Roger Simó, Ricard Peris i Xavi Simó explicaren el seu conte.

Deia Napoleó Bonaparte que la fortuna és reservada als valents. Alguna cosa deu ser certa si mirem la trajectòria de l’editorial Andana. Varen obrir les seves portes el 2009 a València i de llavors ençà s’han consolidat com una de les principals editorials de referència en el sector de la literatura infantil i juvenil publicant sobretot en català. Això els ha permès de bastir un catàleg de més de 120 títols i de presentar a Barcelona una vintena de novetats que ben segurament faran llepadits als més menuts de la família, encara que segur que els grans quedaran també ben embadalits amb les històries que ens expliquen i amb les il·lustracions que els acompanyen.

Ricard Peris, l’ànima de l’editorial, explica que ‘teníem ganes de fer coses diferents, que arribin al públic i passar-nos-ho bé editant. Per sort hem superat la fase en què literalment ens jugàvem l’editorial amb cada llibre que trèiem al carrer, amb la qual cosa no publicàvem per publicar qualsevol cosa, sinó els llibres que crèiem que havíem de fer’. Fa quatre anys que també editen en castellà  i explica que ‘en aquests darrers anys hem notat molt una centralitat de la nostra implementació a Catalunya, un dels nostres principals mercats’.

I com a principals novetats de la temporada hi ha una nova col·lecció en cartó per a primers lectors que surt directament de l’experiència vital de l’editor, que té una bessonada d’un any i mig i buscava llibres per aquests primers lectors. En aquesta col·lecció es publicaran dues obres d’Oliver Jeffers adaptades per als més menuts.

La iaia embolica la troca és un conte que ha escrit el Xavi Simó i que ha il·lustrat el seu germà Roger, amb una llarga trajectòria tant a casa nostra com a l’estranger. El llibre suposa el seu debut com a tàndem en el camp dels àlbums il·lustrats i és la principal aposta de l’editorial com a novetat escrita originàriament en català en aquest format. Aquest àlbum veurà la llum a finals de març i ens explica la història de la Rosalia, una àvia que es queda sola després de la mort del marit, amb qui ha compartit tota la vida. La soledat i la tristesa se n’apoderen fins que reprèn una antiga afecció: fer mitja. Amb l’ajuda dels fills recuperarà les ganes de viure i de teixir-ho tot, des de casa seva fins a tot el planeta. La història es basa en la mare de l’escriptor i del dibuixant, tot i que quan li van dir que es posés a fer mitja els va dir que no.

‘Malgrat aquesta resposta ens vam posar a imaginar què hauria passat si ens hagués dit que sí, i aquest ha estat el resultat. Ha estat una sort i un plaer poder treballar amb el meu germà i veure en què s’ha convertit el llibre finalment’, explica Simó.

 

Entre els àlbums il·lustrats, i deixant de banda els que l’editorial publica constantment d’Oliver Jeffers, un dels millors autors i il·lustradors del moment i autor estrella de la casa, cal destacar la publicació de El lleó blanc, escrit per Jim Helmore i il·lustrat per Richard Jones, un conte amb un punt de màgia on un lleó blanc imaginari ajuda una nena a trobar el valor que s’amaga dins seu per enfrontar-se a un món que moltes de vegades pot semblar molt gran.

‘Andana som una editorial i per això ens permetem el luxe de fer coses en què creiem encara que no donin diners. És per això que tenim una col·lecció de poesia infantil, perquè pensem que cal educar les nenes i els nens en el consum de poesia per tenir millors lectors en el futur. La veritat és que no ens ho posen fàcil ni les escoles ni els mateixos lectors, però de vegades hem tingut sorpreses, com per exemple Qui no sap riure no sap viure, de l’Andreu Galán, que continua fent recitals per moltes escoles i que va guanyar el desè premi Atrapallibres, fet que mostra que, als nens, els encanta la poesia si els la posem a l’abast’, explica Peris, que entre les novetats ha publicat Paraulotes de les fines, de Pep Molist i dibuixos d’Òscar Julve. Així, sabem que de petita la Fina Capa Liles havia après que no es podien dir paraulotes. I ella mai no n’havia pronunciada cap, però al seu voltant ja eren figues d’un altre paner. Al llibre podem llegir totes les que la Capa Liles ha caçat al vol durant la seva vida i que va decidir convertir en uns poemes agosarats.

Una altra de les col·leccions que té l’editorial i amb la qual ha obtingut molts bons resultats és l’anomenada Trencadís. La va inaugurar Xavier Aliaga amb El meu nom no és Irina i són llibres per a joves i adults a la vegada, els anomenats crossovers. Aquest primer va aparèixer amb una coberta il·lustrada per Paula Bonet i entre els altres títols hi ha una versió del Tirant lo blanc preparada per Víctor Labrado que parteix de la hipòtesi que se n’hauria de fer una sèrie de televisió i se’n publica aquesta versió. La novetat per enguany són quatre històries curtes de Sherlock Holmes, que contribueixen a la recuperació de les obres canòniques en català.

I si bé l’editor d’Andana, Ricard Peris, es mostrava raonablement satisfet amb les vendes assolides a Catalunya, també és cert que la fragmentació territorial és encara molt gran i que hi ha fenòmens locals que no han pogut ser exportats. És el cas de Dani Miquel, ‘un cantautor que omple teatres amb més de mil dues-centes persones i que ven molts discos de la seva col·lecció Musiquetes, però que no hem aconseguit exportar a Catalunya’.  Cal suposar que és un fenomen bastant inherent també a la música per a adults. ‘Es veu que en termes musicals la Sènia es fa molt fonda’.

Sigui com sigui, nou anys després Andana ha trobat la fortuna perseguida pels valents i sembla que ja s’ha estabilitzat. La prova de foc vindrà en els propers mesos, quan iniciarà un segell en castellà per a adults. De moment han aconseguit ser referència en el seu camp, i fer feliços els més menuts no és gens fàcil.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb