Zbigniew Brzezinski és un polític nord-americà, considerat com un dels analistes més prestigiosos en política exterior del seu país. Va ser assessor de seguretat nacional del president Jimmy Carter i un dels principals valedors de l’aliança dels Estats Units amb els moviments gihadistes per fer fora de l’Afganistan la Unió Soviètica. Actualment és professor de la Paul H. Nitze School of Advanced International Studies de la Universitat Johns Hopkins.

Brzezinski va escriure el 1997 ‘The Grand Chessboard’, un llibre significativament subtitulat ‘La primacia americana i els seus imperatius geoestratègics’. Aquell llibre va crear la base teòrica de la idea segons la qual els Estats Units eren l’única superpotència global després de la desfeta de la Unió Soviètica. Segons explicava, els Estats Units estaven cridats a controlar el món i molt en especial el sempre complicat Llevant, on les darreres dècades els Estats Units s’han involucrat en les guerres de l’Irac i l’Afganistan.

Precisament per això ara ha causat una gran impressió la publicació fa uns dies a la revista ‘The American Interest’ d’un article de Brzezinski que porta per títol ‘Cap a un realineament global’. L’article afirma sense embuts que els Estats Units ‘ja no són  el poder global imperial’ i proposa un nou sistema internacional basat en l’entesa entre els Estats Units, Rússia i la Xina, amb el suport d’Europa.

Cinc veritats bàsiques sobre el món
Brzezinski afirma en l’article que el món ha canviat perquè ara hi ha cinc noves veritats incontestables. Aquestes són que els Estats Units ja no són el poder imperial global, que Rússia està al final de la transició de l’imperi a la nació-estat, que la Xina s’està acostant al nivell de poder i influència dels Estats Units, que Europa ja és evident que no serà mai un poder global però pot ajudar a estabilitzar el món i que la insurrecció de bona part del món musulmà és un fet i ha de ser entesa en termes de reacció a l’opressió soferta.

Algunes d’aquestes afirmacions són especialment importants tenint en compte el passat de Brzezinski. Per una banda el retrat que fa de la nova Rússia sorprèn, coneixent el seu profund passat anti-soviètic. De fet ell va néixer a Polònia i durant tota la seua vida va treballar per l’enderrocament del poder soviètic. D’una altra banda encara sorprèn més el reconeixement que fa de que el gihadisme té una arrel política i no és un simple fanatisme religiós. Brzezinski es desmarca en l’article del discurs simplista sobre el fenomen i fins i tot reconeix que està basat en greuges reals que cal atendre.

Precisament aquesta constatació és la que porta Brzezinski a reclamar que els Estats Units reorienten la seua política exterior, de forma especial al Llevant.

Una nova política americana pel Llevant
Brzezinski afirma que ‘Amèrica només serà efectiva a l’hora de gestionar l’actual violència al Llevant si crea una coalició que incloga, en diversos nivells, també Rússia i la Xina’. Per a aconseguir això demana que Rússia deixe d’amenaçar veïns com Ucraïna o Geòrgia i que la Xina abandone la seua passivitat respecte a la situació en la zona.

Si es compleixen aquestes condicions Brzezinski afirma que una cooperació entre els tres estats podria ajudar a frenar la violència de la zona, especialment si fos possible involucra en aquest procés  el que ell anomena ‘els estats més sòlids de la zona’, que afirma que són l’Iran, Turquia, Israel i l’Egipte —una barreja certament sorprenent vist ara mateix.

Brzezinski és molt dur, en canvi, amb un dels aliats tradicionals dels Estats Units, l’Aràbia Saudita, de la qual afirma que no pot jugar cap paper en la regió pel seu suport al ‘fanatisme wahabita’.

Finalment, en un altra afirmació sorprenent, Brzezinski afirma que el que està passant en el món islàmic podria passar aviat a l’Àfrica i fins i tot entre els nadius americans, en la mesura que és una prova que ‘memòries polítiques llargament reprimides poden alimentar explosions polítiques’.

En la part final de l’article Brzezinski proposa una nova política exterior pels Estats Units. Aquesta s’hauria de basar en assumir que Rússia serà un poder molt influent a nivell global i a Europa i que el paper global de la Xina serà més gran cada dia. Brzezinski  afirma que en la nova situació per cap dels tres estats serà útil una política d’enfrontament i aïllament, davant la qual cosa tindria sentit que tots tres col·laboraren per estabilitzar la situació global en els pròxims vint anys.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb