboració de l’Estatut d’autonomia.

Les dades del sondatge mostren que, a excepte del País Basc, en la resta de territoris de l’estat espanyol, els habitants de Catalunya són, amb diferència, els que desperten menys afecte. En canvi, els habitants de Catalunya no mostren menys efecte envers la resta de territoris.

No obstant això, un estudi del CIS del 1994, molt abans de començar l’elaboració de l’Estatut o fins i tot del pacte del Majestic, evidenciava que aquesta animadversió ja existia. Quan es preguntava quins eren els ciutadans menys desitjats per compartir feina, amb molta diferència eren els catalans. Un 30% preferien no tenir companys de feina catalans i un 21% seleccionava els bascs.

El mateix sondatge també trobava que els catalans eren els que pitjor queien. En una escala del 0 al 10, on zero és que cau molt malament i un 10 que molt bé, un 24,8% dels ciutadans situaven els catalans entre el 0 i el 3. Els següents que pitjor queien eren els bascs, amb un 16,2% que els ubicaven entre el 0 i el 3, i a força distància hi havia els madrilenys (8,1%) i valencians (6,8%).

L’any 1996, un altre estudi del CIS revelava unes dades molt similars. Els que pitjor queien eren els catalans. Un 24,8% considerava que tenien una simpatia envers els catalans d’entre 0 i 3 sobre 10. Els següents menys estimats una altra vegada eren els bascos, amb un 18,8% entre el 0 i el 3, madrilenys (6,4%) i valencians (5,2%).

Encara més enrere en el temps, un estudi fet pel psicòleg Fernando Chacón Fuertes l’any 1986, sondejant dos-cents cinquanta estudiants de Psicologia Social, residents a Madrid i que tenien entre 19 i 22 anys, trobava que mentre la majoria definia els andalusos com a afeccionats a la gresca, alegres, oberts, exagerats, graciosos, hospitalaris i parladors, en aquest ordre, envers els catalans més d’un 50% trobava que eren garrepes, orgullosos, tancats, separatistes i treballadors.

El CEO també va fer un sondatge a escala espanyola l’any 2019, anomenada “Percepció sobre el debat territorial a Espanya”, que trobava que els catalans eren els vists amb més antipatia. Tenien una nota de 5,63 sobre 10, seguits, a una certa distància, dels bascs, amb una nota de 6,73. En canvi, els andalusos eren els que obtenien una nota més alta, amb un 7,61.

 

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any