Andorra cerca a la Seu d’Urgell la solució al problema de l’habitatge

El cap del govern d’Andorra, Xavier Espot, i la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol, han fet unes declaracions que han tocat de ple en el moll de l’os del problema de l’habitatge. Consideren que el país no pot absorbir tota la mà d’obra fruit del creixement econòmic i que els treballadors nouvinguts s’haurien d’instal·lar als pobles i ciutats properes a la frontera administrativa, com ara, la Seu d’Urgell. El batlle de la Seu, Joan Barrera, ja hi ha reaccionat amb una declaració de batllia: “La Seu és una ciutat equilibrada que ha tingut un creixement tranquil i sostenible i, per tant, no es pot permetre una arribada massiva de persones que trenquin aquesta dinàmica.”

La manca de l’habitatge i les dificultats per a accedir-hi a preus assequibles és un mal endèmic que s’arrossega de fa temps a totes les comarques del Pirineu i a Andorra. Els veïns han de fer front a preus de lloguers desorbitats amb contractes que són de temporada mentre veuen que el parc d’habitatge turístic no para de créixer. Fa temps que reclamen solucions, però en molts casos la situació econòmica els empeny a anar-se’n a uns altres indrets. Cerni Escalé, president del grup parlamentari de Concòrdia al Consell General i cap de l’oposició, explica que el model de creixement del país va molt lligat a la inversió estrangera, principalment la immobiliària, i que això té efectes directes en els andorrans i la gent que hi va a treballar. “En els darrers cinc anys, els preus han pujat tres cops més a Andorra que no a Espanya. Comencen a ser similars als del centre de Barcelona, i això fa que moltes persones que fins ara han viscut al país hagin de marxar. I això és una veritable tragèdia en termes de cohesió social”, afegeix.

En una entrevista al Diari d’Andorra fa una setmana, Marsol va reconèixer que l’economia andorrana funcionava i això feia que hi hagués molta mà d’obra, però que no tenien prou habitatges per a fer-hi front. “No és un problema únic d’Andorra, ha passat a totes les ciutats, la gent ha d’anar a viure als pobles del costat. Aquí, els pobles del costat són fora de les nostres fronteres. Jo no vull que la gent d’Andorra se’n vagi a viure a la Seu si ells no volen. […] Les nostres dimensions ens limiten.”, deia. En aquest sentit, va expressar que si els treballadors nouvinguts no trobaven un habitatge a Andorra, l’haurien de cercar a les ciutats que limiten amb la frontera, de manera que feia palès que no podien deixar que els empresaris no tinguessin mà d’obra per als seus negocis.

Tres dies després, en una entrevista a Cope Catalunya i Andorra, Espot va reafirmar les paraules de Marsol i va expressar que uns dels seus principals objectius era potenciar el creixement de la figura del “treballador transfronterer”. Segons el cap del govern, el model que hi ha fins ara és bo i molt cohesionador, però té límits. I és per aquest motiu que proposa que els nous treballadors visquin fora d’Andorra. A parer seu, s’haurien d’habilitar fórmules per a dignificar-ho: “Que tinguin accés als mateixos sistemes públics i prestacions socials.”

L’anunci evidencia el problema de l’habitatge

Bernat Lavaquiol, portaveu de la Plataforma Stop JJOO 2030 i regidor de la CUP a la Seu d’Urgell, diu que l’anunci del govern andorrà no és nou i reflecteix el model turístic que s’ha configurat. “És un tipus de model econòmic que es promou fa temps. Sorprèn que ho diguin desacomplexadament i amb aquesta insistència”, explica. “Hi ha un trident encapçalat per la Vall d’Aran, la Cerdanya i Andorra que són a l’avantguarda del monocultiu turístic. La resta del Pirineu va en la mateixa línia, però una mica per darrere. Això no vol dir que tinguin objectius diferents.” Segons Lavaquiol, la proximitat amb Andorra posa en tensió el mercat d’habitatge i fa variar els preus dels lloguers.

“A Concòrdia vivim amb molta preocupació que es continuïn creant dues classes d’andorrans, els que poden permetre’s de viure al país i els que no. També vivim com una tragèdia el fet que les persones no visquin aquí, perquè es perd les persones i el territori. I sense això no hi ha espai per a la identitat, la solidaritat i la cultura compartida” diu Escalé. El cap de l’oposició explica que l’augment de la mà d’obra ve determinat, principalment, perquè el mercat de la construcció ara mateix és en un punt molt alt, i això fa que s’absorbeixin molts treballadors en el pic i que després hagin de marxar perquè no hi ha feina. “La gent que hagi d’anar a viure a la Seu d’Urgell, fins i tot si són nous treballadors, contribuiran en l’economia d’Andorra i segur que seria millor per a nosaltres que visquessin aquí. Que puguin sentir-se una mica andorrans amb el pas del temps”, explica. Malgrat tot, Escalé diu que el govern d’Espot ha pres bones mesures en el marc del parc públic d’immobles a preu assequible: “És un parc que disposarà d’una mica més de 250 immobles quan estigui completat. És una bona mesura. Però, en realitat, és una xarxa de protecció per a les famílies que són en una situació precària. Són famílies de renda mitjana que ja no poden permetre’s els preus de lloguers que hi ha.”

El programa de Concòrdia per a fer front al problema de l’habitatge és clar: volen restringir més l’entrada de la inversió estrangera que fa apujar els preus i que l’impost de transmissions patrimonials que es paga sobre les compravendes tingui un tipus més elevat si hi ha hagut compravendes anteriors. “Si la persona adquireix la seva primera residència, perquè hi anirà a viure, evidentment, l’impost ha de ser molt més baix. Però si és un fons, de fora o de dins, una societat, per exemple, que fa és especulació immobiliària, l’impost hauria de ser molt més elevat”, argumenta Escalé, que també es mostra preocupat pel fet que hi hagi societats que substitueixin negocis de tota la vida. “Tanca un restaurant regentat per persones d’aquí i se n’obre un que és fruit del capital estranger”, explica.

La reacció de la Seu d’Urgell

El batlle de la Seu d’Urgell, Joan Barrera, va fer abans-d’ahir una declaració institucional amb quatre punts clau en resposta a les declaracions dels membres del govern andorrà. Segons que va explicar, la Seu no es pot permetre l’arribada massiva de gent que trenqui la dinàmica d’un creixement tranquil i sostenible. I també va detallar: “Els equipaments municipals, educatius, sanitaris i socials estan dimensionats per a la població existent i no es poden crear desequilibris que no estiguin amb concordança amb la realitat pròpia de la ciutat.” Segons Barrera, cal afrontar la situació amb respecte, diàleg i reconeixement mutu, i diu que l’equip de govern està a favor de treballar conjuntament per establir un organisme permanent entre Andorra, la Seu d’Urgell i l’àrea d’influència veïna.

Lavaquiol qüestiona les paraules del batlle: “No és veritat que hi hagi un creixement pausat. Fa anys que hi ha un campi qui pugui amb el preu de l’habitatge. Ser a prop d’Andorra fa que les comarques copiïn el mateix model.” El regidor creu que hi ha unes quantes infrastructures a Catalunya que serveixen per a potenciar l’economia andorrana: “Per exemple, l’aeroport de la Seu. És una infrastructura pensada exclusivament perquè la gent pugui anar a Andorra amb avió i jet privat.” Segons Lavaquiol: “Sempre hi ha hagut una relació de servilitat cap a aquest model depredador neoliberal de monocultiu turístic.”

Espot creu que s’han tergiversat les seves declaracions i ha dit que no es vol fer fora ningú del país. També dóna per tancada la polèmica després d’haver parlat per telèfon amb Barrera, amb qui ha arribat a un acord sobre el fons problemàtic de la qüestió, segons que recull el Diari d’Andorra.