16.01.2025 - 01:39
|
Actualització: 16.01.2025 - 08:07
The Washington Post · Heba Farouk Mahfouz i Sammy Westfall
Gaza va esclatar en una gran celebració quan començà a córrer la notícia que s’havia tancat, finalment, un acord d’alto-el-foc.
Mohàmmed Abualkas, de trenta-dos anys, diu que confia que l’alto-el-foc es faci efectiu “per poder dormir dos dies seguits sense haver de passar por”.
Explica que se li trenca el cor quan veu l’èxtasi dels seus veïns, condemnats a viure en tendes de campanya. “Què ens queda?”, es demana.

Abualkas diu que, per molt que estimi Gaza, se sent com algú que s’ha de traslladar a un indret completament nou per començar de zero. No té ni casa ni diners: la roba que porta posada són les seves úniques possessions.
Ahir, explica, va haver-hi un altre bombardament a prop d’on viu. “Ens vam llevar i vam trobar-nos una cama i parts de la cara d’algú dins de casa nostra”, diu. Això, remarca, va ser fa menys de vint-i-quatre hores. “Hem vist mort fins a l’últim moment.”
Abeer Maher, una mare de tres fills de trenta-sis anys, explica que va tenir sentiments contradictoris quan es va assabentar del tancament de l’acord d’alto-el-foc.
“Pensava que estaria profundament contenta, però per desgràcia no ho estic”, explica, sense poder evitar de pensar en tots els qui han mort en la guerra. “Em fa realment mal el cor.”

“Penso en què passarà demà, que és quan comença la veritable guerra i quan comença la veritable tristor”, afegeix Maher. “Ara començarà el veritable patiment, la feina de pair tot això que ens ha passat.”
Així i tot, diu que s’alegra que el vessament de sang s’aturi, finalment, i que vol formar part del “canvi del futur” i ajudar a reconstruir Gaza.
Farah Hathout, de vint anys, explica que s’ha hagut de desplaçar nou vegades durant la guerra, i que quan va tenir notícies de l’acord no s’ho va acabar de creure. “És real? L’han signat?”, recorda que va dir.
“Reso perquè vagi endavant”, explica amb llàgrimes Hathout, que abans del conflicte estudiava per esdevenir traductora de l’anglès. I afegeix: “Que Déu ens compensi per tot allò que ens ha tocat de viure.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb