Concentració a Madrid a favor del referèndum de l'1 d'Octubre.
El Primer d'Octubre del 2017 es va fer a la Plaça del Sol una concentració en favor del referèndum (Foto: EFE)

‘Mira, jo crec en el dret d’autodeterminació i no crec que votar sigui cap delicte. Per això vaig anar el primer d’octubre del 2017 a la manifestació, a la plaça del Sol de Madrid, en solidaritat amb el poble català. Jo sóc de Madrid i els meus pares també’, em diu Sergio R. per telèfon, mentre vaig donant voltes com un lleó engabiat dins la sala de premsa del Tribunal Suprem Espanyol. Som dijous a la tarda, el telèfon em fa sorolls estranys, saludo mig de broma el policia espieta que pugui estar escoltant-nos i continuo parlant amb un dels sis de Madrid. Un dels sis afectats pel cas de repressió, increïble i poc conegut, contra uns joves madrileny que el  primer d’octubre del 2017 es van manifestar a la capital d’Espanya en favor del dret d’autodeterminació i contra la violència policial. Sis joves que volen ficar a la presó. Cinc anys.

‘El dia de la manifestació, en un bar, a l’altra banda de la Gran Via, a cinc minuts de la Porta del Sol, i quan la manifestació ja s’havia acabat, uns policies demanaven el DNI a gent que creien que eren manifestants. Ho feien a l’atzar. Nosaltres vam donar el nostre, ens el van tornar i aquí es va acabar. Doncs un mes després, el 2 de novembre, van venir a detenir-me a casa. Acusat, deien, d’haver agredit un grup ultra el dia de la manifestació. Jo al·lucinava. A les sis del matí una parella de policies de paisà em portaven a la comissaria de Moratalaz. Allà la policia ens va dir que dues persones havien presentat una denúncia contra nosaltres perquè deien que el primer d’octubre els havíem agredit. Tres anys i mig de presó demanen les suposades víctimes. Fiscalia em demana dos anys. Ens acusen, sense proves, de desordres i lesions amb agreujants (odi ideològic, intimidació). L’advocat em diu que les dues penes se sumarien. I per tant ens podrien caure cinc anys i mig. És al·lucinant.’

En Sergio continua el relat amb veu calmada i serena: ‘Per sort tinc testimonis que poden corroborar que jo era en una altra banda a l’hora i lloc dels suposats incidents. No vam agredir cap ultra, ni neonazi, ni res. Hi ha qui diu que ultres i membres de la Falange sí que hi eren. Jo no els vaig pas veure, la veritat. I que m’ensenyin proves d’això que m’acusen. La policia em va dir que hi havia uns vídeos en què es veuen les agressions i que ens identifiquen. Que me’ls ensenyin. A mi, em van ensenyar unes fotografies en blanc i negre, amb una resolució pèssima, en què no es reconeix cap cara. Ho trobo escandalós. Els advocats em diuen que la llei mordassa també és això.’

‘També he de dir que, a comissaria, vaig estar-hi quatre hores, de les set del matí a les 11, i allà dins no em va pegar ningú. Això també és així’, continua en Sergio. ‘Però sí que em vaig sentir intimidat. I notava que volien que confessés una cosa que no he fet. I que donés informació que no tinc. Jo no milito enlloc i poca informació puc aportar. Sóc antiracista i antifeixista, això sí. Però ni tan sols sóc sindicat. Sóc un cambrer de vint-i- nou anys, visc amb la meva parella i ara estudio per fer oposicions d’administratiu en una universitat. Si et dic què estudiava a la biblioteca quan m’has trucat, al·lucinaràs: precisament estudiava la part del temari del Poder Judicial. De veritat que sents sorolls? Doncs, jo no sento res. Jo t’explico com ho visc. I em sembla tot bastant al·lucinant.’

Mentre la sala de premsa del Tribunal Suprem es va buidant de periodistes, els advocats ja fa estona que han fet via i els presoners deuen ser dins les camionetes policials, en Sergio m’explica que la situació dels altres nois és similar a la seva. Van ser detinguts per policies de paisà un mes després del primer d’octubre a casa seva (o a casa dels pares, que molts encara s’hi estan) i els demanen anys de presó: ‘Jo, sincerament, ho lligo amb el 155. Perquè ens van detenir el 2 de novembre, amb el 155 acabat d’estrenar. S’acabava de posar en marxa. Jo crec que la Brigada d’Informació de Madrid tenia i té un objectiu: l’objectiu dissuasori de voler frenar la solidaritat. No volen que aquí ens hi solidaritzem. Jo ho veig així.’

Ahir dissabte a Madrid es va organitzar un acte per a ajudar a fer caixa de resistència per aquests nois, perquè puguin pagar la possible fiança solidària de 13.000 euros en conjunt, una multa de 4.500 euros cadascun, els advocats i el judici que esperen que començarà d’aquí a pocs mesos. Més la campanya de solidaritat que comença (contacte). Campanya de solidaritat a la qual em sumo des d’aquí. Per això vaig demanar el número IBAN del compte bancari de la caixa de resistència, el permís per a fer-lo públic (ES08 2048 3019 6230 1005 9690) i si tenien pensat de venir a Catalunya a explicar el seu cas. De moment no ho han fet. I estaria molt bé que vinguessin, perquè poca gent coneix que demanen cinc anys de presó a uns joves madrilenys solidaris amb Catalunya.

Pocs contraexemples més clars com aquest del famós poema: ‘Primer van agafar els comunistes, i jo no vaig dir res perquè no era comunista.’ Doncs mira, en Sergio i els seus companys de Madrid no són independentistes i, en canvi, sí que van dir res, sí. Des d’aquí, el meu agraïment, la meva solidaritat i el meu granet de sorra per a trencar el silenci.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb