Alejandro Fernández, a Barcelona (Foto: ACN)

Alejandro Fernández (1976) és president del PP català, i candidat a les eleccions del 14 de febrer. Del 2003 al 2011, va ser conseller a l’Ajuntament de Tarragona, la seva ciutat natal, on ha estat tinent de batlle. Llicenciat en Ciències Polítiques (UAB), va ser un dels guanyadors del debat de TV3 de dimarts, quan va parar els peus al candidat de Vox. Però Fernández es nega a fer cordó sanitari a la ultradreta de Vox, com ha passat a Andalusia i Madrid, on el PP i Ciutadans governen gràcies als vots de l’extrema dreta espanyola. Li para els peus, i no es nega a acceptar-li els vots, a la vegada. Fernández ha estat un dels convidats a l’Agència Catalana de Notícies, on un grup de mitjans de comunicació, entre els quals VilaWeb, vam fer-li unes quantes preguntes. El resultat de l’entrevista coral és aquest.

Heu estat considerat el guanyador del debat de TV3. Com el valoreu?
—Hi ha moments que els analistes polítics l’encerten. Estic molt content de la seva visió de la jugada i hi coincideixo plenament, com us podeu imaginar. A mi no m’agraden els cordons sanitaris. Vull que quedi clar i és una de les coses que vaig traslladar al debat: en política no considero enemics, considero adversaris. I la Unió Europea és un espai de pluralisme polític. I només té el límit de la llei. En el cas espanyol, la llei de partits. Ara som en campanya electoral i hem de convèncer la gent. Hem de traslladar el nostre programa i les diferències que tenim amb les formacions polítiques. Nosaltres som el PP, el partit d’Angela Merkel, dels fundadors de la Unió Europea, no tenim res a veure ni amb Le Pen, ni amb Nigel Farage, ni amb Salvini, no amb Bossis, ni amb Vox. Una altra cosa, evidentment, és que el dia de l’aritmètica parlamentària en determinades comunitats autònomes –on el PP no governa amb Vox, quedi clar– sí que es voten determinades coses. Com passa al Parlament de Catalunya, on es voten per unanimitat moltes coses. Tinc molt clar que volem un govern de canvi, respectant la voluntat dels ciutadans expressada a les urnes.

Durant la campanya heu expressat preocupació per dues possibilitats: que hi hagi un govern d’esquerres i que hi hagi un govern independentista. Us preocupa més l’un o l’altre?
—Em demaneu de fer un rànquing ben difícil de fer. Entre altres coses, és evident que les experiències que tenim a Catalunya de totes dues fórmules són molt dolentes. Tot i que és veritat que és gairebé impossible fer-ho pitjor que l’actual govern separatista. Però ara el tripartit té un component que abans no tenia: inclouria un dels membres que ha destruït l’economia i la convivència a Catalunya. Em demaneu que triï entre sortir del foc i caure a les brases. No ho faré.

No veieu perillós no fer un cordó sanitari a Vox? A Europa es fa cordó sanitari a la ultradreta. Per què no el voleu fer a Catalunya? Si no, us podeu trobar que el discurs racista de Vox tingui molta més força.
—No és veritat que es faci cordó sanitari, no és veritat. Una altra cosa és que no es pacti govern. A més, és una expressió profundament desafortunada i trenca la idea del pluralisme polític. Com us podeu imaginar, jo no tinc res a veure amb la CUP. I no parlo mai de cordó sanitari, perquè crec en el pluralisme polític. Evidentment, jo no pactaria amb la CUP, però no crec en els cordons sanitaris.

Què creieu que pot canviar si l’independentisme supera el 50% del vot?
—Dues qüestions. Si això passa, és perquè la participació és molt baixa. Cada vegada que els ciutadans catalans han anat massivament a votar, aquest percentatge ha baixat del 50%. I en el cas que la participació fos baixa i se superés el 50%, no crec que canviés gaire cosa, perquè amb el 47% ja deien que eren majoria. Van fer el 6 i 7 de setembre sense tenir més del 50%. I van fer la DUI. Per al separatisme mai no ha estat una qüestió fonamental, passar del 50% o no. Van continuar el seu projecte de trencament de la convivència sense necessitat de tenir el 50%.

Quan parleu d’investir un candidat constitucionalista de consens, descarteu cap partit? Podria ser del PSC? Si arribeu a un acord amb els socialistes, hi posareu cap condició?
—Primer, cal que surtin els comptes. I en segon lloc, cal veure la força de cadascú en aquest possible acord. Per això és massa precipitat proposar ningú en concret. Jo sóc candidat a la presidència de la Generalitat de Catalunya i no la comparsa de ningú. L’endemà de les eleccions sabrem qui té més força, i en quina proporció. I aleshores en parlarem. No abans.

No descarteu cap candidat, ni que sigui del PSC?
—Ni descarto ni deixo de descartar. Em busqueu un titular amb molta habilitat, però em resistiré amb tota la força democràtica a donar-vos-el.

Pablo Casado deia ahir a RAC1 que no estava d’acord amb la versió que van donar Mariano Rajoy i Sáenz de Santamaria dels fets del Primer d’Octubre. Com ho veieu? Canviaríeu res de les coses que es van fer aquell dia?
—La meva visió d’aquell dia, i d’aquells dies, està resumida en el discurs del rei d’Espanya del dia 3. Qualsevol que vulgui saber la meva opinió sobre aquesta qüestió, que agafi aquell discurs, que és penjat a internet, i tindrà la meva opinió.

El candidat Illa no es va sotmetre a la prova d’antígens. Què us sembla?
—Doncs em sembla irresponsable, perquè he de dir que no era agradable per a ningú. I comporta la possibilitat que donis positiu, s’acabi la campanya i hagis d’anar-te’n cap a casa. I no és agradable. Però la nostra responsabilitat és l’exemplaritat, com a polítics. I més encara quan has estat ministre de Sanitat. El senyor Illa va ser irresponsable.

Amb el 50% dels vots dieu que no canviaria res, però una de les propostes de Junts és que si superen el 50% (vots o escons) es reactivarà la DUI. Si això passés, el PP què faria?
—Amb una possibilitat així, tenim una experiència recent del que passa. I és dins el codi penal. Ja s’ha vist: incomplir la llei té unes conseqüències.

Ho portaríeu als tribunals, com vau fer el 2017?
—No cal. Els delictes es porten sols als tribunals. No cal que ho portem nosaltres.

Parlem d’un 155?
—Primer de tot, nosaltres ara no governem a Espanya. Ja no és un 155 o no: és que ja s’han vist les conseqüències legals que té una declaració unilateral d’independència. Serien les mateixes, perquè ho diu la llei. I no em mouré d’aquí.

Alguns sondatges presenten un panorama complicat per al PP, entre altres coses per la irrupció de Vox. Seria demolidor a Catalunya, i en l’àmbit espanyol.
—Crec que el PP creixerà en aquestes eleccions, després d’un cicle electoral molt dolent. Per nosaltres, incrementar l’espai polític és fonamental. Tenim enquestes de tot. Algunes ens donen nou escons, altres quatre, la majoria set o vuit. Hem de ser capaços de traslladar el missatge amb la vocació de creixement. Volem créixer i ser la clau.

No creieu en els cordons sanitaris, però tampoc que tingueu res a veure amb el que representa Vox. Creieu que la irrupció de Vox faria que Catalunya anés enrere, políticament? Us preocupa que entrin?
—Qualsevol situació que generi inestabilitat política –i no és solament qüestió de Vox– seria dolenta. A partir d’aquí, nosaltres som un partit que vol buscar solucions en el marc de la llei, i capaços de traslladar un canvi. Allò que faci la resta de formacions és el seu problema.

Un element d’inestabilitat política és l’existència de presos independentistes? Hi ha polítics que sí que diuen que mentre hi hagi presos la convivència serà més complicada.
—Si hi ha presos és perquè van cometre delictes greus i van ser jutjats en una democràcia, membre de la Unió Europea. Per tant, aquesta és la situació. Això no ocasiona mai inestabilitat. Sobre la possibilitat d’indultar algú o no, sempre diem el mateix: seria la primera vegada a la història que s’indulta algú que diu que vol tornar a cometre el mateix delicte que el va portar a la presó. Crec que queda molt clara la meva opinió.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.