Amnistia Internacional denuncia un retrocés greu dels drets humans a l’Afganistan un any després de l’entrada dels talibans

La tornada dels talibans ha empitjorat la situació de les dones i les nenes · L'organisme demana a la comunitat internacional que prenguin mesures "significatives"

VilaWeb
Membres de les forces de seguretat dels talibans en una patrulla a la capital de l'Afganistan, Kàbul (fotografia: Oliver Weiken).
Europa Press / Redacció
15.08.2022 - 09:49
Actualització: 15.08.2022 - 10:37

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

Amnistia Internacional ha denunciat que des que l’Afganistan és en mans dels talibans hi ha hagut un atac sostingut contra les llibertats, amb la persecució de les minories i la repressió violenta de qualsevol oposició.

Al seu informe, publicat avui amb el títol “La llei talibana: Un any de violència, impunitat i falses promeses”, Amnistia posa en relleu “les flagrants violacions” que s’han comès d’ençà de l’entrada dels talibans, així com la impunitat de què gaudeixen per a torturar, assassinar i fer desaparèixer aquells qui s’oposen al règim.

“Fa un any, els talibans es van comprometre públicament a protegir i promoure els drets humans. Però la velocitat amb què desmantellen vint anys d’avenços en matèria de llibertats és impressionant”, ha denunciat la directora regional d’Amnistia Internacional per a l’Àsia meridional, Yamini Mishra.

Mishra ha lamentat que tota esperança de canvi s’hagi esvaït “mentre els talibans intenten governar mitjançant la repressió i amb total impunitat”, com corroboren les detencions arbitràries, la tortura, les desaparicions i les execucions sumàries.

La tornada dels talibans ha estat un cop molt fort per a les dones i les nenes, que han vist, després de dues dècades d’avenços, com els llevaven els drets. Ara “afronten un futur ombrívol, privades d’educació i de la possibilitat de participar en la vida pública”, ha denunciat Mishra.

Violacions dels drets humans

Amb la presa de Kàbul el 15 d’agost del 2021, els talibans van posar punt final a una veloç campanya per a aconseguir gran part de l’Afganistan després de la sortida dels Estats Units i els seus aliats. D’aleshores ençà, i malgrat les promeses que els talibans van fer a la comunitat internacional, Amnistia ha recopilat casos generalitzats de violacions contra els drets humans de la població.

“Hi ha hagut centenars d’homicidis extrajudicials i s’han trobat cossos amb ferides de bala i senyals de tortura. Desenes de persones han desaparegut a causa de la seva feina amb el govern anterior o per haver participat presumptament en la resistència contra els talibans”, assenyala Amnistia.

Atacs a les minories i a les dones

A les tortures, detencions indiscriminades i assassinats extrajudicials, se sumen les persecucions de les minories ètniques religioses i als desplaçaments forçats a què són obligats, juntament amb l’espoliació de les terres.

El cas de les dones i les nenes és colpidor. Des que els talibans van prendre el poder, han estat sotmeses a “una violència creixent i constant”, segons l’informe. Desenes han estat detingudes i torturades per haver participat en protestes pacífiques per exigir els seus drets, després de dues dècades de lents, però significatius avenços.

“Els talibans han restringit el dret d’educació de dones i nenes, tot enfosquint el futur de milions d’elles. Quan el 17 de setembre de 2021 van reobrir les escoles de secundària, els talibans van prohibir l’assistència d’aquelles que cursaven graus superiors tot al·legant que era temporal mentre contractaven més mestres. Fins ara, no s’ha aplicat cap d’aquests plans”, denuncien.

L’informe d’Amnistia també detalla l’ús excessiu de la força, incloent-hi la utilització de foc real, que exerceixen les forces de seguretat dels talibans per contenir les protestes pacífiques.

Per tot això, demana als talibans que cessin immediatament les flagrants violacions contra les llibertats fonamentals, i també demana a la comunitat internacional que prengui mesures “significatives” per impedir que la crisi de drets humans continuï empitjorant.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes