Albània, l’ex-reducte estalinista que es perfila per a entrar a la UE

The Washington Post · William Booth i Fjori Sinoruka

A Albània passen coses inversemblants. Aquests darrers mesos, el govern ha prohibit TikTok per protegir els joves del país de la influència maligna de les xarxes socials i ha nomenat un bot d’IA com a ministra del gabinet anticorrupció. Ara un dels còmics més coneguts del país –que fa imitacions del veterà primer ministre albanès– es presenta a la batllia de la capital.

Fins a quin punt pot ajudar el sentit de l’humor a fer que un petit país dels Balcans entri a la UE? Els experts diuen que no pot anar malament, i més per a un país que fa temps que té un problema d’imatge, tant pel llegat del règim estalinista d’Hoxha com per la incidència del crim organitzat.

Alguna cosa ha de fer bé Albània, atès que és un dels candidats amb més números per a entrar a la UE. Després de dècades de dictadura repressiva, Albània s’ha convertit en una important destinació turística; Tirana és una de les capitals més segures d’Europa.

És cert que el país continua tenint dificultats per a combatre la corrupció i les poderoses màfies que operen al país. Tanmateix, Brussel·les valora molt positivament els avenços que ha fet Albània en matèria de reformes econòmiques, llibertat de premsa i seguretat jurídica.

Ara com ara, nou països es troben immersos en el llarg procés d’adhesió a la Unió Europea: Albània, Bòsnia, Geòrgia, Moldàvia, Montenegro, Macedònia del Nord, Sèrbia, Turquia i Ucraïna. Fins ara, l’únic país dels Balcans occidentals que ha fet el salt a la UE és Croàcia, que s’afegí al bloc l’any 2013. Avui dia, molts analistes consideren Albània i Montenegro com els candidats amb més possibilitats d’entrar al bloc.

La guerra d’Ucraïna ha esperonat l’interès de Brussel·les a estendre l’abast de la UE a l’est d’Europa com a contrapès a l’expansionisme rus. En aquest context, Albània es perfila com el candidat ideal.

El país està avesat a experimentar i provar coses noves. A començament d’any, el govern albanès blocà l’accés a TikTok durant un any després de l’assassinat d’un nen de catorze anys, que va reobrir el debat sobre l’efecte de les xarxes socials en els infants.

Aquest setembre, el primer ministre va nomenar un bot generat per IA, anomenat Diella, ministra del gabinet anticorrupció del govern. Erjon Curraj, investigador del Centre de Ciència i Innovació per al Desenvolupament d’Albània, està a favor d’incorporar la IA en la lluita contra la corrupció, però matisa que l’argúcia del govern li sembla arriscada.

“Confon un sistema tècnic amb un càrrec polític, dificulta la rendició de comptes, amplifica les febleses en matèria de dades i seguretat i corre el risc de convertir la governança en un espectacle.”

La política albanesa no és aliena a l’espectacle. A començament d’aquest mes, el famós còmic albanès Florjan Binaj anuncià que es presentava com a candidat independent a la batllia de Tirana. Té el suport del Partit Democràtic, de l’oposició.

Binaj no seria la primera personalitat televisiva d’Europa que aconsegueix de fer el salt a la política. El cas més conegut és el del president ucraïnès Volodímir Zelenski, que saltà a la fama per haver interpretat el personatge d’un president fictici a la sèrie de televisió ucraïnesa Servidor del poble. També hi ha el cas del còmic Beppe Grillo, el cap del Moviment Cinc Estrelles, que revolucionà la política italiana i, durant un temps, fou vetat de la televisió pública.

Les eleccions anticipades d’Albània, previstes per al 9 de novembre, foren convocades quan l’ex-batlle de Tirana, Erion Veliaj, fou encausat per presumpta corrupció, cosa que ell nega.

Binaj explica a The Washington Post que es presenta a la batllia per millorar la planificació urbana, reforçar els serveis públics i millorar la qualitat de vida dels ciutadans de la capital. Afirma que a la ciutat en què cresqué s’ha construït en excés, però que hi manquen escoles.

Lutfi Dervishi, acadèmic i analista polític de Tirana, diu que la campanya de Binaj representa “un experiment democràtic poc comú: un còmic que es presenta contra el model que parodia”. I afegeix: “La seva candidatura pot interpretar-se com un símptoma de l’afartament dels votants amb la política tradicional i com a símptoma d’un cert desig d’autenticitat, encara que s’expressi mitjançant el sarcasme.”

Binaj afirma que vol alliberar Albània dels partidismes de l’esquerra i de la dreta per atreure més figures independents al govern i frenar la fuga de cervells –un 40% de la població viu a l’estranger. “Tenim dos camins al davant: més corrupció i més formigó, o una nova etapa de canvi encapçalada per gent honesta i professional”, afirmà Binaj durant l’acte de presentació de la candidatura.

Una de les imitacions més cèlebres de Binaj és la del primer ministre albanès, Edi Rama, que fa poc fou reelegit per al quart mandat.

Rama no és exactament una figura ensopida. Com a polític, és força popular i, per què no dir-ho, atípic. Ex-jugador de bàsquet professional i artista de formació, és un afeccionat de la moda –sovint apareix amb conjunts atípics per a un dirigent polític.

Rama és el cap del Partit Socialista, de centre-esquerra, i també ex-batlle de Tirana, on una de les primeres mesures que va aplicar va ser pintar de colors vius els ombrívols blocs d’apartaments d’estil soviètic. Alguns analistes l’han descrit com un “populista euròfil”: és pro-nord-americà, pro-OTAN i pro-UE.

Rama també té un cert talent per a la comèdia. Li agrada fer bromes, fins i tot, en cimeres internacionals. Pot ser provocador i, a voltes, un xic intimidant. En una taula rodona la setmana passada a Chatham House, un think-tank de Londres, Rama convidà aquells que critiquen Albània a “tancar la puta boca”.

En aquell acte, Rama tampoc no s’estigué de dir als espectadors i contertulians britànics –que incloïen el ministre d’Estat per a Europa del govern britànic, Stephen Doughty– que el Brexit havia estat un error colossal i que el Regne Unit hauria de desdir-se’n. “Vau deixar Europa perquè volíeu més inversió i ara en teniu menys. Vau deixar Europa perquè volíeu més felicitat i ara esteu deprimits”, etzibà.

Rama ha aplaudit sovint les imitacions de Binaj. L’any 2020, en una publicació a Facebook, descrigué el còmic com “un paio maco, talentós i educat, que entre els molts talents de la pantalla petita ha destacat per ser el meu doble en el programa de televisió més popular i creatiu”.

Ara el primer ministre ha adoptat una posició una mica més crítica amb el nou contrincant, tot titllant-ne la candidatura de “mesura desesperada” del principal partit de l’oposició, que ha donat suport al còmic. “Però no el jutjo en absolut: bé que els actors han de tenir feina, al cap i a la fi”, afegí.

Andi Hoxhaj, expert en política balcànica del King’s College de Londres, afirma que la candidatura d’un activista independent com Binaj “hauria de considerar-se un senyal positiu d’obertura democràtica i com un símptoma de progrés”. I afegeix: “Reflecteix la diversificació del panorama polític, com ja hem vist en països com ara Itàlia i Ucraïna.”

Sinoruka informa de Tirana estant.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb