El govern espanyol confirma que l’oficialitat del català ja és a l’ordre del dia del Consell de la UE del dia 19

El ministre d’Afers Estrangers espanyol en funcions, José Manuel Albares, ha reiterat la voluntat política del govern espanyol perquè el català, basc i gallec esdevinguin llengües oficials a Europa i ha afirmat que hi ha un “esperit constructiu” entre els socis europeus per a modificar el règim lingüístic de la Unió Europea.

De fet, en una entrevista amb Europa Press, el ministre ha dit que ara com ara no ha detectat que cap estat membre s’hi oposi: “No em consta que hi hagi cap país, ni públicament, ni oficiosament, que de moment s’hagi oposat a aquesta petició espanyola”.  L’endemà de registrar al congrés espanyol la reforma perquè les tres llengües es puguin fer servir en tots els àmbits de l’activitat parlamentària espanyola, Albares ha demanat d’esperar fins al 19 de setembre, dia en què s’ha inclòs formalment la qüestió a l’ordre del Consell de la Unió Europea, per a poder analitzar i debatre en més profunditat aquesta proposta, que el ministre ha titllat de “ferma i clara”.

“El que hem constatat és un esperit constructiu; per descomptat caldrà esperar el dia 19, ja està oficialment a l’ordre del dia, serà al debat on podrem analitzar i debatre ja en ferm; fins ara, tothom s’ha mostrat constructiu“, ha afirmat Albares en declaracions a l’agència Efe.

Sobre això, cal recordar que al Consell de la Unió Europea es prioritza la negociació, el consens i els interessos de cada estat. De fet, una dada que ho demostra és que en els darrers deu anys no s’ha tombat ni una sola votació de les que s’hi han fet. I no han estat poques, 1.128 d’ençà del 2013. Moltes són qüestions que afecten estats en concret i que la resta avala, molt sovint amb la previsió que en un futur siguin ells que necessitin el suport. Així que ara una negativa a la proposta de l’estat espanyol, que a grans trets no afectaria cap més estat, seria una decisió que trencaria aquesta tendència que ja fa una dècada que es va imposant.

Han estat votades per unanimitat, per exemple, decisions que afecten l’estat francès, com ara sobre el túnel de la Mànega, modificacions econòmiques arran del canvi d’estatut de Mayotte respecte de la Unió Europea o els imposts que s’apliquen als departaments francesos d’ultramar. A l’estat espanyol hi ha hagut votacions sobre els aranzels que hi ha a les Illes Canàries; a Portugal, decisions sobre els imposts especials que s’apliquen a la regió autònoma de Madeira; a Dinamarca, votacions sobre les relacions amb Grenlàndia; i a Itàlia es va avalar d’incloure el municipi de Campione d’Italia i les aigües del llac de Lugano dins el territori duaner de la Unió Europea.