L’agent 111.129 de l’operació Catalunya, premiat pel govern de Sánchez amb una destinació daurada a l’Haia

  • L’inspector que va participar en la trama andorrana per desprestigiar l’independentisme s’espolsa responsabilitats en una compareixença nerviosa al congrés espanyol

VilaWeb
21.01.2025 - 18:37
Actualització: 22.01.2025 - 07:48

A l’inspector de la policia espanyola 111.129 li hem vist la cara però no ha volgut dir el nom. L’agent misteriós vinculat amb alguns dels informes de la UDEF sobre l’operació Catalunya i que va participar en una filtració de dades irregular a Espanya d’una entitat bancària com la BPA ha comparegut en la comissió d’investigació al congrés espanyol. Es veia nerviós i evasiu, ha descarregat sempre la responsabilitat en les autoritats judicials i en els fiscals que dirigien les investigacions en què participava i ha reconegut que fou condecorat pels seus serveis amb dues medalles al mèrit policíac: una amb distintiu blanc el 2015, quan governava el PP, i una altra amb el distintiu vermell (que implica una pensió vitalícia del 10% del sou base) l’octubre del 2018, quan Fernando Grande-Marlaska ja dirigia el Ministeri d’Interior. L’agent 111.129 fou premiat el 2021 amb una destinació daurada per a un policia: d’aleshores ençà és oficial d’enllaç a l’Haia, als Països Baixos.

Aquests agents acostumen a rebre aquestes destinacions com un premi, per la poca pressió de la feina i per l’enorme retribució que reben, segons dades publicades per mitjans espanyols.

Ha estat el primer policia a comparèixer en una comissió d’investigació que no ha volgut dir el nom, i la mesa de la comissió li ho ha respectat per unanimitat. “Perquè he fet activitats en condició de funcionari públic, i m’identifico amb el número de carnet. I he tingut investigacions molt delicades, de gent que ha ordenat de matar unes altres persones. Si vas a Google ho poden saber tot de tu, i no vull posar-ho fàcil”, ha explicat l’agent al començament de la compareixença. Ell va estar implicat en les pressions que va rebre l’ex-vice-primer ministre veneçolà Nervis Villalobos, a qui l’anomenada “policia patriòtica” espanyola volia captar perquè els donés informació confidencial sobre dirigents de Podem per a poder-los desprestigiar. Però ha estat quan li han demanat sobre la seva participació en la trama andorrana de l’operació Catalunya que ha perdut la memòria, i no recordava res sobre una actuació manifestament irregular.

El diputat de Junts Josep Pagès li ha demanat per aquella visita que va fer el 24 de març de 2015 a Andorra, amb l’ordre dels fiscals José Grinda i Juan José Rosa d’obtenir tot el banc de dades històric de Banco Madrid, la filial espanyola de la Banca Privada d’Andorra, que en aquell moment era sota investigació a l’Audiència espanyola per un cas d’emblanquiment que va acabar en no res del punt de vista judicial. Però l’entitat bancària es va ensorrar i la caiguda va afectar milers de clients; tot plegat va formar part de l’ofensiva judicial i policíaca espanyola per a fer caure la BPA després de tot un any de pressions per a aconseguir dades bancàries de dirigents independentistes.

L’agent 111.129 va tractar amb personal de la BPA uns quants dies abans d’anar a Andorra, i un cop aquí va obtenir de mans d’un responsable de seguretat de l’entitat un disc dur amb tota la informació bancària, que van copiar durant un procediment que va durar tot un matí. I ho van fer abans no arribés a la fiscalia d’Andorra la preceptiva comissió rogatòria de petició de cooperació judicial internacional, que no fou validada per la batlle andorrana fins que la filtració de dades es va completar. Així ho acredita la documentació d’aquella missió que ha pogut consultar VilaWeb i que també és en mans dels membres de la comissió d’investigació. Però l’inspector no recordava res quan Josep Pagès li feia les preguntes:

—Vau intercanviar correus electrònics amb treballadors de la BPA cinc dies abans de l’ordre judicial i sense que s’hagués signat cap petició de comissió rogatòria?
—No recordo els correus.

—Vau accedir a la informació, a la llista de trenta mil clients de Banco Madrid, o vau extreure totes les dades de la BPA?
—No, de la BPA no en sé res. I no recordo haver tingut accés a aquesta informació.

—Consta en un correu del 10 d’abril de 2015 signat per Manuel Vázquez [ex-cap de la UDF] dirigit al DAO que de les dades extretes de la UDEF es van investigar clients sobre els quals hi pogués haver indicis de blanqueig.
—No em consta.

—Això hauria estat una investigació prospectiva il·legal…
—No em correspon de valorar la investigació de jutges i fiscals.

—Vau tenir accés a les dades de Banco Madrid [a Andorra], però encara no havia arribat signada la comissió rogatòria. I després, tot això va acabar arxivat?
—Vam actuar amb la direcció de la fiscalia, que ens va encomanar unes diligències, i les vam fer i ja està.

—Consta que l’autorització us va arribar a la tarda, i les dades les vau obtenir al matí. Hi ha unes hores que no quadren.
—No recordo res d’això.

—Qui li va lliurar les dades. Un responsable de la BPA?
—No ho sé, no ho recordo.

—Vau parlar amb informàtics de la BPA i sense autorització judicial?
—No recordo haver-hi parlat…

—Cercàveu comptes de Pujol, Mas, Junqueras…?
—No.

—Vau anar a fer de missatger, doncs?
—Ni això, a recollir un paquet.

L’únic cas que aquest agent reconeix haver viscut en primera persona és el de l’informe fals atribuït a la UDEF contra l’ex-batlle de Barcelona Xavier Trias. Ho ha explicat tot responent a les preguntes de la diputada d’ERC Pilar Vallugera: va saber que arribava a la UDEF una nota informativa provinent de la Direcció Adjunta Operativa de la policia espanyola “sobre un possible compte a l’estranger de Trias”. L’informe es va filtrar a la premsa espanyola, que el va esbombar i que els seus rivals polítics van utilitzar durant la campanya de les municipals del 2015. I va resultar que era fals.

El compareixent no ha aclarit a Vallugera qui el va filtrar, perquè ha dit que no recordava si s’havia filtrat abans que els arribés a les mans i just en el moment que la direcció operativa de la policia els va lliurar aquella “nota informativa”. Més enllà d’això, diu no saber res de res; ell rebia ordres per a investigar i les complia, i no va sospitar mai d’actuacions il·legals o irregulars. I diu que no va rebre mai cap pressió, tot i que el seu company de taula va relatar un infern de pressions per la investigació del cas Gürtel. Ni se’n va adonar. “No se li notava”, ha deixat anar.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 75 € l'any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor