Algú ha decidit que els Borbons ja són amortitzats

«El Borbó fill, en canvi, és un ultra irritat, un personatge autoritari que no ha entès que ell mateix és 'atrezzo'»

Vicent Partal
Vicent Partal
03.08.2018 - 09:15
Actualització: 03.08.2018 - 11:15
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

Algú ha decidit que els Borbons ja són amortitzats. Ignore per quina raó i això –no saber el motiu de tot plegat– no m’agrada gens ni mica. Perquè és segur que no és de franc i que no és tan senzill com dir que és la venjança d’un simple policia. Ahir es van fer públics uns enregistraments que expliquen molt gràficament fins a quin punt és podrit Juan Carlos i que contribueixen a destapar-ne els negocis escandalosos a uns nivells fins ara desconeguts. Però no ens enganyem. Aquests àudios són una filtració interessada i responen, com totes les filtracions, a coses que tenen molt poc a veure amb el periodisme i la informació. Hi ha una guerra oberta a la cúpula de l’estat espanyol, conscient que la monarquia és moribunda i amatent sempre a situar-se en el millor lloc. I a Madrid sempre hi ha un diari o altre que es presta al joc d’interessos i a escampar la filtració. I encara en diuen ‘periodisme’, d’això, i es permeten de donar-nos lliçons…

Ja veurem a què respon tot plegat i en virtut de quina estratègia esbomben ara aquestes històries. Però de moment ja tenim, reproduïdes pertot arreu, les declaracions de la senyora Sayn-Wittgenstein i tot allò que era discreció, de sobte, s’ha tornat excés. Excés, de moment, amb l’anomenat rei emèrit, però un excés que projecta una ombra espessa sobre la figura del seu fill i successor, ja castigada. Amb el cunyat a la presó, amb la família barallada, amb la seua dona objecte de tota mena d’invectives, amb la seua figura política marcada per sempre més pel discurs, terrible i inaudit, del 3 d’octubre. El Borbó pare, al final és sobretot un barrut que si pot viure bé accepta el que calga i fa qualsevol paperot. El Borbó fill, en canvi, és un ultra irritat, un personatge autoritari que no ha entès el seu lloc en el món i que ell mateix és atrezzo. Cosa que en un negoci com el seu és un problema.

Parle de memòria i em podria equivocar, però crec que va ser a George Bernard Shaw que li vaig llegir una vegada que els reis eren com al·lucinacions, entitats externes a la realitat diària que, tot d’una, podien desaparèixer, esvair-se, estranyament, sense que se’n sabés mai més res. Certament el Juan Carlos venerat per aquella ridícula esquerra espanyola capaç de proclamar-se republicana i juancarlista, avui ja és, més que res, un ectoplasma. Mort en vida i empestat. Tòxic. Però en un dia com avui no hauríem de passar per alt de cap manera què ha significat aquest personatge i quin paper ha tingut com a peça central d’aquest gran engany coral que ha estat la transició, una transició que li sobreviu encara, només amenaçada pel republicanisme independentista. Tots els interessats a mantenir-se i prosperar a partir del règim van enganyar repetidament la població falsificant la realitat d’allò que feia aquest sàtrapa, en la vida pública i en la privada. De les amants al suport al 23-F i dels negocis indecents a les aliances perilloses. Que les sabien i les saben molts. I, en canvi, van perseguir les veus que –aquestes sí– investigaven durament enmig de la foscor més espessa i còmplice per aportar una mica de llum des de la clandestinitat.

Avui, per això, cal recordar, per exemple, que Rebeca Quintans va haver d’escriure amb pseudònim el seu magnífic llibre Un rey golpe a golpe, el primer gran treball crític sobre Juan Carlos, en el qual, ves per on, ja va col·laborar un jove David Fernàndez. Recordeu que ella va enviar l’original per correu i va desaparèixer sense cap explicació, perdut a Correus. Recordeu que aquest llibre es va haver de publicar l’any 2000, sense peu d’impremta. Recordeu que al seu editor, l’extraordinari periodista Pepe Rei, li va costar el tancament, a càrrec de Garzón (de qui sinó?), de l’editorial Ardi Beltza i una altra detenció. I recordeu que les grans cadenes de llibreries no van voler vendre’l. Ni clandestinament. Mentre la majoria dels mitjans, aquests mateixos que avui xalen amb la història de l’amant guiada pel despit, el silenciaven. Ben activament i a consciència. Còmplices. Sense gens de vergonya.

 


[Si no en sou encara, de subscriptors de VilaWeb, us demanem que us en feu. És molt difícil sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a arribar a un punt de tranquil·litat empresarial que ens permeta de sentir-nos definitivament forts i que allunye qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot. Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.]

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Antoni Oller
Antoni Oller
11.07.2018  ·  22:28

Naturalment oportú l’editorial d’avui; i em quedo amb les dues primeres frases. Algun dia Sr.Partal, ens podrà explicar francament i obertament de què carai sospita? Ho espero.

Josep Arroyo
Josep Arroyo
11.07.2018  ·  22:29

Quina ràbia no recordar qui fou, però fa unes setmanes vaig llegir unes declaracions d’una persona que deia que hi havia una operació per proclamar la república espanyola abans del 2020, amb la implicació de les forces vives. Com si no? Em va sorprendre el què, i també qui ho deia. Una cosa absolutament inesperada. Recorde també que fa poc, en una de les xerrades de Vicent Partal, una persona del públic va parlar sobre la possibilitat d’una nova república espanyola. I ara aquest article. I l’olla va bullint. I fa pudor a trampa, clar…

Mercè Pàmies
Mercè Pàmies
11.07.2018  ·  22:44

Josep Arroyo, a mi també em sona això que dius. No era Bea Talegón?

Ramon Perera
Ramon Perera
11.07.2018  ·  22:56

Vicent: “Kings are not born: they are made by artificial hallucination.
Read more at: https://www.brainyquote.com/quotes/george_bernard_shaw_395403

Josep Arroyo
Josep Arroyo
11.07.2018  ·  22:56

Jo diria que sí, Mercè Pàmies, però no estic segur i no he pogut trobar cap referència per internet per assegurar-ho. Bé, una sí, però del 2017. El que jo recorde era molt més recent…

Jordi T.
Jordi T.
11.07.2018  ·  22:57

Una nova transició a la republica tutelada pel sistema judicial hereu del franquisme?
40 anys mes d’enganys?
Haurem de votar una nova constitució espanyola que proclami la repblica però no reconegui el dret a autodeterminació o quedar-nos igual? Es aquesta la trampa per garantir-se el suport d’una majoria a Catalunya?
Espero que sapiguem no caure a la trampa.

Ramon Perera
Ramon Perera
11.07.2018  ·  23:00

A mi m’ha vingut el mateix pensament que a Jordi T.

Rosa Gispert
Rosa Gispert
11.07.2018  ·  23:08

Aquesta operació “d’estat” per declarar la república espanyola també tindrà uns quants “palmeros” catalans, que ja fa dies han canviat la reivindicació d’independència per la de república.
L’extrema dreta d’Aznar estarà encantada i l’esquerra “progre” també. Una operació rodona si aconsegueixen engalipar els catalans.
Un nou pacte de Sant Sebastià noranta anys després?.

Josep Usó
Josep Usó
11.07.2018  ·  23:42

Al capdavall, els Borbons només fan el paper de cap d’estat. Però els qui de veritat tallen el bacallà tenen molt clar que cadascú d’ells, val tant com el Borbó. I tots junts, més que ell. Igual com diu que li ho van dir a Joan sense terra, aquell rei anglès, germà del famós Ricard, cor de Lleó. El problema rau en què, si es fa la república espanyola des del poder d’allà, serà una república amb tendpencia al feixisme. Igual com ho és l’actual monarquia. L’únic sensat és continuar empenyent la porta per a marxar. Cap dels territoris que s’han alliberat del domini castellà ha volgut tornar mai a formar-ne part. No pot ser casualitat.

Gerard Viader
Gerard Viader
11.07.2018  ·  23:43

Aquíla part més sucosa de la reveladora entrevista a Bea Talegón:

I ell [Pedro Sánchez] podria contraatacar per l’esquerra? Encara es farà republicà…

—És la clau de salvació que tindrà Pedro. Ara, que, per la república, també hi optarà la dreta. La república no solament és de l’esquerra. Tal com tinc entès, d’aquí al 2020 s’intentarà establir la república. Tot l’entorn de Falange, la Fundació Francisco Franco i Societat Civil la volen. L’extrema dreta que ara es reactiva és republicana. I els neoliberals com Inda i Florentino Pérez, que hi és al darrere, també. I faran servir-la una mica per a enredar i mirar d’abaixar els fums a Catalunya. Perquè saben que molta gent ‘està’ indepe, però que no ‘és’ indepe. Si els plantegen una Espanya República federal, baixarà molt el voltatge.

https://www.vilaweb.cat/noticies/bea-talegon-pel-cami-es-carregaran-a-pedro-sanchez-i-ens-posaran-a-edu-madina/

eva salas
eva salas
11.07.2018  ·  23:45

Ñ se les empescarà totes per no deixar escapar Catalunya.

Jordi T.
Jordi T.
11.07.2018  ·  23:51

Se’ls veu molt desesperats, doncs.

jaume vall
jaume vall
11.07.2018  ·  23:57

A veure, és higiènic que es vagi sabent la veritat. Pot ajudar a fer caure del cavall algun escèptic. També posa llum a la mirada internacional que es pugui tenir sobre el “miracle espanyol”.
Ara bé, alegrar-nos massa de les penúries alienes -tot i que en casos com aquest és inevitable- no garanteix la pròpia qualitat. En termes futbolístics és estar content perquè el teu màxim rival ha perdut un trofeu. Pot servir per oblidar que tu mateix no l’has guanyat. La prova de la nostra victòria serà quan projectem un alt grau d’indiferència sobre els afers espanyols. Mentretant, potser millor anar provocant activament l’ensulsiada de l’estat corrupte, més que no pas alegrar-nos com espectadors de les seves desgràcies.
Crec que una manera activa de fer lliscar pel pendent ¨Ñ és repetir fins a cansar-nos la metàfora del divorci. És una comparació que ens afavoreix respecte del relat del trencament.

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
12.07.2018  ·  00:38

Antes republicana que rota? És això? I de president l’Ansar o el Florentino? La cosa nuestra?

Josep Pasqual Gil
Josep Pasqual Gil
12.07.2018  ·  00:47

Té certa lògica. Si no pots vèncer l’enemic català, embolica’l fent-te republicà. CastaÑol, clar.

Ramon Sans
Ramon Sans
12.07.2018  ·  02:47

Eso es la venganza de una rata de las cloacas del estado (Vilarejo) da la informacion , pero necesita de alguien que la publique (el que lo hace se tiene que sentir fuerte para no temer al poder) …. pero el estado y sus partidos siguen siendo monarquicos , EL ACTUAL REY es el sistema , el amortizado es el rey emerito , pero NO Felipe VI .

Es un aviso a futuro para el rey Felipe VI .. y eso es muy peligroso para Villarejo y su familia , mucho . No contra la dinastia.

Oriol Roig
Oriol Roig
12.07.2018  ·  02:57

Respecte als referèndums monarquia/república (espanyola), suposada nova constitució, etc., crec que són una oportunitat per a l’independentisme. Només cal fer propaganda pel “nul”. No pas pel si/no/abstenció/blanc, sinó pel vot nul. Podem convertir qualsevol referèndum a l’estat espanyol en una revalidació de l’1-O. No importa el que es pregunti, els catalans independentistes votarem “nul” a qualsevol referèndum que no sigui d’autoderminació. Els vots nuls es compten i això és el que fa anys que volem fer. Comptar-nos. Sense hòsties.

Antoni Andreo
Antoni Andreo
12.07.2018  ·  02:59

Algú fa molt temps que el feia nossa, perquè manava més ell,fins i tot Ba fe possar la bandera militar MOLT GRAND per guanyar la simpatia de les forces Armades .lo qual el situava molt més proper.per seu DESIG de PODER

Pobre home acomplexat que recorda sers Personatges Històrics no a parad fins aconseguir-lo. Enteneu?

Montse Serra
Montse Serra
12.07.2018  ·  03:20

Es una bona editorial la que has escrit, però t’hi deixes l’extrema dreta de José María Aznar, que no vol veure la monarquia ni en pintura i donaria suport a una República espanyola. A ells els pot convenir més que a ningú enfonsar el rei.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
12.07.2018  ·  03:20

Dels poders a l’ombra espanyols no se’n pot esperar res de bo. Què estan tramant? Un nou 23-F?
M’afegeixo a la reivindicació d’Un Rey Golpe A Golpe, un llibre que em va obrir els ulls. Va sortir amb poc temps de diferència amb la biografia que en va fer Paul Preston, un historiador que ha fet magnífics llibres sobre Franco i la guerra civil espanyola, però al que el mite de la Transició li va marcar un gol espectacular, i que en el seu llibre menysté Un Rey Golpe A Golpe simplement perquè no s’assemblava de res a la imatge mitificada que Paul Preston tenia de Juan Carlos i que va contaminar tot el seu llibre, que ara que sabem la veritat no és ja sinó un llibre desfassat, inútil. Molts altres benintencionats com ell van encaixar gols idèntics.

Ignasi Badia
Ignasi Badia
12.07.2018  ·  03:21

Una bola d’escàndols ja massa grossa que fa que la família reial ja no serveixi de símbol ni de clau de volta del règim.

Algun personatge amb ganes d’arribar a dalt de tot i ser el cap d’Espanya. Qui sap si algun antic president de Govern espanyol.

I sobretot, el darrer dic per aturar la independència. La Tercera República espanyola, que engrescaria els comuns i podria reabsorbir part de l’independentisme, el menys convençut. Fer-nos recular al 35 per cent, per exemple. Per això volen amortitzar els seus reis.

Josep Ramon Alonso
Josep Ramon Alonso
12.07.2018  ·  03:22

El campechano l’hi deien.

Jo que soc dels que encara varem fer la mili, el vaig veure en viu i en directe en unes maniobres militars, que es van fer al Pirineu navarrès, amb foc real, (en Franco encara era viu) en el campament militar els comandaments, que acampaven allunyats de la tropa i amb tendes molt luxoses, gaudien d’una festa amb senyoretes i tot, l’hi vaig sentir de dir una frase, va dir tot emocionat: “la que vamos a liar esta noche” i si, la van fer grossa la festa.

Jo anava com a xofer amb una furgoneta GMC heretada o comprada, no ho se, de les sobrants dels americans a la segona guerra mundial, juntament amb un altre xicot que portava un altre vehicle idèntic, ens varem haver de desplaçar a Donosti a recollir les “senyoretes” i a les cinc de la matinada les vam tornar al mateix lloc on les varem recollir.

A les hores encara era príncep, però ja apuntava maneres, però entre els militars i fatxendes de tota classe que va tenir de mestres no podia sortir res millor.

La resta de l’història com ja sabem, dona per fer un munt de llibres

Ramon Vilardell
Ramon Vilardell
12.07.2018  ·  06:14

De fa temps es parla del “republicanisme” d’una part de la dreta espanyola (tal vegada la d’Aznar i la FAES). Si aconsegueixen dissociar república d’esquerra (per la reminiscència de la Guerra Civil Espanyola) la jugada podria ser mestra: deixarien l’esquerra òrfena d’un dels seus principals referents. Hem de tenir present que el franquisme mai ha estat monàrquic per convicció, sols per circumstància. Em dic que aquesta dreta “republicana” deu haver entrevist que la monarquia és percebuda com quelcom anacrònic per una part important de la població, i per tant més un llast que no un trampolí per a qualsevol força política que vulgui esdevenir hegemònica.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
12.07.2018  ·  07:29

Franco va fundar aquesta dinastia i no es pot esperar res mes que franquisme criminal

Antoni Oller
Antoni Oller
12.07.2018  ·  07:30

Llegint els vostres comentaris (Josep Arroyo, Mercè Pàmies, Jordi T, Ramon Perera, Rosa Gispert, Ramon Vilardell…) agafo força per poder entre tots fer realitat que a Catalunya sigui ben aviat percebuda aquesta operació, de manera generalitzada, com el que és, una altra operació d’Estat amb l’objectiu secular de sempre: mantenir Catalunya sotmesa; al tanto que amb aquest mateix objectiu ja van fer una guerra civil amb centenars de milers de morts! Per no desesperar-me, vull pensar que al segle XXI les opinions públiques internacionals estan més formades/informades i tenen més (una miqueeeta més) influencia sobre els seus poders fàctics, que no en el segle passat. Se’ns gira feina, però! Per cert, posats a desvetllar records, fa dos o tres setmanes, el sempre ben informat Barbeta a ElNacional va escriure tres dies seguits la seva columna, fent propaganda del final de la monarquia, vestint-ho de tres maneres diferents. Espero que aquest cop els catalans no ens deixem entabanar una vegada més, però no hi tinc gaire fe. D’entrada, haver consentit durant llaaaaargsss mesos de bescanviar la paraula “Independència” per la de “República” els ha donat munició de la nostra a ells!, hem entregat gratis munició a l’enemic! Eh que m’ho deixeu dir, i amb perdò?: MERDA! Per cert, i encara que no vingui a tomb, l’alerta de Boye, de la que Partal se’n va fer ressò en un altre editorial recent, m’he convençut que era justificada després de llegir finalment tots, fins a l’últim (oi que s’entén), els desmentiments dels advocats.

Gemma R.
Gemma R.
12.07.2018  ·  08:04

Passi el que passi a Espanya, no podem ser els passarells de la Península Ibèrica un altre cop més. Ja ens hem empassat manta vegades les seves jugadetes per anar-nos assimilant poc a poc. Si us plau, que la història pugui explicar que a principis del S.XXI es va acabar aquesta relació tòxica entre ambdues nacions. Siguin República, o siguin monarquía, ni un pas enrere. Mirem sempre endavant que si no ens convertirem en estàtues de sal. Visca Catalunya lliure!

Pep Agulló
Pep Agulló
12.07.2018  ·  08:58

¿FORA LA CORONA, PERÒ TAMBÉ, FORA LES NACIONALITATS? (dos ocells d’un tret)

Com a bon periodista que ets, Vicent, t’agraeixo el petit homenatge a la premsa d’investigació que valentament va comandar Pepe Rei entre d’altres. Primer va ser el Kale Gorria i després Ardi Beltza jo tenia tots els números de les dues publicacions que van sortir fins al cop de l'”ínclit” Garzón. Mai s’havia aprofundit tant en les clavegueres de l’estat, en la monarquia, en els grups feixistes i en la corrupció. Recordo en quina passió vaig llegir el llibre de la Patricia Sverlo pseudònim clandestí de la Rebecca Quintans i que em va situar per damunt de totes les mentides del que va ser el 23-F: un cop d’Estat del rei. Quasi tothom el va silenciar.

L’obsessió de la cúpula de l’Estat és la supervivència de la seva unitat. La Monarquia en descomposició n’és un perill. Hereva de Franco, amb corrupció, escàndols, ineptituds, càrrecs vitalicis i hereditaris, etc. la fan motiu de desestabilització. Potser albiren una nova transició-trampa posant fi a la monarquia (de forma controlada), amb una república que empari i doni supervivència al règim neofranquista. Una república falangista on les nacionalitats foren integrades a la força.

L l i b e r t a t p r e s o s p o l í t i c s !!! L l i b e r t a t e x i l i a t s !!!

Albert Miret
Albert Miret
12.07.2018  ·  09:00

Ahir vaig veure a una tele espanyola un programa d’aquests que volen ser humorístics i que se’m va estar repetint com si hagués menjat un all durant tot el dia. Semblava una bestiesa, però el meu subconscient em deia que no ho era. Era un diàleg entre un que figurava un entrevistador i un germà del Marichalar més famós que era de debò i que era l’entrevistat. El diàleg era el següent:
– Yo se la manera de acabar con el independentismo -deia el periodista. Se quita el nombre de España y se sustituye por el de Cataluña. Una vez hecho esto, los catalanes ya no tendran deseos de cambiar de estado, porque ya estaran en Cataluña.
– Caramba -deia el Marichalar- pues esto me parece una grandísima idea. Es perfectamente factible, y realmente acabaria con el problema catalán.
Llegint el teu article Vicent,i la majoria dels comentaris, ara entenc perquè se’m repetia tant. Deu ser una idea de la màfia espanyola que ara escampen fins i tot als programes “humorístics”. Espero que els catalans no ens deixarem enganyar amb una cosa tant estúpida com aquesta, que fins i tot a aquest personatge tant limitat li sembla una “idea perfecta”.

Jordi Serramià
Jordi Serramià
12.07.2018  ·  09:12

Tot el que sigui ajudar a accelerar la putrefacció i descomposició del règim del 78 em sembla positiu. Per higiene democràtica, per debilitar l’enemic, per dividir-los, ja em sembla bé que s’escampin les seves misèries. Com més dèbils estiguin millor per nosaltres.

Oriol Ribera
Oriol Ribera
12.07.2018  ·  09:33

Llibertat,i Republica
🏃🏻🏃🏻🏃🏻🏃🏻🏃🏻adeu 👑🇪🇸

Antoni Oller
Antoni Oller
12.07.2018  ·  09:53

Sembla clar que l’afer “monarcorinna” està orquestrat amb el mateix objectiu que ho va estar la substitució de Rajoy per Pedro Sanchez: netejar internacionalment la imatge de Ñ; volen poder vendre que “Ñ ha fet net de la corrupció del PP i de la monarquia, i ara ja és un estat modern i democràticament homologable”; naturalment això és un perill letal per a Catalunya, i així ens ho hem d’agafar, i mirar de donar-li la volta: hem d’aconseguir instal·lar en l’imaginari col·lectiu de l’opinió pública internacional, la convicció que la corrupció que s’ha palesat del PP i la monarquia, no és un afer “extern” fàcilment extirpable, sinó que està intrínsecament unit, és essencial, consubstancial i fundacional del propi estat-nació espanyol. I que és justament per això que volem marxar. No sé si serà fàcil, però ho hem d’intentar, ens hi va la supervivència com a nació.

Josep Arroyo
Josep Arroyo
12.07.2018  ·  10:02

Vaja, Mercà Pàmies, vinga buscar les declaracions per internet, i al final les teníem “a casa”, tal com molt bé ens mostra Gerard Viader en el seu comentari. Efectivament, era Bea Talegón. I acaba dient que, efectivament, cada vegada són més els articulistes que parlen del final de la monarquia. La meua opinió és la generalitzada entre els subscriptors de Vilaweb que han opinat sobre aquesta editorial, i ja ho deia en el meu primer comentari: la república espanyola és una trampa.

JORDI BALBASTRE
JORDI BALBASTRE
12.07.2018  ·  10:20

Completament d’acord amb tu Vicent,
Però aquí ens parem una trampa als independentistes. Una república espanyola seria el mateix contra els catalans, ja hi ha emperiencia històrica. No volem rei, no volem república espanyola, volem independència i llibertat per decidir el que ens convingui, però decidir nosaltres, no els espanyols.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
12.07.2018  ·  10:51

Fem memòria. La república espanyola va ser absolutament hostil i contrària a la Generalitat i el seu President Companys.

Azaña, es va mostrar diverses vegades, partidari de bombardejar Barcelona cada cinquanta anys com una gran solució per a España.
Això ens hauria de fer pensar en aquella dita: “El més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d’esquerres”.

Per ells “salvar” l’estat és sinònim de seguir “units” amb Catalunya pels segles dels segles. QUALSEVOL cosa és millor que la llibertat de la nostra Pàtria catalana.
Amb una república espanyola rentarien la cara d’EspañaUna davant del món perquè en l’insconcient col·lectiu mundial sempre és millor una república (p.ej. federal) que una dictadura borbònica.

Estic bastant segur que el gran recanvi de la monarquia ja fa mesos que funciona.. perquè tot resti com ha estat des de fa tres-cents anys.

És dir, han decidit: “República española para que Cataluña, dentro de la rueda de hamster, no pueda rechistar a pesar de quedar sometida”.

eva salas
eva salas
12.07.2018  ·  11:00

Em fa pena la poca seguretat que en ocasions tenim de nosaltres mateixos, de la nostra convicció i dels càlculs que fem de les nostres necessitats, i que sovint ens fa tèmer i desconfiar, desconfiar dels nostres, el que és més greu. Jo la primera.

Si Ñ vol tombar la monarquia i fer-se republicana els feixistes que atempten contra nosaltres a casa nostra se’ls girarà feina i ens deixaran en pau. I començaran a discutir tots plegats i s’obriran fronts de disputa, com a mínim, entre ells. El millor que podriem fer és observar la jugada, aplaudir facin el que facin (que no se note el cuidado) i aprofitar el millor moment per fer-lo nostre. En lloc de situar-nos de començament en el lloc de la víctima. Això podriem fer-ho si realment la convicció fos monolítica i la confiança entre nosaltres i en nosaltres també ho fos.

Hauriem de considerar cada esdeveniment com una oportunitat. Callar i observar i aplaudir-los molt. Mai no interrompre’ls, perquè l’única clau que tindríen per realment emergir és acceptar i reconèixer la nostra sobirania i això no ho faran, i ja sabem perquè.

Però no, ens impliquem sistemàticament en les seves porqueries. Com si anés amb nosaltres. I és clar d’aquesta manera hi va amb nosaltres.

Antoni López
Antoni López
12.07.2018  ·  11:32

La corrupció als paisos llatins es deguda, en bona part, a l’avantatja que tenim pel penediment de darrera instància.En els països menys il·lustrats en els afers de l’ànima, si la pots fer la pots pagar, es a dir, necessites el factor sort ,perquè el risc es alt, molt alt. Per això els pispes emèrits , semi-emèrits i pseudo-emèrits estan camuflats en els consells d’administració a on aprenen a administrar i quan estan ben administrats els destinen a les altes instàncies i un cop escalivats els retornen als consells d’administració a on els hi posen el llorer. Amb el llorer posat i la cara de mal enterrat diuen penedir-se, sense especificar de què (per arribar a temps), reben una absolució de pes específic adient amb la massa acumulada i…passin’t-ho bé.

Josep Castelltort
Josep Castelltort
12.07.2018  ·  12:31

Com diumla Eva Salas, sense confiança en nosaltres mateixo no farem mai res. Pet ser un estat de 7,5M de persones incer un paper s’ha d’estar segur del propi valor i del que es vol.
La República, obligada per Catalunya, he cregut sempre que era pas obligat. Caldrà mnatenir una certa vinculació amb Espanya perquè hi és, senzillament, almenys en una primera etapa.
No ens deixaran una victòria romàntica, total.
Hem de tenir molt clar que volem, a efectes pràctics. La Confederació Ibérica potser. Hem de tenir poder propi. Les formes és el que caldrà negociar.
Per altra part, es perd de vista la seva evident decadència política i l’enorme divergència entre l’Espanya d’Aznar i els Països Catalans. El seu imperi, monarquia omrepública, fa aigües.

Maria Angels Fita
Maria Angels Fita
12.07.2018  ·  13:01

La república espanyola es una gran trampa. ERC i els comuns hi cauran de 4 potetes.
Oriol Roig, GENIAL.

Josep Arroyo
Josep Arroyo
12.07.2018  ·  13:06

En el meu comentari de les 10:02 he escrit Mercà Pàmies. Evidenment era Mercè, i no Mercà. I també he escrit “i acaba dient”, quan en realitat és “i acabe dient”. Vinga, prou per avui que estic molt xerraire.

Jaume Bosch
Jaume Bosch
12.07.2018  ·  13:12

D’acord amb molts, principalment amb el Sr. Martín i Sra Salas.

Quina és la mà que mou el bressol ejpañol?

M’és igual. Tirem endavant i marxem. Una vegada independents ja farem els tractats comercials que ens interessin i amb qui ens interessi. Però hem de marxar d’aquesta aberració d’Estat ejpañol.

Confiem en nosaltres. Fem país.

Fem sal i marxem.

Antoni Oller
Antoni Oller
12.07.2018  ·  15:19

Eva Salas, gràcies del teu comentari, hi estic bastant d’acord i em rebaixa el pessimisme. Josep M.Martín, avui estic en el fons d’acord amb vostè; no passa sovint. Josep Arroyo, no pateixis, ja s’havia entès!. Gràcies a tots pels comentaris, sempre aporten molt. I ara me’n vaig cap a l’altre editorial, que hi ha un fet més greu a comentar.

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €

Més notícies