El cas català ara mateix és un problema polític. Tal qual, res més. Ets conscient que existeix un problema, però el pots ignorar, passar-lo per alt, reprimir-lo per reduir-lo, minimitzar-lo, confiar que se solucionarà si no en fas cas, si l’arracones o el tapes amb problemes que consideres més grossos (o que infles artificialment per fer-los més grossos). I veient com ha actuat, l’estat espanyol en tots els seus àmbits de poder considera el nostre cas només com això: un problema.

Un problema el pots ignorar, però un repte l’has d’encarar. I per això cal convertir el ‘problema català’ en un ‘repte català’. Tots els moviments polítics i socials han guanyat quan han mutat a aquesta fase. I aquesta evolució reclama més intel·ligència, generositat i creativitat per a desbordar políticament l’adversari. I escalar en el conflicte polític no significa començar a emprar la violència, que no hi ha de ser mai per cap banda, sinó treballar per forçar el poder a negociar.

Una bufetada no es respon amb una altra bufetada, es respon amb una baixada de pantalons (política) de l’adversari que el deixa en evidència (política) als ulls de tothom. Com a moviment has de ser persistent com les onades que no cessen el vaivé i que constantment erosionen. I, si tens l’enginy creatiu i el giny tecnològic, la cosa s’accelera.

Per això ha estat important la irrupció d’actors nous i diferents per a aconseguir aquesta escalada política, dels quals el millor exemple és Tsunami Democràtic. El model que vam crear amb l’Ignasi Termes a les mobilitzacions de l’Assemblea d’inscripcions per TRAMS, que implicava la participació activa de qui es mobilitzava, hem passat als TALLS. Talls de carreteres, estacions o aeroports, però sobretot talls de la normalitat fictícia que ens volen imposar. Persones a la presó i exili venudes com a normalitat obliguen a tallar aquesta realitat per denunciar-la i afeblir-la.

I passar del tram al tall és una continuació lògica d’aquest procés d’alliberament civil. I parlem d’alliberament més que de desobediència perquè el primer és proactiu i el segon reactiu. Si vols guanyar i marcar l’agenda política, convé tenir la iniciativa en tot moment. Perquè el poder sempre considera qualsevol alliberament com un desafiament. I un desafiament és un repte polític a encarar.

No t’adones que hi ha un forat fins que no l’omples. I aquesta actitud disruptiva i proactiva, quan hi havia desorientació i tothom esperava alguna cosa sense ser-ne plenament conscient, la van tenir les consultes, l’Assemblea i ara el Tsunami. Forçar la situació per trobar la solució, políticament parlant. Per això, una sentència per sedició ha deixat una situació natural d’un país en sedició al carrer. Més que de sedició, en procés d’alliberament civil. Constantment i pacíficament.

Del tram al tall, passar de ser un problema a ser un repte gràcies al nostre alliberament civil. Aquesta és la nostra aportació al món.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.