El president Carles Puigdemont ha anunciat de manera oficial que demanarà al Parlament de Catalunya que procedesca a declarar la independència del Principat tan aviat com siga possible. Era l’única eixida raonable després de tot això que ha passat, no únicament avui sinó des del dia que el parlament va aprovar la llei del referèndum i la llei fundacional de la república.

Avui la repressió espanyola ha arribat a uns nivells que simplement són impossibles de tolerar. Aquest país no pot acceptar de cap manera la violència cega que les autoritats espanyoles han volgut descarregar d’una manera tan inconscient com cruel sobre aquest poble. Mai més.

Però això, aquesta brutalitat, ha estat la rematada de quinze dies de repressió que ens han posat a prova com a societat. Espanya, el dia 20, va desfermar un cop d’estat que la gent va resistir des del carrer i que el govern va confrontar des de les institucions. La unitat entre el govern i el país va ser clau, ha estat clau després i ho serà encara més aquests dies vinents.

Ara és el moment. Aquest és el nostre moment. És l’hora de prendre la història en les nostres mans i de proclamar i defensar la independència del Principat, de la Catalunya que serà el segon estat lliure dels Països Catalans, després d’Andorra.

El tren de la història passa molt poques vegades i avui s’ha aturat en la nostra estació. No seríem dignes del poble que s’ha enfrontat amb dents i ungles al terror de l’estat espanyol si no aprofitàssem aquesta ocasió per a agafar fort amb les mans la nostra independència, fer-la possible i oferir-la al món.

Visca la república!

 

(PD. No us perdeu en debats estèrils. El referèndum no era imprescindible per a validar la decisió de proclamar la independència. Aquesta decisió, com és ben evident, ja la van validar les eleccions del 27-S, quan Junts pel Sí i la CUP van aconseguir la majoria que ha fet possible tot això que passa ara. Aleshores la població ja els va triar amb un programa per a proclamar la independència, que han anat aplicant. El referèndum d’ahir era, en tot cas, una exigència moral autoimposada per la majoria independentista, però no era cap condició de res. En les condicions de repressió, no solament d’ahir sinó de tota la campanya, és extraordinàriament cínic que algú vulga –damunt!– fer trampes agafant-se als tants per cent.)

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]