Perillen els ajuts directes als llogaters per la manca de fons i el col·lapse de les tramitacions

  • Els governs català i valencià calculen que han rebut peticions per valor de 70 milions d'euros, però els ajuts estatals per al conjunt del país són de 28,3 milions · La Generalitat de Catalunya ha deixat de tramitar sol·licituds

VilaWeb
Oriol Bäbler Mata
04.06.2020 - 21:50
Actualització: 05.06.2020 - 14:17

La pandèmia del coronavirus 2019 ha posat entre l’espasa i la paret milers de ciutadans que, de la nit al dia, han vist que no podien assumir el lloguer de casa. Per fer front a aquestes situacions de vulnerabilitat sobrevinguda, el govern espanyol ha transferit 28,4 milions d’euros al Principat (14,5), al País Valencià (11,4) i a les Illes (2,4) perquè gestionin de manera independent els ajuts, però tenint en compte que s’han d’atorgar per ordre de tramitació i que només es poden concedir a lloguers inferiors de 900 euros i durant sis mensualitats. La prestació, que forma part d’una ampliació del pla estatal per l’habitatge, s’ha demostrat insuficient.

Catalunya, desbordada per les peticions

El cas més clar és el del Principat, on la Generalitat va obrir les sol·licituds el 19 de maig i ahir el Departament de Territori i Sostenibilitat va decidir de congelar la tramitació de més peticions. Tot i que inicialment el termini acabava el 30 de setembre, en poc més de dues setmanes se n’han presentades més 14.400, les quals, segons el president Quim Torra, equivalen a uns 50 milions d’euros. A la demarcació de Barcelona, l’import màxim que es pot cobrar és de 750 euros, a Girona i Tarragona és de 500, a Lleida de 450 i a les Terres de l’Ebre de 350.

Mentre s’avaluen les peticions, la Generalitat estudia de complementar els ajuts estatals amb els fons de contingència. També exigeix a la Moncloa que, com a mínim, dupliqui la partida inicial (29 milions). En aquest sentit, critica que Catalunya hagi rebut un import inferior (14,5%) al seu pes poblacional (16,5%) i que tampoc no s’hagi tingut en compte la seva realitat socioeconòmica.

A més a més, el govern també reclama que es posin en ple funcionament els microcrèdits de l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) per valor de 1.200 milions d’euros que la Moncloa va anunciar com a mesura de suport als llogaters en dificultats. Són crèdits a sis anys (ampliables a deu), sense interessos i per arrendaments de menys de 900 euros.

Tanmateix, el Sindicat de Llogaters s’oposa a aquesta darrera mesura perquè comporta ‘l’endeutament de famílies que paguen lloguers a preus de bombolla’. A més, considera un entrebanc posar un topall de 900 euros als ajuts perquè en ciutats com Barcelona aquesta xifra és fàcilment superable. A final del 2019, el lloguer mitjà a la ciutat costava 995 euros, segons l’Agència de l’Habitatge. Per això, l’entitat continua defensant una vaga de lloguers si no s’ofereix una solució a tots els afectats.

Cal tenir en compte que només l’any passat 52.073 famílies van rebre ajuts ordinaris per al lloguer al Principat. La setmana passada, la Generalitat va obrir la convocatòria d’enguany i el pressupost inicial és de 20 milions d’euros. Els ajuts són limitats a 200 euros mensuals (2.400 anuals).

Mil sol·licituds diàries al País Valencià

El Consell ha estat pioner a activar el mecanisme d’ajuts al lloguer per la covid-19. El 24 d’abril, es va aprovar un decret amb un pressupost estimat de 7,5 milions i les tramitacions van començar el 5 de maig. En el cas del País Valencià, l’import màxim que es pot cobrar són 650 euros, sense distincions entre el territori.

Segons el secretari d’Habitatge, César Jiménez, cada dia es fan unes mil peticions. Així mateix, la Generalitat treballa amb la idea d’ampliar els ajuts estatals amb fons propis provinents de línies del pressupost que no s’executaran a causa de la pandèmia. Ara mateix, a falta d’avaluar-les, s’han fet sol·licituds per un import de 20 milions d’euros.

Així mateix, la Generalitat ha creat un segon ajut d’emergència d’acord amb el decret llei 11/2020 perquè els ajuntaments puguin oferir ‘solucions d’habitatge’ a col·lectius especialment vulnerables: persones desnonades, víctimes de violència masclista i sense llar. Aquest ajut, que té un cost de cinc milions d’euros, dels quals dos són de la Generalitat, té una durada anual i és prorrogable fins a cinc anys si es mantenen les condicions de vulnerabilitat.

A més a més, dels 11,4 milions que pertoquen al País Valencià, el Consell s’ha reservat 900.000 euros per a ampliar el parc públic d’habitatge, que actualment és de 14.000 immobles. Les famílies que hi viuen han quedat exonerades de pagar el lloguer mentre duri la pandèmia.

L’any passat, 44.009 famílies van percebre ajuts ordinaris per al lloguer al País Valencià. En el pressupost d’enguany, aprovat abans de la crisi del coronavirus, la Generalitat havia acordat d’augmentar la partida fins als 21,08 milions.

Les Illes prioritzen els ajuts ordinaris al lloguer

A les Illes, els ajuts estatals al lloguer no es començaran a tramitar fins a final de mes. Ara el govern ha concedit els ajuts ordinaris d’enguany amb intenció de pagar-los aquest mateix exercici. El 2019, aquests ajuts, que tenien un pressupost de 6,3 milions, es van començar a tramitar al setembre i encara es van acabant de pagar. S’hi van acollir 5.197 famílies. Enguany, el pressupost és de 8,8 milions.

Una volta s’hagi resolt, la intenció del govern és obrir la tramitació dels ajuts per la covid-19, que tenen un valor de 2,4 milions d’euros. El director general d’Habitatge, Eduardo Robsy, explica a VilaWeb que encara s’ha d’acabar de perfilar la convocatòria, tot i que admet que la xifra és ‘curta’ i que l’adjudicació per ordre de petició no és la millor manera de distribuir-la.

Detalla que miraran d’ampliar els fons amb els possibles romanents dels ajuts ordinaris. ‘No sé a quanta gent podrem arribar, però la intenció és que sigui tota la possible i que rebin un import digne’, afirma. Així mateix, expressa malestar per la manera com s’han repartit els fons, atès que no preveuen les particularitats del mercat de lloguer. ‘La nostra petició continuada és que es pugui enriquir una mica aquesta fórmula. No es poden fer les mateixes coses amb mil euros a Conca que a la ciutat d’Eivissa’, conclou.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any
Fer-me'n subscriptor