El síndic d’Aran, Carlos Barrera, reclama a la Generalitat el traspàs urgent de les competències pendents i l’inici de negociacions per acordar un nou sistema de finançament, tràmits que van quedar aturats per l’aplicació de l’article 155. Barrera ho ha dit al discurs de la Festa d’Aran, que se celebra cada 17 juny per commemorar la restitució del govern aranès fa vint-i-set anys. A la celebració hi ha assistit el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, que s’ha mostrat partidari d”enfortir’ i ‘ampliar’ els drets de l’Aran. Després de la recepció de les autoritats a la seu del Conselh Generau, l’acte ha començat amb la desfilada dels ‘pendons’ (banderes) portats pels representants de cada ‘terçon’ (divisió geogràfica pròpia de la Vall d’Aran) fins al Santuari de nostra Senyora de Mijaran, on s’ha celebrat una missa. Tot seguit, s’ha fet l’acte institucional de la Festa d’Aran a les ruïnes del santuari, on s’ha hissat la bandera aranesa amb l’himne de la vall: Montanhes Araneses. El punt final l’ha posat una exhibició de danses araneses.

Després de la paràlisi de relacions entre els executius català i aranès que ha suposat el 155, la prioritat pel síndic d’Aran és que es facin efectius dos traspassos ja acordats a l’última comissió bilateral que fan referència al transport sanitari i els bombers i al cofinançament de la residència geriàtrica de Les. Paral·lelament, reclama començar les negociacions del nou sistema de finançament pel Conselh Generau ‘que ja s’hauria d’haver aplicat el 2018 però, com que no s’ha pogut negociar, esperem tenir-lo pel 2019’. L’objectiu, ha remarcat, és continuar ‘desplegant l’autogovern’.

‘Van quedar moltes qüestions sobre la taula que no es van poder desenvolupar i ara el que toca, després d’aquest pràcticament un any de paràlisi, és reprendre el diàleg i iniciar totes aquelles accions de desplegament de la llei d’Aran’. En aquest sentit, Barrera confia que es pugui fixar una data al setembre per a una nova comissió bilateral.

El conseller Maragall ha admès que l’aplicació del 155 ‘ha suposat perjudicis molt clars en la relació entre Catalunya i l’Aran’ i ha afirmat que, malgrat que encara no s’ha recuperat la normalitat democràtica volguda, això no els ha d’impedir treballar i governar. ‘Al contrari, ens ha d’estimular a entrar en matèries com la relació entre el govern català i les institucions araneses, veure on som, reprendre els diàlegs interromputs i mirar el futur amb confiança i ambició’. En aquest sentit, ha dit que ‘des de la legitimitat de l’exercici dels drets que té reconeguts l’Aran, que són els que són, hem de veure com els podem enfortir, protegir o ampliar, aquesta és la feina’.

Protecció de la llengua aranesa
Maragall s’ha compromès a fer costat al govern d’Aran en la protecció de la llengua, en aspectes d’inversió pública, de comunicació i competencials. ‘Entrem-hi seriosament, no es pot resoldre tot el primer dia ni precipitar-se però l’actitud és molt positiva i tenim molt de recorregut per fer. Hem d’aconseguir també que estiguem en condicions de reflexionar junts i de compartir, si és possible, un camí de futur pel conjunt de Catalunya. Tal com ho entén Maragall, el conjunt de Catalunya ‘vol dir també per l’Aran, amb plenitud de drets i amb absolut respecte pel seu caràcter i la seva història, però, al meu entendre, amb la potència sumada del que signifiquen els dos conceptes’.

D’altra banda, el conseller Maragall també ha defensat la llengua aranesa davant dels darrers embats que ha hagut d’afrontar. El passat 24 de març unes dues-centes persones es van manifestar a Vielha en un acte reivindicatiu en defensa de l’aranès després que el Tribunal Constitucional (TC) tombés al febrer l’ús ‘preferent’ d’aquesta llengua respecte al català i al castellà a les administracions públiques recollit a la Llei de l’Occità, aranès a l’Aran, aprovada pel Parlament l’any 2010.

També va ser una reacció a les paraules de l’ara ex-ministre de Cultura, Íñigo Méndez de Vigo, considerades un menyspreu al territori i la seva identitat quan va dir que l’únic risc dels parlants de l’aranès eren les allaus. Ja en aquell moment el síndic d’Aran, Carlos Barrera, va insistir que el govern aranès continuarà desplegant les mesures a favor de la llengua recollides a la Llei del Règim especial de la Vall d’Aran aprovada el 2015 per tal que els efectes de la sentència siguin ‘mínims’.

Diada nacional aranesa
La Val d’Aran celebra la seva Diada nacional el 17 de juny perquè va ser aquest dia de fa 27 anys quan va recuperar les institucions pròpies, després d’un segle i mig, amb les primeres eleccions al govern aranès.

El passat 2 de novembre, en plena aplicació del 155, el ple del Conselh Generau d’Aran va aprovar, per unanimitat, un manifest en defensa les institucions i el govern aranès. Les tres formacions amb representació al Conselh, Convergència Democràtica Aranesa (CDA), Unitat d’Aran (UA) i Partit Renovador d’Arties-Garòs (PRAG), van consensuar un manifest per reclamar el desplegament de la Llei d’Aran i reclamar el reconeixement de l’autogovern aranès en una futura modificació de la Constitució espanyola.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb