Alerta amb les trampes sobre el referèndum

«El perill és el filibusterisme. Que l’estat intente només, i remarque el només, guanyar temps i dividir»

Vicent Partal
Vicent Partal
15.05.2017 - 09:51
Actualització: 15.05.2017 - 11:51
VilaWeb

VilaWeb necessita el vostre suport

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros al mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n’hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots?

Fes-te’n subscriptor aquí.

El president Puigdemont, aquests darrers dies, ha introduït un matís en el discurs sobre el referèndum que alguns independentistes han rebut amb nervis. Ha dit que l’única manera d’ajornar la consulta seria que el govern espanyol es mostràs decidit a parlar-ne i a convertir-la en un referèndum acordat. No discutiré pas que si Espanya accepta de fer un referèndum acordat siga lògic que la data també s’haja d’acordar, però alerta amb les trampes.

Cal recordar que, del començament del procés ençà, l’aspiració de la gran majoria dels independentistes, i del conjunt del país, ha estat d’aconseguir un referèndum a l’escocesa. Alguns ho discuteixen, però jo crec que l’acord amb Espanya és millor que no la unilateralitat, sobretot quant a l’aplicació del resultat i molt especialment quant al reconeixement diplomàtic dels altres estats. L’única raó per a proposar la unilateralitat és la manca de resposta democràtica de l’altra part.

En aquest context, si l’estat espanyol diu que està disposat a parlar del referèndum d’independència i, doncs, de les conseqüències que se n’han de derivar, crec que seria un gran error refusar aquesta negociació. Evidentment, sempre que es parle del referèndum d’independència. No d’una altra cosa.

Tanmateix, el perill és el filibusterisme. Que l’estat intente només, i remarque el només, guanyar temps i dividir. No li serà fàcil, perquè el simple fet que acceptàs de parlar del referèndum seria una victòria tan gran de l’independentisme que em sembla impossible que puga passar. Però hem vist de tot, en aquest món (Aznar, el 1998, tractant ETA de ‘moviment basc d’alliberament’, per exemple) i, per tant, fins el darrer segon jo no descartaria pas que acabassen acceptant això que avui és inacceptable.

Ara imaginem-nos que ho fan. El govern ha dit que està disposat a parlar de la data, de la pregunta i de tota la resta de coses. La data té un marge de discussió ben limitat. Si el govern espanyol proposa res que vaja més enllà d’uns pocs mesos, és evident que no es pot acceptar. Sobre la pregunta, la discussió ja és més complicada, però podria haver-hi un límit clar: siga quina siga, s’ha de demanar sobre la independència. O bé en format dual –sí o no–, o bé en format de propostes –independència o proposta del govern espanyol.

Però en la resta de qüestions és on hi ha la possible trampa. Perquè ara imaginem-nos que el govern espanyol reclama que el vot favorable siga del 70% per a acceptar-ne el resultat. O que si guanya el sí els espanyols han de votar si ho accepten o no. O que abans de reconèixer l’estat català cal canviar la constitució espanyola. O què… El catàleg de provocacions seria inacabable i embolicar-se en una negociació com aquesta podria ser extremadament perillós. Perquè tal vegada ens faria perdre un dels arguments clau de la situació actual, que és que la manca de resposta de l’estat espanyol legitima l’acció de la Generalitat.

Supose que al govern en són conscients i interprete que això que fan també és part d’una jugada tàctica. La cosa és deixar-ho tan fàcil com siga possible al govern espanyol perquè si, malgrat tot, diu que no, aquest ‘no’ vaja a favor de la nostra unilateralitat posterior. És possible que aquest risc pague la pena, tot i que em sembla que la posició espanyola ja és clara. Però el govern ha de ser conscient que obrir ara la possibilitat d’un ajornament és inquietant, perquè tots havíem assumit que l’expressió ‘referèndum o referèndum’ tenia una data màxima: el mes de setembre. Esperem que el 22 de maig, en la conferència que Puigdemont, Junqueras i Romeva faran a Madrid, tot quede definitivament clar.


[Bon Dia] –El famós ciberatac de divendres es podria repetir avui, sobretot a mesura que s’engeguen ordinadors mal preparats per a resistir-lo i que el cap de setmana eren apagats. Cal que estiguen alerta sobretot les empreses –moltes encara, sorprenentment– que treballen amb Windows XP, un sistema que fa anys que Microsoft no actualitza. Ací en trobareu més informació.

–Angela Merkel es va imposar ahir amb una increïble facilitat en les eleccions a l’estat de Rin del Nord – Westfàlia, un dels feus tradicionals de l’SPD i l’estat més poblat d’Alemanya.  Després de tres victòries seguides, és més que lògic pensar que la CDU guanyarà amb comoditat les eleccions federals i que la tria de Martin Schulz per part dels socialdemòcrates no funciona. El Rheinische Post és considerat generalment el principal diari del land.

–L’assassinat d’un membre de la guàrdia urbana de Barcelona, segons que sembla a mans de dos membres del cos, es complica més cada hora que passa. Tot fa pensar que fou un crim passional, però el retrat que se’n deriva d’alguns dels integrants d’aquest cos policíac és realment preocupant. Que l’ajuntament calle durant tantes hores i fins i tot s’anul·len activitats dels regidors del govern municipal també és ben estrany.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
14.05.2017  ·  22:15

El fet que es plantege la “darrera” oferta per al 22 de maig em sembla molt important. D’una banda, es planteja per a molt prompte, abans que els de l’altre bàndol tinguen massa temps per a reaccionar. I es planteja com la “darrera”. Si allà no responen, i no ho podran fer perquè a l’alcaldessa d’allà ja l’han posada de volta i mitja només per penjar una pancarta. Els hooligans d’allà manen molt i la capacitat de reacció del govern d’allà tampoc sembla massa. Imagine que, a partir de la setmana que ve, el govern català ja tirarà pel dret. Perquè possiblement ja té el més important lligat. De tota manera, cal anar amb compte, però em sembla que no hi haurà perill de resposta. Per cert, resten138 dies, només.

Jordi Zamora
Jordi Zamora
14.05.2017  ·  22:32

Un editorial fantàstic, com sempre. Com nosaltres tenim clar el catàleg de trampes possibles i no picarem, interpreto que l’editorial està més aviat destinat al govern català, perquè tinguin clar que tenen el nostre alè al clatell i, per tant, per tallar de socarrell qualsevol mínima temptació.

jaume vall
jaume vall
14.05.2017  ·  23:48

Si al setembre -octubre, novembre, desembre- no s’ha convocat el referèndum , i s’han posat les urnes, el procès estarà ferit, no sé si de mort, però ferit.
Una de les nostres fortaleses, en aquests temps de veritats retorçades i canviants, era que el que es prometia des de les nostres institucions s’acabava fent, mentre que el que asseguraven els polítics espanyols no acabava de passar.
Només cal recordar el 9/N . Uns deien, “No habrá consulta”, els altres deien “Hi haurà consulta”, i va haver-hi consulta.
Altres asseveracions sobre baixada de manifestants a les Diades, trencament majoria al Parlament, no tramitació pressupostos, no coratge per les lleis de desconnexió.
Totes les negatives, les excuses, els impediments que anunciaven des de Madrid han resultat en va. El president Mas el 2014, el president Puigdemont des de 2016, han dit una cosa, i s’ha acabat complint. Que el líder es mereixi la confiança dels seguidors es l’única manera de que mantingui la condició i pugui reclamar seguiment. Els ciutadans hem confiat en cada una de les actuacions, hem fet confiança quan s’ha modificat el full de ruta, hem promulgat , propulsat i sostingut la cohabitació (unitat ! , unitat ! , unitat !).
Ara ens mereixem que els nostres líders compleixin amb el que ens han dit. A risc de la seva immolació política. Urnes o urnes.
Si hi ha urnes -setembre, en cas unilateral, màxim desembre en cas improbable de pacte- hem guanyat, passi el que passi. Haurem complert la nostra paraula.
Si no hi ha urnes, sigui quina sigui l’excusa, no haurem estat lleials a les promeses, haurem perdut.
No sé si s’és prou conscient que la oportunitat la tenim ara. Només la ceguesa orgullosa que propicia l’efecte rebel·lió per la llibertat ens mantindrà actius. Si l’any que vé l’estat es menja l’orgull, hi ha una proposta atractiva des de Madrid, part de les adhesions sobrevingudes per dignitat, per rebel·lia, cediran lloc a l un a realpolitik terceraviïsta. I es tancarà la finestra d’oportunitat per no haver estat contundent quan tocava.
És ara, passi el que passi, o la possibilitat s’esvairà durant unes quantes dècades. Urnes o urnes. Caixa o faixa.

Josep Selva
Josep Selva
14.05.2017  ·  23:51

Jo tambe em vaig fer totes aquestes preguntes i reflexions quan vaig sentir en Puigdemont “oferint” tantes facilitats al Gobierno de España. Inquietud, sí. I si accepten de parlar-ne? És un “órdago a la mayor”, ja hauran calculat be els nostres?.

Algunes informacions confidencials em diuen que sí, que esta tot ben estudiat, i m’inclino a creure, per que el que conec del “alma imperialista española”, que ells no actuaran racionalment i diran “parlem-ne”, sinò que el seu orgull i el seu ordeno i mandó podra més que el càlcul. Al cap i a la fi, la cabra sempre “tira al monte”.

Acceptar un “parlem-ne” es tan com acceptar parlar d’independència, i això ni ells ni els seu votants ho acceptaran mai. No ho acceptaran, però s’ho hauran d’empassar davant dels fets consumats.

Son així: ja els va dir l’almirall Cervera que si la flota española sortia a enfrontar-se amb l’americana en passarien els taps, varen sortir i els varen enfonsar. “Y a mucha honra”, son així.

No hi haurà referèndum pactat, per sort. No ens convé pactar, ja fa massa anys que som pactiustes. Es hora de fets i no pas pactes

Joan Rubiralta
Joan Rubiralta
14.05.2017  ·  23:52

De totes les qüestions que cal tenir ben clar en les negociacions amb el govern espanyol n’hi ha una que considero clau: el dia final per esperar la resposta. Suposem que el govern català ja deu pensar que la resposta es farà aviat, posem a dins del mes de juny i que a finals de juny hi haurà la sortida que proposi el govern català davant de la resposta. Esta bé haver dit que no contestar vol dir que no i per tant tampoc hi poden haver dubtes.

Si el govern espanyol acceptés de parlar-ne no seria per facilitar el procés, ans al contrari i aquí també caldria anar en compte. En primer lloc hi ha la data del referèndum que no ha de ser gaire lluny del setembre, personalment crec que no hauria de ser més enllà de finals d’octubre, és a dir, un mes més del que es va prometre; en segon lloc cal caldria deixar clar també la pregunta que ha de ser binària i afirmativa pels que volem la independència.
Recordem la campanya del Sí que fan l’ANC i Òmnium. Si la resposta del no s’anomena la proposta del govern espanyol, això no seria important. Caldria estipular amb observadors internacionals les despeses de la campanya del sí i la del no de forma que tinguessin accés a tots els comptes sense restricció amb un control estricte de la despesa. Al referèndum del Quebec que es van pactar les mateixes quantitats pels independentistes i els unionistes, aquesta últims es van gastar molts més diners, això no va invalidar el referèndum i en aquesta trampa no hi hauríem de caure. Tampoc hauríem d’acceptar, com diu el Vicent, que si el resultat ha de ser d’un 70 % per acceptar-lo perquè llavors s’infringirien totes les normatives internacionals del Quebec i d’Escòcia que amb un 51,5 va guanyar el si hagués passat al revés amb un 51% del sí hauria guanyat la independència. Doncs aquí també la mateixa llei. També cal tenir present que aquest tant per cent hauria de ser sobre els vots emesos i no sobre el cens, evidentment, com passa arreu. No cal dir que el poble espanyol no hauria de ratificar la votació, com tampoc no ha passat enlloc on hi ha hagut referèndum.

Esperem els resultats i en funció del contingut de la lectura de la proposta, la valorarem amb més coneixement de causa.

Roger Civera
Roger Civera
14.05.2017  ·  23:53

I si el burros volaren… tranquils el problema és el seu ADN, és el que ens ha fet independentistes i és el que impedeix que plantegen res que no estiga impregnat de testosterona (front a un conflicte no saben reaccionar d’un altra manera)…
De totes maneres, que arribe ja juliol i quasi millor setembre… que se m’està fent tot molt llarg.

Delfí Sabartés
Delfí Sabartés
14.05.2017  ·  23:54

D’entrada, molt millor un referèndum acordat. Però també em preocupen les trampes que l’Estat pugui introduir i la seva deslleialtat. Són tants els incompliments i pactes que Espanya ha trencat unilateralment que la meva desconfiança és total.
Per altra part, l’Estat espanyol ha tingut molt de temps per pactar i negociar el referèndum; no ho ha fet i s’ha mantingut reiteradament i de forma superba en el NO. El NO a tot. Si ara canvia molt bé, fantàstic; però l’agenda i la resta de temes protocol·laris els de marcar el govern de Puigdemont. L’experiència d’Espanya com estat, amb un gruix de funcionaris ben preparats i un govern sense ganes de cedir en res, em fan pensar que de voler pactar el referèndum fóra en condicions favorables a ells. Només així, el pactaran. I potser no serà per fer-lo, sinó per deixar-lo mort i ben enterrat. O tan prostituït que sigui il·legible el resultat inviable aplicar-lo per tot seguir igual. Com diu el V. Partal, ALERTA! I no tornem a pecar d’innocents. Hi ha normes internacionals que regulen el referèndum; no se n’han d’introduir de noves per molt que Espanya les exigeixi. I el temps per fer-lo, no demorar-lo més. Fa massa anys que esperem mobilitzats per ara caure en la vènia de l’altre perquè ara sí que li plau i a la seva manera. Finalment si l’Estat el vol pactar que s’espavili, perquè hi ha temps d’arribar a acords abans de la convocatòria pel setembre.
Referèndum o referèndum!

Raimon Soler
Raimon Soler
14.05.2017  ·  23:54

M’ha agradat l’editorial però crec que caldria destacar el següent :
1. Que no s’ens exigeixi una participació mínima ni un percentatge de vots afirmatius superior al 50%+1.
2. Cas de perdre el referèndum no comprometres a no fer cap altre fins passada una generació. Per respecte a les persones que han lluitat per la independència i han caigut pel camí i per les persones d’una certa edat això no pot ser acceptat.

Jordi Miralda
Jordi Miralda
14.05.2017  ·  23:57

Estic d’acord que el President Puigdemont fa molt ben fet amb la proposta de negociació, i de dir clarament que si l’estat espanyol vol negociar fer un referèndum pactat sobre la independència, es pot posposar la data. Contra el filibusterisme, la Generalitat sempre podria posar una data límit per fer el referèndum acordat.

També crec que és improbable que l’estat espanyol accepti ara aquesta oferta, bàsicament pel mateix motiu que la Unió Soviètica no va acceptar mai fer un referèndum sobre la independència de Lituània.

Soledat Balaguer
Soledat Balaguer
14.05.2017  ·  23:58

Sí, han saltat alarmes, com bé dius. Això de “disposats a parlar de tot” sobre el referendum ha de tenir un límit molt clar: data, pregunta i… el que és importantíssim, no acceptar de cap de les maneres un mínim de participació ni de vots favorables a la independència. Al cap i a la fi, el Brexit va ser votat per un 37% de la població anglesa, més o menys. I ningú no ho ha posat en dubte.

Al mes de desembre passat, en un apunt al meu bloc, ja advertia de la possibilitat que ens fessin passar bou per bèstia grossa i em sembla que vaig ser de les primeres que va parlar del que diu la Comissió de Venècia, que ara s’ha fet tan famosa… des de l’unionisme.

Un referendum pactat? Tant de bo fos possible. Però, com dius, sense més retards, amb una pregunta clara sobre la independència -es pot triar entre independència i l’oferta que ens pugui fer l’Estat, posada per escrit, evidentment i dipositada davant de qualsevol autoritat internacional- i amb acceptació vinculant dels resultats (en general, els referendums només són vinculants quan es tracta de ratificar un text, i ja veiem el que va fer el TC amb la ratificació de l’Estatut del 2006), sense percentatges de participació i amb la regla bàsica de tot referendum: guanya l’opció del 50% + 1 vot.

Ramon Perera
Ramon Perera
15.05.2017  ·  00:11

Que l’estat espanyol accepti fer un referèndum acordat sobre la independència de Catalunya, ho veig molt difícil i haig de fer un esforç de disciplina intel·lectual per no dir que és pràcticament impossible. Si fos així, hi veig dues dificultats. Les trampes que pugui intentar el govern espanyol penso que el nostre govern les veuria venir d’una hora lluny.
La primera dificultat és el gran desengany i la reacció negativa de molta gent al saber que s’ajorna la data del referèndum.
La segona em sembla encara més perillosa. Si el govern espanyol fes una proposta per contraposar-la a la independència, l’experiència ens ensenya que les promeses del govern espanyol sempre són paper mullat.

Josep Martín
Josep Martín
15.05.2017  ·  00:12

Dono el filibusterisme per fet. Sempre divideixen i menteixen.
Discrepo del Senyor Partal i penso que aquest referèndum està mal enfocat des del començament. Vaig votar independencia dues vegades. Sabent com actua Espanya és de una ingenuïtat naïf confiar que pugui acabar amb una bona negociació. Aquesta confiança és de ingenus.
Penso com Sala Martín quan diu que el referèndum ja es va fer i tot el que ha anat passant després ens va afeblint per una raó molt senzilla: confiem que Espanya canviï.

I no és possible que ho faci.

Si no actuem amb molta més intel·ligència que la hem mostrat fins ara, Espanya sortirà amb la seva perquè coneixen la nostra ingenuïtat.
A més, en part per voler contentar els Comuns, anem perden llençols cada mes que passa. Hi ha massa bona gent indecisa i no hi fem res.

Repeteixo: España no canviarà.
Ah! som súbdits per les armes.

ANTONI NAVALES
ANTONI NAVALES
15.05.2017  ·  00:59

Estic d’acord en que es millor un referèndum pactat amb l’estat espanyol per tot el tema internacional, però penso que no es pot produir mai. La manera amb que el govern espanyol ha tractat aquest tema ho fa impossible.
Si no entenem com es que amb la corrupció que hi ha al PP i al PSOE (també reconec la que hem tingut a Catalunya, però no te res a veure amb aquest tema) la gent els segueix votant, tinc molt clar que si el govern espanyol pactes amb Catalunya, perdria les properes eleccions, tal com han “mal informat” a la gent, l’únic que no perdonarien mai es que es dones la raó a Catalunya, en poques paraules, se’ls menjarien vius.
Es masa tard pel govern espanyol, ja no pot canviar totes les barbaritats i mentides que ha fet i dit, i penso que es millor per nosaltres, no es pot pactar amb un govern tan “fullero” i el seguir oferint la posibilitat del diàleg ens pot a afavorir davant del mon quan ens faci falta.

Enric Arquimbau
Enric Arquimbau
15.05.2017  ·  01:07

Jo també espero les precisions en la conferència de Madrid. Pequè estic segur que a can PP ja estan pensant com ens agafen la paraula per sibilinament embolicar la troca i fer-nos combregar amb rodes de molí. Si el nostre govern ajorna el referendum, aquí ens barallarem; les CUP no hi estaran d’acord i ja hi serem…
Crec que el President Puigdemont ha anat massa enllà, amb l’oferta d’ajornament i això pot ser interpretat com un signe de feblesa.

Francesc Estall
Francesc Estall
15.05.2017  ·  02:45

És cert que, cas d’acceptar l’envit, el govern espanyol amb el seu “diàleg” intentarà emmerdar tant com pugui. Com a mostra els posicionaments d’en Margallo, que és “el dialogant”, parlant primer de fotre garrotada el 9N i tot seguit seure a negociar, suposo que encara amb el garrot a la mà. Si això és negociació que Déu ens empari.

Però si l’estat accepta l’oferta del president hi haurà una conseqüència enorme: voldrà dir que el referèndum és possible. Que passaran del “ni quiero ni puedo” d’en Plasma al “puedo y según como también quiero”. On quedarà tot allò del referèndum il·legal i impossible?, ara resultarà que serà legal, i que si no hi ha acord el problema no serà la legalitat sinó els posicionaments d’uns i altres. I això justificaria la unilateralitat del referèndum en cas de desacord.

Bona diferència, oi?, un “sí” i ens situem a la via escocesa, dos governs pactant com fer allò que és legal. De totes maneres estic segur de que la resposta estatal serà la contrària, és clar.

Roser Giner
Roser Giner
15.05.2017  ·  07:02

Fets i cap pacte. Els pactes ja es feran després del referèndum i guanyar el sí. Negociar només entre la República Catalana i el reino de españa. No cal insistir. El 27S es va guanyar. I el referéndum 50+1, un Sí o un No. Així de senzill. Resten 138 díes, com diu en Usó.

Secundí
Secundí
15.05.2017  ·  08:55

Tots els perills que apunta Vicent hi són. Crec, però, que Espanya no s’avindrà a cap tipus de negociació. De fet és tot un símptoma com PP i PSOE s’han agafat que l’ajuntamen de Madrid s’avingui a llogar una sala per a la conferència del president Puigdemont. Penso que des del govern de Madrid es veurà aquest últim oferiment de diàleg com una confirmació de les seves tesis: la manifestació de la feblesa extrema de l’independentisme en un intent desesperat de sortir de l’embolic on s’ha ficat. I aquesta interpretació els reafirmarà encara mès en la seva posició de negar qualsevol tipus de negociació. D’altra banda el l’oferiment de diàleg resta arguments als Comuns que reclamaven intents, “seriosos” deien ells, de negociació amb l’Estat. Desarticular aquesta excusa va més en el sentit de donar arguments als seus votants que no a uns dirigents que continuaran a la seva inventant excuses.

Secundí
Secundí
15.05.2017  ·  08:55

Tots els perills que apunta Vicent hi són. Crec, però, que Espanya no s’avindrà a cap tipus de negociació. De fet és tot un símptoma com PP i PSOE s’han agafat que l’ajuntamen de Madrid s’avingui a llogar una sala per a la conferència del president Puigdemont. Penso que des del govern de Madrid es veurà aquest últim oferiment de diàleg com una confirmació de les seves tesis: la manifestació de la feblesa extrema de l’independentisme en un intent desesperat de sortir de l’embolic on s’ha ficat. I aquesta interpretació els reafirmarà encara mès en la seva posició de negar qualsevol tipus de negociació. D’altra banda el l’oferiment de diàleg resta arguments als Comuns que reclamaven intents, “seriosos” deien ells, de negociació amb l’Estat. Desarticular aquesta excusa va més en el sentit de donar arguments als seus votants que no a uns dirigents que continuaran a la seva inventant excuses.

Carles Torra
Carles Torra
15.05.2017  ·  09:04

Referèndum al setembre i es guanya a partir del 50%+1vots, sigui quina sigui la participació, donat que tothom pot, si vol, votar. Tot el demés: collonades!!!

Jordi Serramià
Jordi Serramià
15.05.2017  ·  09:48

Dubto que hi hagi cap mena d’oferta. L’Estat espanyol no negocia davant aquest tipus de situacions, o guanyen o perden, mai negocien. Ara l’exèrcit ja no el poden utilitzar per bombardejar Barcelona, per tant, la seva esperança rau en dos factors: la desunió dels independentistes que faci caure el procés o bé aconseguir que la comunitat internacional es giri d’esquena al procés. Tot depèn de nosaltres, si ens mantenim ferms i guanyem el referèndum, haurem guanyat la partida

Pep Agulló
Pep Agulló
15.05.2017  ·  10:02

Ni per guanyar temps, ni per filibusterisme,… si només per debatre al parlament d’un referèndum que qüestiona la unitat d’Espanya es vol empresonar polítics catalans. Tema tancat. Mes ciris a l’altar de la “sagrada unidad”.
Cal dir també ( i és el més inquietant) que Puigdemont hauria de posar com a condició de qualsevol negociació la retirada de les imputacions a parlamentaris-es relacionades amb el tema referèndum. No es pot negociar (fer política) amb idees que estan judicialitzades… Compte!
Si, com diem, Europa es mou per pur pragmatisme… tant carregar-nos de raons per legitimar la nostra unilateralitat ens pot debilitar i de retruc fer dubtar a Europa obtenint-ne l’efecte contrari. El pragmatisme s’aplicarà sobre una opció ferma i contundent, no sobre una de feble i vacil·lant.

Carlos Madurga
Carlos Madurga
15.05.2017  ·  10:31

No s’ha de descartar que, in extremis, el govern espanyol segui a la taula simplement amb la intenció d’ajornar-ho tot amb l’excusa del diàleg.
Tàcticament, podrien intentar proposar un període d’un any o any i mig per a la preparació del referèndum, amb unes majories del 55%, per exemple, i una pregunta ben ambigua.
Espero que els nostres governants sàpiguen eludir l’acceptació d’aquestes condicions, absolutament palmàries per a la causa independentista, que podrien venir acompanyades de pressions internacionals per tal que fossin acceptades. No serà fàcil. Amarreu-vos els matxos!

XAVIER UTRILLA
XAVIER UTRILLA
15.05.2017  ·  11:48

Coincideixo amb els comentaris dels companys lectors, comparteixo especialment l’opiniò d’en Josep Martin.
Tots coincidim en la desconfiança del que pot venir del govern espanyol, de les seves intencions, mai negociar sino vèncer, crear confussiò i divisiò en l’enemic, en qualcevol cas no cumplir els pactes… resumint: l’ADN espanyol que tots coneixem i patim.
Només un parell d’ideas per aportar:
A pesar del discurs que mantenen tots aquests anys, per al govern espanyol no tindria cap cost dins la seva parròquia fer un gir i vendre unes condicions (que no negociacions) inasumibles per nosaltres. Són atrapats en la seva pròpia política, però fins a cert punt… ja sabem com penalitzen els espanyols als seus polítics per tot.
D’altra banda, només cal que ens plantejessin unes condicions impossibles d’acceptar, en el temps, la participaciò o totes aquestes coses que comenteu… i qué fariem? Dir que no, es clar. I ara tornem a sortir al món a explicar el perquè del nostre no, a veure si ho entenen com fins ara… Tanta importància que volem donar al suport internacional, que avui ja ha arrivat al límit que es poden permetre dient publicament que hauriem de poder votar (preferiblement d’acord amb el gover espanyol), com expliquem que, per exemple, divuit mesos són una eternitat? Que pactar una pregunta trampa és exactament això? No ho entendrian, lògicament… Escòcia, Quebec, exemples avui, de cop ens portarien la contraria demà.
Només confio en que els espanyols continüin sent com són i els seus governants tambè, amb la tristor de possar les esperances més en el contrari que en els meus…

Eulàlia Gili
Eulàlia Gili
15.05.2017  ·  11:51

Jo també espero les precisions en la conferència de Madrid. Pequè estic segur que a can PP ja estan pensant com ens agafen la paraula per sibilinament embolicar la troca i fer-nos combregar amb rodes de molí. Si el nostre govern ajorna el referendum, aquí ens barallarem; les CUP no hi estaran d’acord i ja hi serem…
Crec que el President Puigdemont ha anat massa enllà, amb l’oferta d’ajornament i això pot ser interpretat com un signe de feblesa.

Jaume Calsapeu
Jaume Calsapeu
15.05.2017  ·  12:32

Jo recordo la mala jugada de retardar les eleccions que s’havien de fer després del 9N, del mes de Març que tothom reclamava al 27S que va proposar Mas (per interessos de partit), donant temps a que el govern Espanyol poguès organitzar-se amb la famosa operació Catalunya i minant el procés.
No confio gens aen els gobvern espanyol, o proposen una data ja, o fem via.
Prou de marejar-nos i fer-nos perdre el temps, i les majories en eleccions són el 50% + 1 dels vots.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
15.05.2017  ·  12:36

Insisteixo:
A) España no pot canviar de la nit al dia. Només ens dividirà i ens farà perdre temps i votants.
B) Catalunya va ser sotmesa (i esclavitzada) per la força bruta. “Derecho de conquista”.
C) El nostre Govern actua amb un complexe de inferioritat sense denunciar els diferents genocidis (cultural, de la nostra legalitat, espoli econòmic, guerres..)
D) No et pots fiar d’aquell que mai, mai ha demanat perdó per haver subjugat i mort gent.

Senyor Puigdemont, no voldríem un president que confiés com una ovella sense sentit crític i de denúncia de totes, totes, les injustícies de segles.

Eulàlia Gili
Eulàlia Gili
15.05.2017  ·  22:21

Per algun error, suposo, ell comentari que ha sortit sota el nom d’Eulàlia Gili no és el que us vaig enviar.
Si us plau, reviseu-ho, i si no podeu trobar el meu, esborreu el que hi consta, perquè no estic d’acord amb el seu contingut i la forma d’expressió. Gràcies !

Més notícies

Junts encara podem anar molt més lluny. Amb VilaWeb.

Fes-te’n subscriptor i construeix amb VilaWeb el nou diari que els Països Catalans necessiten ara.
Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes
Ara també ens pots ajudar fent una donació única.
Fer una donació
a partir de 10 €