El programa d’entrevistes ‘Hardtalk‘ de la BBC ha publicat avui una entrevista amb el ministre d’Afers Estrangers espanyol, Josep Borrell. El periodista Stephen Sackur va acorralant cada vegada més el ministre, i el fa caure constantment en contradiccions sobre la repressió de l’estat espanyol contra els dirigents independentistes i la posició que hi té el govern espanyol. De fet, diu a Borrell que el judici que hi haurà li sembla una farsa. I Borrell es veu cada vegada més incòmode. Us transcrivim els fragments més destacats de l’entrevista, que podeu veure íntegra ací:

—Veieu Catalunya com una regió o com una nació?
—Una nació.
—Una nació. Força clar.
—I també reconeixeu, suposo, com va reconèixer Espanya en un conveni de l’ONU del 1976, que Espanya va signar, el dret de la gent d’autodeterminar-se. Aleshores, si reconeixeu aquest dret, i si reconeixeu que Catalunya és una nació, se’m fa difícil d’entendre com podeu no pot permetre al poble català un referèndum autoritzat, en virtut del seu dret d’autodeterminació.
—Fem servir els mots correctes. No és autodeterminació, és secessió. Primer, la constitució espanyola no ho permet. Hi ha una sentència del Constitucional que diu clarament que no pots preguntar sobre la secessió. I qualsevol pregunta que vulguis formular sobre això s’ha de fer en el marc d’un canvi constitucional. Segon, no hi ha res en la llei internacional que doni a Catalunya el dret de la secessió. Per més que el senyor Torra ho digui cada dia, és completament fals. Només Abissínia, a Etiòpia o a algunes illes del Carib tenen reconegut el dret de secessió. I en la llei internacional no hi ha cap fonament per a tot això.
—Bé, hi ha alguns advocats que no estan d’acord amb la vostra opinió. Però d’alguna manera és una qüestió més de política que no d’una lectura detallada de la llei. Què en penseu…?
—Una lectura detallada de la llei és bastant important.
—És important, hi estic d’acord, però la política també ho és, d’important. Què en dieu de l’Espanya d’avui, en què teniu empresonats nou activistes, polítics catalans que sembla que aniran a judici per les acusacions de sedició i rebel·lió de l’octubre? Què en dieu, d’Espanya a la comunitat internacional? Perquè, francament, sembla una farsa de judici polític.
—Jo personalment preferiria que aquesta gent estigués en llibertat condicional. Crec que hi ha unes altres maneres d’assegurar que no fugin.
—Aleshores, per què, tornant a la pregunta bàsica…
—Aquesta és la meva opinió personal…
—…per què el vostre govern, en la responsabilitat que té de trobar noves maneres d’encarar la crisi catalana, per què no els concedeix un indult? Dir-los que els perdonareu, que haurien de ser lliures ara mateix, i després començar a parlar amb ells.
—Heu sentit parlar sobre la divisió de poders? A Espanya hi ha divisió de poders. I la justícia és independent. És un jutge que ha pres aquesta decisió. El govern no hi té res a veure.
—Aleshores veureu que aquests judicis aniran endavant. I veureu que Carles Puigdemont, per exemple, es quedarà a Brussel·les o a Alemanya, allà on ell decideixi, amb el seu govern cercant desesperadament l’extradició i essent rebutjada pels tribunals alemanys. I la percepció internacional d’Espanya serà la d’un país que simplement no pot acceptar el desig d’això que anomeneu una nació, dins el vostre estat, de votar sobre el seu propi futur.
—Una altra vegada: Catalunya és dividida en dues parts. No parleu de Catalunya com una cosa homogènia. ‘Catalunya vol’, ‘jo parlo en nom de Catalunya’. El 47% de la gent va votar per la independència. No és ni la meitat.
—Aleshores, ministre, doneu-los una votació pactada, acceptada per Madrid i després ja ho veurem. I si teniu raó, doncs aleshores la secessió no es produirà.

Un altre fragment, en què diu Borrell que comencen a guanyar la batalla de l’opinió pública.

—És clar que quan la gent escolta el senyor Torra dient que els catalans es troben en la mateixa situació que els kurds a Turquia o els marroquins al Rif i volem esdevenir el nou Kossove, bé, la gent comença a pensar que no és realment seriós.
—Em penso que l’analogia que farà la gent és amb Escòcia. El govern britànic va donar a Escòcia el dret de votar sobre el seu futur i al final els escocesos van votar de formar part de la Unió.

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb