Com afecta la inflació els hàbits del consumidor?

S’estima que dues llars de cada cinc ja han reduït la despesa mitjana en un 10% respecte de l’any passat i el 40% de famílies variarà el seu comportament de compra

Jordi Goula
16.09.2022 - 19:52
Actualització: 16.09.2022 - 20:53
VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El mes passat, el Banc Central Europeu (BCE) va fer públics els resultats de l’enquesta d’expectatives dels consumidors, corresponents a començament d’estiu, feta amb una mostra extensa dels sis principals països de la zona euro (estat espanyol inclòs). “L’enquesta ens ajuda a dur a terme el mandat d’estabilitat de preus, atès que engrandeix i detalla la nostra base analítica i monetària. Això, al seu torn, millora la nostra comprensió de les vulnerabilitats financeres en el sector de les famílies i els objectius existents en la seva estabilitat financera”, diu el BCE. Doncs bé, de cara als mesos vinents, els consumidors es posen d’acord en una situació presidida per quatre grans eixos que els serviran de pauta en les seves decisions de compra.

El primer és que veuen una inflació més alta; el segon, que el creixement de la seva renda es mantindrà pràcticament sense canvis, mentre que la despesa nominal augmentarà considerablement més que no pas els seus ingressos; el tercer és que veuen que el creixement econòmic serà més negatiu i la desocupació augmentarà; i el quart, que els tipus d’interès hipotecaris continuaran pujant. Dins aquestes situacions, cadascú decidirà segons la seva situació econòmica. Però si una cosa queda clara en l’enquesta del BCE és que hi haurà canvis en el comportament dels consumidors, sobretot, depenent dels preus.

Precisament aquesta setmana, l’empresa Kantar, capdavantera mundial en dades, solucions i consultoria, ha presentat un estudi sobre l’impacte de la inflació en el gran consum a l’estat espanyol i conclou que el fort augment dels preus ha tingut efectes en el comportament dels consumidors. Per exemple, s’ha reduït el nivell de malbaratament del menjar a casa, que ha baixat d’un 12,3% en comparació amb l’any passat, i s’han simplificat els menús familiars, que han incrementat el nombre de menjars amb plat únic i representen, al tancament del primer semestre, un 52,4% del total. A més, a final de juliol, noten que dues llars de cada cinc ja contrauen la despesa mitjana en un 10% respecte d’un any enrere. Segons Kantar, el lloc on comprar i l’assortiment de productes són els aspectes més importants a variar per part de les llars que busquen alternatives per a abaratir la cistella de la compra.

Cal matisar, potser, el significat de “gran consum”. Hi entren tots els canals en què compren els consumidors (supermercats, mercats, botigues especialitzades, de barri…) i, com a productes, tots els béns de consum i categories d’alta rotació (grups genèrics, com ara làctics), no tan sols els que tenen una caducitat ràpida, sinó també aquells que tenen una alta demanda de consum, cosa que implica una alta producció i rotació.

Fet aquest incís, cal dir que, comparat amb l’any anterior, s’observa que la preocupació per la situació econòmica ha crescut molt, i un 78% dels enquestats ho expliciten. I això, d’alguna manera, s’ha de notar en les decisions de compra. Ara, la gran diferència amb altres períodes de crisi ve marcada pel final de la pandèmia i l’encadenament de dos períodes problemàtics i negatius de caràcter molt diferent. “En la crisi actual s’ha incrementat el nombre de llars vulnerables, que arriba al 40%, les quals és molt probable que vagin canviant els seus hàbits de compra”, comenta Mayte González, experta en compres a Kantar.

La consultora ha situat la taxa d’inflació del darrer trimestre en el 13,7% (sense aliments frescos peribles) a mitjan juliol, una xifra alta, encara que, segons els experts de Kantar, ve caracteritzada per una gran variabilitat, atès que “gran part dels distribuïdors i fabricants han aconseguit que determinats productes i categories no traslladin tot l’efecte de la inflació al consumidor”. De fet, aquelles categories que han rebut més l’impacte de la guerra d’Ucraïna, com l’oli i la pasta seca, mostren increments molt significatius respecte d’uns altres, a més d’una variabilitat alta, en funció del segment i el distribuïdor.

En un estudi sobre perspectives del consumidor, fet per la mateixa consultora a principi de l’estiu, quan ja es notava la pressió dels preus, assenyala que el 51% dels consumidors creu que la cosa més intel·ligent en aquest moment és controlar els nivells de consum. És un indicador que ens porta a nivells del 2012, en plena crisi de l’euro. De fet, la mala valoració de la situació econòmica personal encara no s’ha traslladat a l’ocupació, només als preus. De totes maneres, el deteriorament en la seva percepció del moment ha anat fent que la idea de fer grans compres es mantingui en nivells molt negatius.

Però hi ha un factor psicològic que no es pot descartar. A l’hora de fer la despesa, el consumidor diferencia clarament entre els productes i serveis que tindran un fort impacte en els preus i aquells en què hi ha una gran resistència a admetre la pujada de preus. Entre els primers trobem l’alimentació, la roba i complements, els productes de drogueria, etc., i en els segons, el lleure en general, les vacances, anar al bar…

L’encadenament lògic davant aquestes expectatives sobre els preus porta a la idea que és millor comprar marques de la distribució, també en nivells similars al que va succeir en el 2012-2013. Paral·lelament, hi ha un descens semblant de les marques dels fabricants. És la reacció típica davant una crisi: el retorn a marques més barates que tenen la garantia de les cadenes de distribució.

En un apartat de l’enquesta es pregunta al consumidor quins són els productes i serveis que més ràpidament deixaria de comprar en aquests moments. Entre les respostes, hi trobem grans electrodomèstics, dispositius mòbils (telèfons, ipod…), comprar un ordinador, reformar la casa, adquirir productes financers (fons, plans…), canviar el cotxe, contractar préstecs o hipoteques i comprar un pis, que és l’última cosa que es faria.

Finalment, l’estudi de Kantar sosté que, malgrat l’increment dels preus i la incertesa, el 2022 serà un any semblant a l’anterior. Ara per ara, la consultora preveu que el consum de les llars al tancament de l’any arribi a una xifra d’un -0,2% per sota de la del 2021.

 

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes