L’alta tecnologia té una bona demanda exterior

Aquest matí ens hem llevat amb una molt bona notícia, ateses les circumstàncies de l’entorn. Resulta que Catalunya ha exportat productes industrials d’alta tecnologia per valor de 2.690,4 milions d’euros el tercer trimestre del 2023, xifra que representa un augment del 13,5% interanual, segons l’Institut d’Estatística de Catalunya (Idescat). Tots els productes d’aquest grup han augmentat les exportacions. En concret, els productes farmacèutics –que, amb un valor de 1.976,5 milions d’euros, representen quasi el 75% del total– han augmentat d’un 13,9% en relació amb el mateix trimestre del 2022. Els productes informàtics, electrònics i òptics han augmentat d’un 9,4% en el mateix període, i el grup d’altres productes, d’un 57,9%. Per àrees geogràfiques, les vendes a la Unió Europea han crescut d’un 6,6% i les destinades a la resta del món, d’un 21,4%.

El punt en què cal fixar-se és la destinació de les exportacions. Creixen menys les destinades a la Unió Europea. I té una explicació. Ahir ens la repetien. “Les febles perspectives econòmiques, juntament amb les conseqüències de l’alta inflació, sotmeten a pressió la capacitat dels ciutadans, les empreses i les administracions públiques per fer front al pagament dels seus deutes”, deia Luis de Guindos, vice-president del Banc Central Europeu (BCE), en la presentació de l’informe d’estabilitat financera que publica la institució. I afegia: “És fonamental que ens mantinguem alerta mentre l’economia fa la transició cap a un entorn de tipus d’interès més elevats, unit a incerteses creixents i tensions geopolítiques.” Amb tota probabilitat, quan deia aquestes paraules, ja sabia que les dades del creixement trimestral negatiu del PIB d’Alemanya confirmarien l’avanç de fa uns dies (-0,1%) i que els índexs IFO de clima empresarial del país acabarien essent pitjors dels esperats.

En certa manera, posava la bena abans que la ferida, perquè ja fa temps que hi ha acusacions al BCE sobre una sobreactuació restrictiva en la política monetària, per col·laborar amb una evolució negativa de l’economia capdavantera de la Unió Europea, que resulta preocupant. Com més va, hi ha més proves que la campanya d’enduriment monetari sense precedents que va començar a mitjan 2022 afecta seriosament l’economia. No és Alemanya i prou. La producció de tota la zona euro es va contreure d’un 0,1% el tercer trimestre, si bé la Comissió Europea va dir la setmana passada que, probablement, s’evitarà la recessió perquè la millora del poder adquisitiu dels consumidors impulsarà un modest repunt. Tot un panorama!

Per aquesta raó, té molt més mèrit que les exportacions catalanes d’alt nivell tecnològic hagin presentat un creixement anual del 13,9% el tercer trimestre, després d’haver sabut que al setembre el total d’exportacions catalanes va caure d’un 4,8% anual, amb què trencava una tendència ininterrompuda de trenta-un mesos a l’alça, com vam assenyalar a la píndola de divendres passat. Segons l’Idescat, en aquest trimestre, les exportacions d’alta tecnologia i les de nivell tecnològic mitjà alt han registrat un augment respecte de fa un any, mentre que en la resta de nivells (mitjà baix i baix) han disminuït les vendes, en el mateix període.

El moment que es dibuixa a Europa és molt preocupant. I no solament per les dades que acabem de comentar, sinó també per uns altres indicadors, com ara el de la situació empresarial del mes de novembre que ahir van publicar els directors de compres en els seus índexs PMI, referits a tota la zona euro.

Tenint en compte les xifres preliminars, per a l’enquesta PMI del novembre, l’activitat empresarial a la zona euro va continuar decreixent, enmig d’un nou declivi important de les noves comandes rebudes. Tant l’activitat total com les noves comandes s’han reduït sense interrupció aquests darrers sis mesos. No obstant això, en tots dos casos el ritme de contracció ha estat més moderat que no pas el mes anterior. Vet aquí un gram d’optimisme. Però l’excés de capacitat, resultant de la disminució de la demanda i de la confiança relativament feble en les perspectives futures, ha fet que les empreses retallessin el seu nivell d’ocupació per primera vegada d’ençà de l’inici del 2021, i també hi ha hagut retallades en l’activitat de compres.

Al novembre, la confiança empresarial a la zona euro s’ha mantingut sense canvis respecte del mes anterior i les firmes continuen indicant un nivell moderat d’optimisme quant a les perspectives d’activitat empresarial per als dotze mesos vinents. Tot i això, el sentiment ha estat més feble que no pas el de la mitjana de la sèrie. Una lleugera millora de la confiança en el sector manufacturer es veu contrarestada per unes perspectives lleument menys optimistes en el sector serveis.

Finalment –i compte amb això–, la taxa d’inflació dels costos empresarials ha assolit el llistó màxim dels darrers sis mesos a mitjans del darrer trimestre de l’any, i el ritme d’alça dels preus de venda també s’ha accelerat, malgrat les persistents reduccions dels volums de noves comandes. La inflació s’ha centrat principalment en el sector serveis, i en el sector manufacturer els preus han continuat disminuint.

Per cert, lligat a aquest punt, avui també hem sabut l’índex de preus industrials (IPRI) de l’estat espanyol, que segueix la tendència d’aquests darrers mesos. La taxa anual de l’IPRI general el mes d’octubre va ser del -7,8% anual, set dècimes per sobre de la registrada al setembre. I la taxa de variació anual de l’índex general, sense energia, disminueix cinc dècimes, fins a l’1,3%, i se situa més de nou punts per sobre de l’IPRI general. De totes maneres, encara que ha millorat, convé no perdre de vista l’índex de béns de consum no durador, que tot i haver disminuït la variació gairebé un punt i mig, encara se situa al 8,3%. Aquesta evolució és deguda al fet que l’augment dels preus de la fabricació d’olis i greixos vegetals i animals és menor que l’octubre del 2022. Això vol dir que el preu de l’oli no afluixa a la sortida de la indústria, la qual cosa no és una bona notícia per al consumidor.

Cal destacar que a Catalunya l’IPRI s’ha comportat millor, i les evolucions han estat del -5,4% i del -0,2%, respectivament. Del meu punt de vista, per a nosaltres és més important el segon –l’índex sense energia–, perquè és una referència més directa per al següent esglaó de la cadena, que és el dels preus al consum.

En definitiva, una Europa en plena confusió, amb Alemanya i França en una situació preocupant, i nosaltres a remolc, amb una indicació prou clara: no podem deixar ni per un moment de mirar endavant amb la indústria d’alt nivell tecnològic. Les xifres són evidents.