25.01.2017 - 02:00
Les ponències de la fase fundacional ‘Un País en Comú’ defineixen un nou espai polític que impugna el mercat capitalista, però no es defineix anticapitalista. El document parla de democratitzar l’economia, basant-se en una ‘economia plural’, que ha de posar èmfasi, diuen, en la solidaritat i el cooperativisme. Ho van explicar ahir els coordinadors de les ponències, Marc Parés i Maria Corrales.
Ara que el grup promotor ja ha validat les ponències, diumenge seran presentades. Aquesta fase fundacional de la nova formació política ha de culminar en una assemblea constituent a l’abril. Mentrestant, el document encara serà esmenat per les bases, presencialment i online.
República catalana
En l’aspecte nacional, les ponències defensen una ‘república social, democràtica i ambientalment justa’ a Catalunya, però que mantingui una ‘relació fraternal amb la resta de pobles de la península’. Diuen que volen ‘compartir sobiranies’ amb un estat espanyol que ‘ha de desenvolupar plenament el seu caràcter plurinacional’.
Marc Parés va explicar ahir que calia deixar enrere l’eix Catalunya-Espanya i centrar-se en la disjuntiva entre ‘els de dalt i els de baix; les elits econòmiques i financeres i la gent del carrer’. Volen una república catalana, que sigui –diuen– ‘social, democràtica i ambientalment justa, màxima expressió i realització de la seva sobirania nacional’.
En els altres punts de l’ideari parlen de la lluita contra el frau fiscal i una reforma fiscal equitativa i progressiva. A més, admeten que el dèficit fiscal limita Catalunya i per això reclamen un model ‘propi i solidari’. Proposen també d’implantar un sistema de banca pública catalana que ‘doni suport als projectes de les famílies i faci d’impuls’ al desenvolupament productiu.
Per una altra banda, asseguren que volen frenar l’especulació i orientar-se a garantir l’accés a l’habitatge. Sobre això, lamenten que els governs actuals han deixat milers de famílies sense subministraments ni casa.
També defensen l’ensenyament públic, referint-se al model d’escola i també al fet que el finançament públic es destini a centres públics. Així mateix, volen mantenir el model d’immersió lingüística. Sobre les llengües, concreten: ‘El català i el castellà són llengües oficials, conjuntament amb l’aranès com a llengua pròpia de l’Aran’. Tanmateix, creuen que el català ha de ser la llengua d’ús preferent, pel fet de ser ‘pròpia i minoritària’. I ho reblen així: ‘No hi ha cap argument que no sigui purament ideològic per a no defensar-ho.’
