El discurs indecent del diputat de Vox Alberto Tarradas al Parlament de Catalunya no pot acabar amb una disculpa i prou. Amenaçar de deportació una diputada del parlament, el 2026, pel fet de ser de religió musulmana no es pot enllestir amb unes paraules de mal pagador, que no són disculpa sinó que fan tuf d’escarn, perquè el mal que ell volia ja és fet. Justificar els crits racistes als camps de futbol tampoc no hauria de passar, i encara menys en l’hemicicle català. Això de la setmana passada al parlament va ser una situació greu, per allò que tenia d’intent de normalització de la barbàrie. D’introduir l’odi impunement.

Entendre la gravetat no vol dir lamentar-se, vol dir exactament entendre per a poder analitzar això que ens passa i que fa uns quants anys, ben pocs, era inimaginable. Estar atent i mirar els canvis socials. Intentar d’aprendre d’allò que va passar a Europa als anys trenta. En relació amb això, és molt útil i interessant veure la sèrie alemanya de dos capítols Amenaça de tempesta (Sturm kommt auf), disponible a Filmin, del director Matti Geschonneck, que retrata com el nazisme es va infiltrant en la vida de cada dia, en un poble pagès de l’Alta Baviera, fins a corcar-lo i deixar-ne els veïns a la intempèrie de la violència nazi. On no hi ha problemes, de cop n’apareixen. On el veí era un sabater, d’allò més eficaç i estimat per tothom, ara és un jueu.

Geschonneck ens explica com pren força el nazisme: no apareix com un esclat, sinó que creix lentament, a partir de silencis i petites decisions, que van teixint un canvi en què molta gent resta atrapada sense adonar-se’n.  Com ha destacat la premsa alemanya, Abans de la tempesta tant ens parla d’abans com d’ara. El director ha optat per una gran austeritat i això encara fa més visible que les coses van passant sense que els protagonistes puguin percebre els grans canvis. Veure el film amb mirada de present pot ser un exercici interessant, sobretot per a adonar-se com l’assenyalament de l’altre, si no s’atura, arriba un punt que no es pot controlar.

El diputat de Vox, amenaçant Najat Driouech al mig del parlament, va fer quelcom més greu que allò que deien les seves paraules, va intentar de legitimar l’odi per raó de religió. No podem discutir si és poc o molt. És intolerable. No podem acceptar que aquesta ratlla la travessi ningú, i encara menys els diputats del Parlament de Catalunya. Com ens ensenya Amenaça de tempesta, les societats es poden degradar fàcilment. No es pot deixar que passi això. Amb les disculpes no n’hi ha prou.