S’ha mort el fotògraf Francesc Jarque, als setanta-sis anys. Jarque que era un personatge molt estimat per la seva important tasca divulgativa del patrimoni i de la cultura valenciana a través de fotografies documentals publicades en nombrosos llibres, editats conjuntament amb historiadors, escriptors i periodistes. Jarque ha estat incinerat al crematori de València aquest dimarts al matí.

En la seva obra hi destaca la denúncia i la crítica social. Com a reconeixement a la seva trajectòria, el 1999 va ser nomenat Acadèmic Numerari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, i el seu arxiu fotogràfic va ser adquirit per la Biblioteca Valenciana: 130.000 documents, entre negatius, positius i diapositives. La importància d’aquest fons rau en el fet que suposa un inventari gràfic quasi complet de la realitat valenciana: les festes, les gents, l’arquitectura, la vida quotidiana, els paisatges, la gastronomia, les manifestacions, els incendis i altres.

Francesc Jarque va néixer a València el 1940. Va aprendre l’art de la imatge i els rudiments tècnics de la fotografia el 1958, mentre treballava en un laboratori de revelatge comercial. De seguida es va fer soci del Foto Club de València i va acabar formant part de la seva junta directiva. També va ser un dels integrants del moviment artístic amb un marcat to antifranquista Estampa Popular Valenciana. Va treballar a l’agència de publicitat Publipress, on va ser director artístic, durant trenta-quatre anys, mentre ho compaginava amb l’ensenyament de fotografia i publicitat a l’Escola d’Arts i Oficis de València. Va ser col·laborador del Diarid de Valencia, Valencia Semanal i Flash Foto.

Entre els llibres que va il·lustrar hi destaquen El País Valencià (1978), amb Vicent Ventura; Valencia centro histórico (1983), amb text de Trinitat Simó, i les més de quaranta monografies sobre temes valencians amb text de Maria Àngels Arazo. A tall d’exemple, es podria citar La vieja Valencia, mercantil y artesana (1981), Huerta de Valencia (1984), Barrio del Carmen (1986) i Llocs de la memòria: claustres de la Comunitat Valenciana (2007). També va col·laborar amb autors com Enric Artur Llobregat en el monogràfic El Corpus de València (1978), a partir d’una exposició audiovisual del 1971; o amb Maria Victòria Liceras, en Indumentaria valenciana siglos XVIII-XIX (1991); Juli Lacarra i Ximo Sánchez, en Las observaciones de Cavanilles, 200 años después (1995-1997); i amb Josep Maria Almerich. Il·lustrà també la Historia del País Valenciano, de Vicent Boix, en una edició del 1980.

La seva obra es va mostrar en nombroses exposicions. La primera va ser l’any 1965, sota el títol ‘València; i després n’hi va haver moltes més dels temes més diversos: entre d’altres, ‘Aproximació al cos de la dona ‘(1988), ‘Al so que toquen. Imatges viscudes’ (1995), ‘Diosas y vírgenes’ (1988) i ‘Álbum personal’ (2002).

Algunes de les seves imatges van ser censurades abans i després de la dictadura franquista. Algunes d’elles van poder veure la llum en una exposició el 2010, Les dues censures de Francesc Jarque. El 1981 va ser condemnat a un mes de presó per negar-se a entregar la càmera a un policia en una manifestació ecologista no autoritzada que estava cobrint. Després de negar-se reiteradament, va ser forçat violentament a pujar al furgó policial. El seu empresonament va mobilitzar molts sectors de la població: periodistes, fotògrafs, particulars i polítics. Un cop a la Model de València, va rebre la visita de l’alcalde de la ciutat, Ricard Pérez, del PSOE, i va aconseguir l’indult vuit dies abans d’acabar la seva condemna. Poc després, va ser guardonat amb el premi a la Llibertat d’Expressió, creats per la Unió de Periodistes del País Valencià.

Personalitats i polítics del País Valencià han fet piulets lamentant la pèrdua del fotògraf.

Vull la teva col·laboració

Tenim un compromís amb tu. Entenem el periodisme com un combat diari. I necessitem del teu suport.

Per a tu fer-te subscriptor és un esforç petit, però per a nosaltres el teu suport ho és tot.

Ajuda VilaWeb.

Vicent Partal
Director de VilaWeb