activistes madrilenys judici manifestacio madrid

Set activistes madrilenys que van formar part de l’organització de la manifestació independentista a la plaça de Cibeles de Madrid del 16 de març seran jutjats per una denúncia del col·lectiu d’extrema dreta Hogar Social Madrid. Els acusen d’haver amenaçat integrants de l’agrupació durant la protesta. Els activistes, independents i també de col·lectius com Izquierda Castellana, Yesca i Coordinadora Antifascista, formaven part del servei d’ordre de la manifestació, coordinat per les entitats convocants amb l’objectiu que es desenvolupés sense problemes.

Segons que explica Elena Martínez, una de les encausades, alguns dels organitzadors van ser identificats sis vegades per agents de la policia, malgrat que no hi va haver cap incident destacat durant la mobilització. ‘Això evidencia que existeixen llistes negres de persones militants i activistes’, alerta. ‘Hi havia una molèstia molt important de sectors del règim amb el fet que aquesta mobilització es fes i tingués tant d’èxit. En un primer moment, van tractar-ho amb silenci, però després van provar d’assetjar militants de Madrid que defensem el dret de decidir.’

Els activistes defensen que l’única cosa que va passar aquella tarda és que diversos organitzadors van veure membres del grup ultra a la zona de la manifestació amb uns globus amb banderes d’Espanya i càmeres de vídeo. Les persones del servei d’ordre van alertar-los que no permetrien que provoquessin cap aldarull. No obstant això, Martínez explica que l’expedient que ella mateixa ha pogut consultar al jutjat com a citada recull una versió ben diferent: hi diu que els activistes antifeixistes van amenaçar els integrants d’Hogar Social amb insults com ara ‘porcs’ i amenaces com ara ‘us arrencarem el cap’. ‘Hi ha moltes llacunes en el relat i cap mena de descripció. L’única cosa que diuen és que dúiem roba negra. Com tots els mitjans van recollir, tots els membres del servei d’ordre anaven de negre amb un braçalet groc.’ I continua: ‘Abans de la llei mordassa, quan hi havia una manifestació legalment convocada en temps i forma, qui era multat era qui convocava la contramanifestació. En aquest cas, diversos membres d’Hogar Social Madrid van venir amb intenció de provocar, rebentar o generar algun tipus d’incident.’

Els encausats diuen que els tres individus d’Hogar Social que es presenten com a presumptes víctimes de les amenaces no havien denunciat pas, en un primer moment. ‘No han posat cap mena de denúncia. Ha estat la Brigada Provincial de Madrid, un cos especial que treballa amb grups que anomenen d’extrema esquerra i extrema dreta, els qui van cridar Hogar Social Madrid a les seves dependències a declarar.’ Concretament, Martínez fa referència a Melisa Domínguez, la cara visible del col·lectiu d’extrema dreta, que ja ha protagonitzat altres polèmiques similars. ‘El relat el construeixen amb la policia, que va dient què ha passat, i ella només contesta “sí”, “sí”, “sí”. Per exemple: “Estàveu tranquil·lament passejant pel Prado?” “Sí.” “Se us van acostar set persones amb aspecte antifeixista i independentista i us van cridar violentament?” “Sí.” Quina denúncia més estranya, aquesta en què és la policia qui t’explica què ha passat.’

A més del judici, Martínez també ha de fer front a una multa, posada amb la llei mordassa, cosa que diu que no és coherent amb el relat: ‘M’inclouen dins del judici per estar entre les persones que suposadament amenaçaven els membres d’Hogar Social, però, alhora, em diuen que no, que vaig aparèixer de sobte cridant com una boja i intentant impedir l’actuació policíaca.’ L’activista considera que, com que era una de les cares visibles de la manifestació –convocant, va fer de portaveu els dies previs i va intervenir en l’acte de tancament-–, han volgut donar-li ‘un doble premi’.

Hogar Social, la impunitat dels ‘okupes’ d’extrema dreta

‘La brigada d’informació, al seu informe, defineix Hogar Social Madrid com una associació cultural i veïnal, i diu que som nosaltres que hem construït el relat fals que són d’extrema dreta’, comenta Martínez. Però no hi ha gaires dubtes de la ideologia que defensa aquest col·lectiu, sorgit el 2014 al barri madrileny de Tetuán. Han fet accions com ara repartir aliments ‘només per a espanyols’ i llançar bengales contra una mesquita després dels atemptats de Brussel·les. Imiten les maneres de fer dels moviments socials d’esquerres, ocupant edificis de la ciutat i acudint a desnonaments, però remarcant que les seves accions són ‘només per a espanyols’.

Martínez denuncia una ‘connivència explícita, organitzada i reincident entre l’extrema dreta i els cossos de seguretat de l’estat’, especialment pel que fa al paper d’aquest col·lectiu: ‘La brigada d’informació va cridar Melisa Domínguez a les seves dependències per a declarar i, d’acord amb això, organitzar una denúncia per actuar d’ofici i enviar-nos a judici. I el nostre no és l’únic cas que ha anat d’aquesta manera.’ Jorge Jiménez, un activista madrileny condemnat a presó arran de l’intent d’aturar un desnonament, també ho defensava en una entrevista a VilaWeb: ‘La connivència amb la policia és força evident. Fa dos anys, quan eren en el seu màxim apogeu, denúncia que posaven, detenció que es feia. Sense passar cap mena de filtre. Donaven un nom o passaven una fotografia a la brigada d’informació i la policia detenia qui ells assenyalaven. Les causes sempre acabaven arxivades, però era força curiós.’ Martínez recorda que Hogar Social va ocupar un edifici a la plaça de Colón de Madrid, davant la seu del Ministeri d’Interior espanyol, i que van ajornar-ne el desallotjament dues vegades: ‘A quin centre social li permeten fer això en plena plaça de Colón?’

Tercer cas relacionat amb concentracions de suport a Catalunya

No és la primera vegada que activistes madrilenys que han defensat el dret d’autodeterminació de Catalunya han estat encausats. També és el cas dels sis joves acusats d’haver agredit dues persones d’un grup ultra durant la manifestació de suport a Catalunya el Primer d’Octubre. Els demanen tres anys i mig de presó per un delicte de desordres i lesions amb agreujants (odi ideològic i intimidació).

La increïble història dels sis de Madrid

I encara hi ha un altre encausat per la concentració de suport a Catalunya convocada a Madrid el 20-S. És el fotoperiodista Juan Carlos Mohr, sancionat amb una multa de 2.000€, segons la policia, per ‘haver saltat la línia policíaca de seguretat, faltar el respecte dels agents i desobeir les seves ordres per identificar-se’. Acusen el fotoperiodista d’haver infringit l’article 36.6 de la llei mordassa. Elena Martínez també és acusada d’haver vulnerat aquest article, malgrat que encara no sap la xifra concreta de la multa. ‘Una vegada pot ser casualitat, dues comença a ser sospitós, però quan són tres o quatre veiem que hi ha un patró d’assetjament’, considera. ‘Aquesta mobilització li va fer molt de mal, al règim, perquè fa miques el relat que tenen sobre Madrid i l’enfrontament entre pobles. Volien la segona part del partit.’

Els activistes, que seran jutjats el 21 de maig als tribunals ordinaris de la plaça de Castella, es mostren preocupats per la possibilitat que finalment els pugui imputar càrrecs més greus, malgrat que el delicte d’amenaces ja pot arribar a implicar presó: ‘Se’ns pot jutjar per un delicte contra drets fonamentals amb agreujant de delicte d’odi. La policia ho ha traslladat a la fiscalia i no sabem si quedarà en res o prosperarà’, conclou Martínez. Per fer front al cost del procés judicial, han obert el compte ES78 2100 2124 6101 0041 3024 i fan una crida a fer-hi aportacions solidàries.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb