D’Andreu Nin (1892-1937) hom n’ha dit moltes coses i la literatura sobre la seva trajectòria política és bastant abundosa, però hi ha tota una altra faceta, la de l’home de lletres, la de pont cultural entre Catalunya i Rússia, de tanta importància i rellevància en el temps, que en canvi ha centrat molts menys estudis. Per sort, Judit Figuerola (1972), va decidir de treure de l’oblit la feina cultural de Nin primer amb la seva tesi doctoral i ara amb dos volums publicats per Abadia de Montserrat, on es detalla tant la tasca de traductor (Andreu Nin, revolucionari i traductor) però també la de militant de la cultura.

‘L’Andreu Nin cultural s’ha convertit en una fixació per a mi aquests darrers anys. Jo havia estudiat traducció i havia fet francès i alemany. Tenia molts dubtes, però va ser el moment de la caiguda del mur a Alemanya, cosa que em va tirar cap aquesta llengua i em va fer conèixer gent que parlava rus. Llavors vaig començar els estudis de doctorat i alhora de filologia eslava, de la primera promoció. Això em va permetre de passar un semestre a Sant Petersburg i havia de decidir alguna qüestió per a la tesina. Vaig pensar en Andreu Nin perquè havia treballat alguna cosa sobre la traducció amb la Montserrat Bacardit i així va ser com va entrar a la meva vida. Tot i això, el treball sobre el Nin traductor ultrapassava de molt allò que era una tesina i va passar a ser l’objecte del meu doctorat, que per sort vaig fer amb els plans antics; amb els nous hauria estat impossible.’

El resultat de tot això és una tasca ingent que ens presenta Andreu Nin, d’aquesta doble perspectiva que es complementa en ella mateixa. Així podem resseguir la seva vocació pedagògica, el primer articulisme i els texts de combat, les ressenyes sobre literatura russa i els texts polítics i després les traduccions, un doble vessant complementari que s’ha convertit en dos volums publicats per l’Abadia de Montserrat on Figuerola destaca: ‘Si Andreu Nin no hagués passat per Rússia, no hauria estat el gran traductor que va acabar essent, però també és veritat que no hi hauria anat si abans que res no hagués estat un revolucionari que de molt jovenet ja escrivia a la premsa comarcal en un català molt maco i molt cuidat, fins al punt que hi havia qui se’n reia una mica quan parlava. És un home fascinat per les lletres, escriu, és periodista i mestre, però també el guanyen les ganes de canviar el món. D’aquí en prové la seva militància activa, que combina amb tota la feina intel·lectual, una feina que ja no abandonarà mai i que el situarà com un dels intel·lectuals de referència del primer terç del segle XX a casa nostra.’

A l’estada a Rússia, Nin descobrirà que els matisos ideològics poden tenir costs molt elevats, però així i tot no voldrà oblidar el debat ideològic i es decantarà pel trotskisme i per la fundació del Partit Obrer d’Unificació Marxista (el POUM), una de les causes directes que propiciarà el seu futur assassinat a causa de divergències amb l’estalinisme oficial. ‘De tota manera és molt difícil que sapiguem coses segures de la manera com es va produir aquest assassinat i del lloc exacte on és ara el cos de Nin. El 2008 va ser el moment en què més a prop es va estar d’esbrinar el lloc on és enterrat, però encara hi ha massa interessos de totes les bandes a mantenir aquest silenci. Fixa’t que ni tan sols s’ha resolt el misteri de la tomba de Garcia Lorca, o sigui que em temo que això serà complicat.’

En canvi, no hi ha cap mena de dubte que Nin ha deixat petges molt fortes en la cultura i en la política catalana. ‘Ell, per a la Proa que disposa de Puig i Ferrater com a director, és el primer que tradueix directament del rus i això ja és quelcom molt important, perquè a més a més sempre vetllen per la integralitat de les obres que tracten.’ En aquest sentit, Figuerola remet al pròleg del mateix Nin a la versió de Crim càstig, el primer text que el vendrellenc aboca al català. ‘Allà assegura que traduir és buscar el just equilibri entre no trair Dostoievski i el fet que el lector no senti que allò que llegeix no és escrit en català.’ Per això les traduccions de Nin són tan importants per a la cultura catalana encara actualment. Francesc Parcerisas va explicar en la presentació del volum que ‘segurament Nin hauria estat un gran escriptor, però la cosa segura és que és un dels traductors imprescindibles de la nostra literatura. Potser avui alguna paraula grinyola, però són traduccions que s’entenen perfectament i que han suportat el pas del temps.’

Molt possiblement deu ser per això que molt sovint les editorials encara fan servir les traduccions de Nin. ‘D’una banda és lògic que als traductors actuals els encarreguin llibres que no han estat traduïts per anar ampliant l’oferta o que siguin ells els qui facin noves propostes, però arribarà un dia en què algú haurà d’enfrontar-se amb els texts que va fer ell, perquè és necessari. Així i tot, encara hi ha un gran debat al voltant de si això és necessari, amb posicions i opinions per a tots els gusts. Però no passarà res, tindrem a la nostra cultura les grans traduccions d’Andreu Nin que en algun moment hauran de conviure amb les modernes.’

Malgrat tot, no hi ha cap tret estilístic, excepte el gran domini del català, que dictamini que els texts han passat per les mans de Nin. ‘No hi ha cap rastre propi ni vicis que facin veure que Nin és l’autor de la traducció, però sí que hi ha aquella gran qualitat del text final’, assegura Figuerola.

De fet, una altra qüestió que també es debat és cap a on hauria evolucionat la figura de Nin si no hagués estat assassinat i hi ha algunes veus que apunten que podria haver estat un molt bon novel·lista, tot i que no hi ha traces que escrivís ficció. ‘Sembla segur que Andreu Nin traduïa al català i per a Proa ben conscient de la seva elecció per la llengua catalana, però sembla que hi ha testimonis que havia aparaulat també traduccions al castellà que varen quedar aparcades per la gerra. Molts altres també apunten que tenia moltes ganes d’escriure alguna cosa sobre Salvador Seguí, el noi del Sucre, però no sabem si hauria estat una biografia o una novel·la amb ell com a protagonista’, diu Figuerola. Algunes altres veus apunten a feines intel·lectuals en les quals s’hauria pogut desempallegar molt bé, per exemple crític literari si s’hagués tret del damunt bona part de la retòrica comunista, ‘i també hem de pensar que, com a teòric polític, també hauria evolucionat’.

Puig i Ferrater i Andreu Nin.

Sigui com sigui, el cas és que no podem fer història-ficció amb què hauria significat una vida futura de Nin per a la literatura catalana i ens hem de cenyir a què tenim, un home clau per a la introducció de la literatura russa a casa nostra, però també un home amb sentiment de la cultura com a vehicle de transformació de les persones i, per tant, com a eina revolucionària que no dubta a exercir a favor de les seves idees, tal com mostren els dos volums publicats per Figuerola.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb