El cineasta Agustí Villaronga ha anunciat que té càncer. En una entrevista emesa avui per IB3 ràdio, però feta la setmana passada, per a parlar de l’estrena del film El ventre del mar, Villaronga ha dit que no hi podrà participar perquè té càncer. “De salut estic una mica tocat. Fa uns mesos em van detectar la malaltia, un càncer i, tot i que no tenc metàstasi, m’hauré de sotmetre a una operació. Segurament em perdré l’estrena perquè seré a l’UCI.”A Villaronga l’havien d’intervenir dilluns, però finalment s’ha ajornat uns dies.

A l’entrevista diu que espera que en sortir de l’operació sabrà com ha anat tot i explica que les darreres coses que ha fet, abans d’ingressar a l’hospital és promocionar i donar tot el suport al film. “Estim molt el cine, molt”, diu.

Cineasta de vocació

Agustí Villaronga és nét de titellaires ambulants. De molt petit, el seu joc més estimat ja era fer projeccions de dibuixos amb capses de llumins i llanternes. Sempre ha volgut fer cinema i la vocació el va dur a escriure a Roberto Rossellini per dir-li que volia ser director. Només tenia catorze anys.

El seu univers peculiar el du a realitzar films compromesos amb l’estètica i amb el llenguatge. Són obres que traspuen sensibilitat, amb una poètica molt marcada. Té una trajectòria plena de guardons i reconeixements. El niño de la luna, La mort i la primavera –basat en el llibre de Mercè Rodoreda–, El mar… són fites de la seva carrera.

El gran èxit el va tenir l’any 2010, amb Pa negre, l’adaptació de la novel·la d‘Emili Teixidor que incorpora fragments de més obres de l’escriptor. Va ser un esclat i va projectar el cinema català molt més enllà de les fronteres del país. Entre més premis, va obtenir nou Goya entre els quals el de la millor direcció. Nora Navas va guanyar la Petxina d’argent com a millor actriu al Festival de Cinema de Sant Sebastià. El film va optar als Oscar en la categoria de parla no anglesa.

Després de Pa negre van venir El Rey de La Habana i Incerta Glòria, basat en la novel·la de Joan Sales.

El ventre del mar

Una barcassa, d’uns dotze metres de llargada i sis d’amplada, navega a la deriva. A bord, 147 homes fa dies que vaguen per la Mediterrània. Imatges com aquesta fa anys que es repeteixen a les costes europees, enmig d’una crisi humanitària que cada any mata milers d’emigrants en alta mar. L’escena que descrivíem, tanmateix, ocorregué el juny del 1816 i és la trama principal del nou film del director Agustí Villaronga.

El ventre del mar (2021) conta la història d’una fragata de la marina francesa, que embarranca en un banc d’arena a prop de les costes del Senegal. Els tripulants han d’abandonar la nau, però no hi ha bots salvavides per a tots. És per això que construeixen aquella barcassa precària, que perd el contacte amb la resta d’embarcacions durant l’evacuació i acaba essent arrossegada pel corrent.

El film, basat en un capítol de la novel·la Oceano Mare de l’escriptor italià Alessando Baricco, es fa ressò d’uns fets reals, però se n’allunya per a connectar-los amb la crisi dels refugiats que envaeix de naufragis les costes mediterrànies. De fet, el vestuari dels personatges evoluciona al llarg de la cinta i es fa cada vegada més modern. També inclou fotografies actuals de salvaments d’emigrants.

Una seguida de premis

Tot i que el públic el podrà anar a veure a partir de divendres a les sales comercials, El ventre del mar ja fa mesos que corre pels festivals de cinema. A Màlaga, s’emportà la Bisnaga d’Or al millor film i cinc bisnagues de plata: a la millor direcció (Agustí Villaronga), millor guió (Agustí Villaronga i Alessandro Baricco), millor interpretació masculina (Roger Casamajor), millor música (Marcús J.G.R.) i millor fotografia (Josep Maria Civil i Blai Tomàs).

Al Festival Internacional de Cinema de Moscou, va guanyar el premi de la Crítica i també va ser nominat al millor film. A l’estiu, es va projectar a la gala d’inauguració del festival l’Atlàntida Film Fest de Mallorca. L’acadèmia europea l’ha seleccionat per a participar en els Premis del Cinema Europeu, que es lliuraran l’11 de desembre a Berlín.

Un rodatge amateur

El film es va rodar íntegrament a Mallorca el mes d’agost del 2020. Un dels escenaris principals és el Sindicat de Felanitx, un antic celler de vins. El palau del Consell de Mallorca també va acollir-ne algunes escenes. La institució també va participar en el finançament del film, produït per la Perifèrica i Testamento i que compta també amb la participació d’IB3 i TV3.

Actors com ara Roger Casamajor (Savigny), Òscar Kapoya (Thomas), Muminu Diayo (Thèrese), Marc Bonnin (Markus) i Armando Buika conformen un repartiment amb bona presència d’actors no professionals. Per exemple, els poetes Arnau Pons i Blanca Llum Vidal, o el pintor Rafel Joan, tots amics de Villaronga.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.