Els escriptors Sebastià Perelló i Biel Mesquida i la gestora cultural Georgina Sas han creat el projecte Habitació 2016 a Mallorca, una residència de creadors amb la col·laboració de l’hotel Son Jaumell i amb l’objectiu de reflexionar sobre turisme i cultura. L’escriptor resident que ha estrenat aquesta estada d’un mes és d’altura: el poeta i assagista polonès Adam Zagajewski. Dilluns va ser a Barcelona, convidat pel PEN català, i va oferir un recital de poesia, juntament amb Narcís Comadira, l’actriu Pepa López, Biel Mesquida i Sebastià Perelló, al CCCB. Abans va atendre els mitjans. Zagajewski va parlar de la relació entre memòria i imaginació, de la figura del turista com un ésser en trànsit, del viatge com una manera de distanciar-se del lloc propi i tenir-ne una nova mirada, i fins i tot va parlar de l’infinit.

Adam Zagajewski va néixer el 1945 a Lvov, un poble que era Polònia i que actualment pertany a Ucraïna i es diu Lviv. Les autoritats del govern comunista van prohibir les seves obres. El 1982 es va exiliar a París i després als Estats Units, on ha fet de professor en unes quantes universitats. Ha rebut nombrosos premis. En català, Quaderns Crema li té publicat Terra del foc (2004).

Per començar, vam demanar-li què l’havia mogut a inaugurar aquesta residència de creadors dedicada a reflexionar sobre cultura i turisme, a Mallorca, una illa saturada, col·lapsada pel turisme. I quins objectius s’havia fixat per a aquesta estada. Sebastià Perelló va puntualitzar que l’havien convidat perquè té una relació molt especial amb els llocs, ja des de la infantesa: va néixer en un poble que quatre mesos després deixà d’existir. I la idea era confrontar Zagajewski amb Mallorca, provocar-lo: venint com ve d’una tradició marcada per una Europa molt ferida, col·locant-lo en un simulacre de paradís, què hi trobarà un poeta com ell?

Adam Zagajewski va començar planer: ‘A Mallorca puc fer dues coses que m’agraden molt: escriure i nedar. Al Bàltic l’aigua és massa freda per a nedar. La veritat és que sento una mica de vergonya, quan penso en els meus mestres, bona part dels quals van ser arrestats i confinats en camps de concentració per les circumstàncies històriques. No sé si podré escriure un llibre sobre turisme, tot i que aquests dies, d’ençà que he arribat, fa una setmana, Mallorca es troba submergida encara en aquesta  activitat frenètica. Però és massa aviat per parlar de Mallorca, ja arribarà. He de dir, això sí, que tinc una prehistòria amb aquest lloc, la meva relació amb Miquel Barceló.’ Zagajewski ja havia visitat Mallorca abans, per escriure un text sobre la intervenció de Barceló en la capella del Santíssim de la catedral de Palma.

I va continuar: ‘Tampoc no és la primera vegada que sóc a Barcelona, on sé que hi tinc lectors. Barcelona m’entristeix, aquesta vegada, perquè m’hi manca el meu editor i amic Jaume Vallcorba. Afortunadament, n’he fet més, d’amics: en Biel Mesquida i en Sebastià Perelló. I el motiu principal d’aquesta estada és continuar coneixent Catalunya i les Illes Balears. L’escriptor no és senyor total de les seves obres, està a l’aguait.’

Però té prejudicis sobre el turisme, sobre el turista? Respon: ‘Tinc un sentiment ambivalent. Sempre pensem que el turista és l’altre, que nosaltres som viatgers. La literatura surt de la imaginació. Sempre escrivim de llocs on no som. El turisme en fa un cert ús. Jo no em sento ni viatger ni turista i en aquest punt mitjà és on vull trobar el material del meu treball.’

I aleshores va explicar: ‘Vaig passar una temporada a Houston (Texas) i pràcticament no en vaig escriure res, d’aquest lloc. És clar que ningú no em va convidar a escriure de Houston. Tanmateix, em va permetre de mirar-me Europa i tenir una mirada diferent. I vaig tenir la sensació d’haver anat a Houston per sentir enyorança de París i per escriure sobre París.’

Una periodista va demanar-li si sentia cap vincle amb Walter Benjamin, que també va visitar Mallorca i s’hi podria vincular des de la idea d’exili, de pèrdua de la pàtria, i això confrontar-ho amb un turisme que homogeneïtza els llocs. Zagajewski també prové de la pèrdua del lloc. Ell va respondre: ‘No em puc comparar amb Walter Benjamin, que va ser víctima de persecució i mort. Jo pertanyo a una generació més jove, que ha viscut un període de pau llarg. Ni tampoc puc parlar d’exili, perquè sóc un home lliure que ha triat ser aquí. Aquesta és la gran diferència.’

‘Potser allò que em defineix millor ara és que sóc un turista. Nosaltres, intel·lectuals amb informació, pensem que traiem més profit d’aquesta situació, de fer el turista, que els altres, però segurament ens equivoquem: més enllà de les fotos, a molta gent el lloc li deixa petja.’ I va continuar parlant de la figura del turista: ‘Hi ha un vessant còmic, en això del turisme. A Cracòvia també comencem a veure l’arribada del fenomen turístic. Hi ha aquell turisme que s’ho pren amb calma i hi ha el que corre fent fotos pertot arreu. Separar la gent d’aquesta manera també és una manera de reflexionar sobre la humanitat.’ I ho va reblar així: ‘El turisme és una mena de gran purgatori, si ens ho mirem des de la religió catòlica, perquè el purgatori és una fase transitòria i els turistes són éssers transitoris. Podria ser una categoria filosòfica molt complexa. Seria interessant de fer-ne un assaig.’

Una altra pregunta que va agradar a Zagajewski el va portar a reflexionar sobre el fet de prendre distància per a crear, sobre si vincula la llunyania amb la memòria. Ell va respondre dient: ‘És un gran tema contraposar la memòria amb la imaginació. La memòria per ella mateixa és insuficient i necessita la imaginació. Mira: un amic que viu a Chicago va fer un viatge i va visitar Auschwitz. I es va preguntar: “Un museu obert sobre l’holocaust no degrada la memòria?” La seva resposta va ser que si es tanqués seria pitjor, perquè es perdria la memòria. Però hi ha una diferència molt important entre la memòria de l’historiador i la memòria del poeta. La memòria política és un camp de batalla. Avui, el nou govern polonès pretén fer una nova memòria política, que anomena “política històrica”. Jo no podria escriure d’aquesta manera que ho fa l’historiador, no tinc aquesta capacitat.’

‘Sense voler ser pretensiós, penso que exercir la memòria des de la literatura, des de la poesia, és tenir contacte amb alguna cosa que va més enllà de la història, que toca l’infinit. La memòria és insuficient per a parlar de l’infinit. L’infinit té a veure amb el futur, amb allò que no es troba afermat. I el poeta es troba en la intersecció d’aquests dos mons, el passat i el futur, i té l’obligació de vincular aquests dos mons. Per això necessita la imaginació.’

Finalment, li van demanar com veia l’Europa d’avui, l’auge de l’extrema dreta i la crisi dels refugiats. Va ser prudent: ‘És una qüestió molt complicada. Jo sóc defensor de la democràcia liberal davant de les democràcies que no ho són, de liberals. I m’inquieta aquest nacionalisme tan fort que envaeix Europa. Durant setanta anys s’ha reflexionat sobre el nazisme i les seves causes i barbaritats, i estranyament avui sembla que s’hagi oblidat. Però els escriptors poca cosa podem fer per canviar aquesta situació. El meu desig no té gaire força. Tampoc no em sento competent per a parlar dels refugiats. Un conegut diu que el dret d’asil a Alemanya és tan ample que dues terceres parts dels refugiats del món s’hi podrien acollir. I això origina un sentiment contradictori, entre la voluntat d’ajudar i la sensació que Europa no pot acollir els milions de refugiats que hi ha arreu del món.’

Missatge de Vicent Partal

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb