21.05.2021 - 19:50
Quantes vegades ens hem queixat de la burocràcia excessiva que entorpeix els tràmits i els fa eterns? Segons el mòdul d’opinió sobre entorn empresarial de l’Institut d’Estatística Espanyol (INE), la regulació econòmica és, entre una llista de dotze, el tercer factor que, segons les empreses, més afectava la seva capacitat de creixement el 2019. Per la seva banda, l’indicador de competitivitat del Global Competitiveness Report situa l’estat espanyol, en l’apartat de les regulacions administratives, en el lloc 114 d’un total de 141 països. Aquest resultat reflecteix, en bona part, el creixent nombre de regulacions a escala estatal i autonòmica, i el seu elevat grau de complexitat segons els indicadors utilitzats. Amb aquestes referències, no m’estranya que al Banc d’Espanya li preocupi la situació arran de l’arribada dels fons europeus de reconstrucció després de la crisi de la pandèmia. En la seva memòria anual, presentada fa pocs dies, demana al govern espanyol d’alleugerir els procediments administratius i definir criteris homogenis de selecció de projectes inspirats en les millors pràctiques internacionals. Sincerament, crec que ja ho vaig llegir, això, fa una pila d’anys… i continuem igual.
Trobo a faltar que el governador de la institució que tant s’ha prodigat aquests dies no hagi fet una estirada d’orelles al govern espanyol perquè fa deu setmanes que es va publicar al BOE el decret d’ajuts a pimes i autònoms i encara ningú no ha rebut un sol euro, segons que sento dir. Aquesta burocràcia que tanta por fa al Banc d’Espanya va submergint en la misèria milers de pimes i autònoms per la tardança a activar uns ajuts que portaven el segell d’urgència el 12 de març passat!
Per saber com està exactament això, parlo amb el director del departament de Consultoria Estratègica i Finançament de PIMEC, Pere Cots, qui em reafirma que les empreses encara no han rebut res. “Només sabem que a Catalunya vindran 993 milions i que la Generalitat prepara la normativa per veure com reparteix aquests diners, ja que els codis sectorials que inicialment havia previst el govern de Madrid com a receptors, els va deixar finalment a la decisió última de les comunitats. Així doncs, de diners, gens ni mica.” Si la xifra ja és una misèria, és increïble que més de dos mesos després siguem on érem en aquest afer, o pitjor, perquè hi ha gent molt més tocada.
Cal demanar pressa. No es pot fer més. Però continuem. Deveu recordar que en el decret esmentat hi havia tres parts en el repartiment dels diners. Una, de 7.000 milions d’ajuts directes (la comentada), una altra de 3.000 milions per a reestructurar el deute a qui té dificultat per a tornar el crèdit ICO, i una tercera de mil milions, destinada a crear un fons de recapitalització, sobretot pensant en les empreses mitjanes.
Al segon tram hi havia un pas addicional que era la creació d’un codi de bones pràctiques que havia de permetre el desenvolupament de la renegociació del finançament avalat amb les entitats financeres corresponents. Ras i curt, la llista de requisits, vaja. Doncs bé, el codi es va publicar dimecres de la setmana passada, dos mesos justs després del decret. Sembla increïble, oi?
El primer pas ara és que els bancs s’adhereixin al codi. Cots em comenta la importància que s’hi adhereixi tot el sector financer. M’explica que s’ha de tenir en compte que els ajuts en l’àmbit de les quitances és molt limitat per a les pimes, perquè del total de préstecs concedits per un valor de 119.394 milions d’euros, la dotació de 3.000 milions només representa un 2,5% i, com que la banca assumeix un 20% d’aquesta línia de quitança, això representaria un 0,5% de morositat respecte del total atorgat per l’entitat financera, “una xifra totalment assumible, si no la tenen aprovisionada ara”.
Sobre els sectors que necessiten aquest suport, la PIMEC ha posat de manifest que, segons el darrer informe ICO, els sectors del turisme, l’oci i la cultura van rebre préstecs amb aval ICO per valor de 17.913 milions. I fan el seu càlcul particular. “Si a això hi afegim el fet que la cadena de valor i altres sectors –com, per exemple, el transport o l’alimentació, entre més– també han quedat afectats, es pot estimar el volum de préstecs amb necessitat de rebre suport en forma de quitança en uns 30.000 milions d’euros.”
En realitat, qui té dret de sol·licitar la quitança del 50% del préstec és qui hagi perdut l’any 2020 entre un 30% i un 70% de la seva facturació. I, si és superior al 70%, la quitança pot arribar al 75%. Això vol dir que, si tots els qui han demanat préstecs ICO tinguessin aquest volum de caiguda de facturació, el valor de la quitança total seria d’uns 15.000 milions. “Un cop acceptats els requisits demanats, aniran repartint els 3.000 milions fins que s’acabin. I a partir d’aquí, tancaran l’aixeta, i les sol·licituds acceptades però que no hagin estat ateses no rebran res de res”, diu Cots. Li pregunto què passa si un banc no s’adhereix al codi i jo tinc els préstecs ICO fets, precisament, per mitjà d’aquest banc: “En aquest cas, no hi hauria res a fer. No es podrien renegociar. Per això proposem que tota la banca s’adhereixi a aquest codi i que hi hagi una obertura de mires envers l’aplicació de quitances, i també amb la conversió de préstecs amb aval ICO en préstecs participatius, que també està prevista en el decret.”
El tercer tram del decret es referia a la creació del fons de recapitalització d’empreses afectades per la covid, que ha de gestionar la societat mercantil estatal, la Companyia de Finançament del Desenvolupament Espanyola (COFIDES), i està dotat amb 1.000 milions d’euros. L’objectiu és aportar suport públic temporal, sota criteris de rendibilitat, risc i impacte en desenvolupament sostenible, per a reforçar la solvència de les empreses amb seu social a Espanya.
I en quina situació es troba aquest fons destinat sobretot a empreses mitjanes? He entrat a la web de COFIDES i sobre el fons diu, textualment, això: “COFIDES publicarà pròximament en aquesta pàgina web una guia que expliqui el procés de sol·licitud, els formularis que l’empresa sol·licitant haurà d’emplenar i la documentació que s’haurà de remetre, entre la qual hi haurà l’elaboració d’un pla de negoci, que ha de recollir, entre altres punts, l’anàlisi de l’impacte de la covid-19 en els exercicis 2020 i 2021.” Doncs res, restem a l’espera del “pròximament”. Sembla que aquí ni tan sols s’ha començat a fer res…
No cal dir que aquest retard és la cirereta del pastís de la cadena de barbaritats que han anat marcant el camí d’actuacions oficials per a ajudar –pretesament– les empreses i els autònoms en una situació marcada pels estralls de la pandèmia i la imposició de restriccions a l’activitat. Canviarà amb l’arribada dels fons europeus, com demana el Banc d’Espanya? Deixo la pregunta oberta.
