Angoixa i una càrrega de feina desorbitada: la nova llei educativa marca un començament de curs mogut i ja s’esperen samarretes verdes

La LOMLOE causa un descontentament general entre els docents de les Illes, que demà protestaran i faran aturades per la “improvisació” i el “desgavell” d’una norma que consideren que s’ha implantat massa de pressa

VilaWeb
Martí Gelabert
16.10.2022 - 21:40
Actualització: 16.10.2022 - 21:53

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

“El començament de curs ha estat un desgavell. Hem tengut moltíssima feina sense saber si la fèiem bé o no.” Aquesta és l’opinió de na Carme, docent d’un institut de secundària de Mallorca que, com la resta, ha hagut de patir els canvis que la nova llei d’educació espanyola, la LOMLOE, ha causat als centres. Les crítiques són força compartides entre la comunitat docent de les Illes, que ja pensa a treure les samarretes verdes per protestar contra una aplicació normativa que ha creat més caos que no pas millores.

Així ho expressa també un dels portaveus del sindicat UOB, Aleix Font: “Entenem perfectament que el professorat no era conscient de què li venia damunt al maig. Ho ha estat al setembre i el descontentament encara bull a l’octubre.” Alguns aspectes de la nova norma inclouen l’eliminació de les notes numèriques, una avaluació “global, contínua i formativa” i que se centri en l’assoliment de les competències clau, amb les repeticions de curs com a mesura excepcional. Malgrat que la llei no és nova de zero, sinó que modifica aspectes de la LOE del 2006, el canvi és radical.

Per a aquest curs 22/23, s’ha decidit d’implantar la llei progressivament. Per la qual cosa, tan sols entra en vigor en els cursos senars. Ara, aquesta manera de convertir un text normatiu a la realitat ha comportat molts maldecaps entre la comunitat docent, com ara el de combinar cursos amb dues lleis diferents i amb maneres d’avaluar diferents i duplicar papers.

Na Carme, de la mateixa manera que les juntes de personal docent no universitari de cada illa –que inclouen els sindicats–, considera que la qüestió d’arrel prové del calendari d’aquesta normativa. “S’ha fet de manera molt precipitada”, diu. “Els canvis s’han fet amb massa via, no s’han consensuat i tenim més càrrega lectiva. Per tant, la gent esclata”, apunta Font.

En concret, la LOMLOE es va publicar el dia 30 de desembre de 2020 al BOE i ja va definir el calendari d’implantació de la norma. “Ho miram en retrospectiva per veure què dimonis ha fet la Conselleria d’Educació. Érem enmig del curs 20/21, el següent a l’esclat de la pandèmia, amb els docents desbordadíssims… S’han engrunat els dits implantant un calendari tan agosarat. Es veia de quilòmetres enfora que no aniria bé”, recorda Font, atès que els currículums espanyols –els que defineixen els ensenyaments mínims– no es van publicar fins el primer de març d’enguany a primària, el 29 de març a secundària, i el 5 d’abril a batxillerat. Per tant, els currículums autonòmics encara no eren redactats, de manera que el curs passat es va haver de fer feina sobre esborranys. El que pensa la comunitat educativa és comú: “És surrealista.”

Anar a corre-cuita també ha significat una participació més baixa de la comunitat educativa a l’hora de definir els currículums que cada territori implantarà. Els sindicats solament van tenir cinc dies per esmenar documents entre tres-centes pàgines i quatre-centes. El govern de les Illes s’escuda que també haurien agraït d’haver tengut més temps per a poder aplicar la norma.

Els professors han començat el curs sense saber com avaluar

El resultat d’aquests fets és que els professors dels centres de les Illes han hagut de començar el curs “a cegues” i sense saber com avaluar. Així ho exposa na Francina, una docent de l’IES de Llucmajor. Diu que tot plegat els causa molta angoixa perquè no saben el volum de feina que representarà ni com s’organitzaran. “Tot està molt en l’aire. També crea angoixa a les famílies. Crec que no és la millor manera perquè la societat accepti aquesta llei”, reflexiona.

Aquest maldecap radica en el fet que els criteris d’avaluació són difícils d’entendre, segons Lluís Segura, delegat d’ensenyament públic del sindicat STEI. Però també és l’opinió de la UOB i la de les docents consultades: “S’haurien de canviar. Necessitam que siguin més clars, concrets i inequívocs”, subratlla na Carme: “Aquesta improvisació causa molta inseguretat mentre les instruccions i la ponderació dels criteris va canviant.”

A més, l’STEI critica que les instruccions d’avaluació es van publicar el 10 de setembre, tan sols dos dies abans no comencés el curs, i sense haver passat per la mesa sectorial. La UOB carrega contra aquests criteris perquè considera que són exactament els del currículum espanyol, però traduïts al català. En aquest sentit, concreta que els criteris d’avaluació són el bessó de com s’ha d’avaluar un alumne i, per tant, aquest curs es parteix d’una “centralització al cent per cent”.

El malestar és clar i, de fet, a banda de les mobilitzacions previstes per a demà, ja hi ha quatre centres de les Illes que s’han declarat en rebel·lia contra la LOMLOE per protestar contra la manera d’aplicar la nova normativa: l’IES Santa Margalida, el Guillem Cifre de Colonya, el Madina Mayurqa i l’IES Sineu ho han decidit aquest començament de curs.

El govern de les Illes proposa uns canvis que no alegren els docents

A partir d’aquesta situació, el govern de les Illes ha decidit d’establir un seguit de canvis, que es van publicar dissabte en el BOIB. Ara, malgrat les modificacions, Font és contundent: “Aquesta llei no s’implantarà bé fins d’aquí a molts cursos, que els professors es passaran sense saber què fer i hauran d’omplir papers per mirar de justificar què fan perdent el temps de manera inútil, amb una consegüent pèrdua d’afecció del professorat.” Segura, de l’STEI, afegeix que la flexibilització proposada és bastant minsa i que, malgrat que s’elimini el límit de ponderació, els docents encara no disposaran de totes les eines d’avaluació que calen.

Entre el professorat, també preocupa molt la manca de formació. “No es pot aplicar una llei sense haver garantit que tots els professionals han tengut una formació adequada. Això no ho pots canviar d’un dia per l’altre”, apunta na Francina. A més, recorda que no tothom ha pogut accedir a aquestes formacions. Segons na Carme, han estat insuficients i teòriques, per la qual cosa no serveixen a l’hora de programar les situacions d’aprenentatge. “És com si a un metge li diuen d’avui per a demà que ha d’operar amb un nou mètode. No és una qüestió sobre si el canvi és bo o dolent, però s’ha d’aplicar d’una manera coherent i no precipitada. T’obliguen a improvisar”, insisteix el portaveu de l’STEI.

Una llei que arriba amb poc pressupost, però que podria agradar

Una altra de les problemàtiques que es lliga amb l’aplicació de la nova llei és que no ve acompanyada del pressupost necessari per a desenvolupar-la de la millor manera. Per la quantitat de burocràcia que ha exigit, per la manca de formació, per la manca d’hores de coordinació entre els docents, per la manca d’hores per a preparar el curs o sense la davallada de ràtios necessària per a poder implantar les noves metodologies.

“Sense la partida pressupostària corresponent, ens trobam que totes les noves maneres de fer feina neixen gairebé mortes. Quan les Illes són al cul de finançament de l’estat espanyol, no anam enlloc”, recalca Segura. Els sindicats també troben a faltar més pressió del govern de les Illes cap al govern de Pedro Sánchez.

Respecte del contingut de la normativa, l’opinió és més dividida. Hi ha docents, com na Francina, que consideren que té aspectes positius, com ara la nova manera de fer feina, i que millorarà en alguns aspectes. Ara, critica que tot hagi de ser divertit i dinàmic per als infants, atès que pot implicar buidar de contingut les assignatures. Per part seva, na Carme té clar que no millorarà la formació: “No es pot obligar ningú aplicar una metodologia en la qual no creu i per la qual no ha estat format. Els resultats no seran bons. En el fons allò que realment interessa els polítics no és millorar la formació, sinó maquillar les dades referents al fracàs educatiu.”

Protesta i retorn de les samarretes verdes

El retorn de les samarretes verdes és a prop, tot i que és difícil que es vegi una imatge com la protesta contra la política educativa de José Ramon Bauzá. Són anys que són enrere, però alguns sindicats esperen que la gent les tregui de l’armari com a símbol de lluita i perquè desperti la consciència del col·lectiu.

Per part seva, el govern de les Illes diu que tots els canvis importants susciten dubtes i nervis, però que està convençut que la LOMLOE és una bona llei per al sistema educatiu de les Illes. Sobre la protesta, les mateixes fonts diuen que respecten totes les mobilitzacions, però recorden el tarannà dialogant d’aquests gairebé vuit anys de govern, a més dels canvis que s’introduiran aviat.

Malgrat tot, Font espera que la protesta sigui un punt d’inflexió, perquè la convocatòria de les aturades ha estat unitària per part de les juntes de personal docent no universitari de cada illa i perquè les queixes vénen de lluny. “La LOMLOE només ha estat la gota que ha fet vessar el tassó. Hi ha molt de malestar al col·lectiu docent després de dos anys molt complicats”, rebla Segura.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes