02.04.2016 - 14:42
Les declaracions de l’escriptor i acadèmic de la RAE Félix de Azúa sobre Ada Colau han tingut una resposta clara avui de part de la batllessa. En una entrevista a la revista Tiempo, Azúa havia atacat la batllessa de Barcelona de la manera següent: ‘Que una ciutat civilitzada i europea com Barcelona tingui Colau com a batllessa és una cosa de riure. És una dona que hauria de fer feina en una peixateria.’ Doncs aquest matí, Colau ha anat al mercat a parlar amb les peixateres i s’hi ha fet unes quantes fotografies. Ella mateixa les ha penjades al Twitter:
La Rosa es lleva cada dia a les 2h del matí i obre el mercat. Orgull de dones treballadores i orgull de #mercatsBcn pic.twitter.com/lfoU6ymYUe
— Ada Colau 💜🌈🔻 (@AdaColau) April 2, 2016
Félix de Azúa ha destacat darrerament per fer diverses declaracions polèmiques sobre Catalunya. Ahir qui va rebre comentaris insultants per part d’Azúa fou Colau. Uns insults que van ser replicats amb contundència pel diputat d’ERC al congrés espanyol, Gabriel Rufián.
El novel·lista català en una entrevista a la revista Tiempo també ha tornat a atacar greument Catalunya i el seu sistema educatiu. Us oferim a continuació un recull dels insults i exabruptes que l’escriptor ha llançat en aquesta entrevista:
‘A Catalunya, a les escoles, s’ensenya l’odi als espanyols’
‘Una ciutat civilitzada i europea com Barcelona té com a batllessa a Colau, una cosa de riure. Una dona que hauria d’estar servint en una peixateria’
(Sobre Catalunya i els independentistes) ‘És com a Txecoslovàquia a l’època dels tancs russos. És una pressió constant, cada dia i a totes hores. Però somrient. És feixisme somrient, feixisme simpàtic, de fira, del poble. Una mica com l’època d’ETA al País Basc, que prenia les festes del poble’.
‘Quan una col·lectivitat entra a la via de la irracionalitat absoluta es pot arribar a llocs extraordinaris. A Catalunya ja només importen els sentiments, no la raó’.
(Sobre Podem) ‘Han acceptat diners dels goril·les veneçolans i els botxins iranians. Jo no entenc com algú els segueix fent cas’.
