Ahir al vespre els membres de la CUP David Fernàndez i Anna Gabriel van fer un col·loqui a l’Ateneu la Torna de Barcelona. Un centenar de persones van omplir, sense vessar, la sala per escoltar els membres de la CUP sobre l’actualitat política del moment. Però també van omplir la sala per preguntar. Si l’exposició des de la tarima va durar quaranta-cinc minuts, la part amb intervencions del públic, tres quarts més. Aquesta va ser la part més interessant d’un acte que no va ser intens, ni acalorat, ni vehement, sinó més aviat calmat i en què els dos cupaires jugaven a casa.

Tampoc no ens esperàvem un debat intens sobre si Mas sí, o Mas no, però sí que ens va sorprendre que cap ni una de les intervencions no preguntés sobre aquesta qüestió. Ni una. A la Torna, ho donen per fet, que no. Ni es debat. I si al final es va parlar d’Artur Mas d’una manera més insistent és perquè David Fernàndez el va esmentar, i de passada.

La primera intervenció fou d’una senyora, mitjana edat, catalanoparlant: ‘Respecto les vostres postures, i les de Junts pel sí. Les de Convergència, no. No he votat mai Mas, i tant de bo no sigui president. Però una cosa sí que em preocupa. Noves eleccions. No em digueu que no les voleu, perquè això ja ho sé. Vull saber com creieu que anirien unes noves eleccions, i si val la pena de córrer aquest risc.’

—Anna Gabriel: ‘Dins la CUP hi ha dues reflexions. Una diu que hem d’evitar que hi hagi eleccions com sigui. Perquè tenim pressa, perquè la gent no ho entendria, perquè els Ateneu La Tornaresultats poden ser pitjors per als independentistes. També hi ha una segona reflexió dins la CUP que diu: és aquí per on ens faran xantatge. Si afirmem, com afirmem, que no volem noves eleccions, ens diran o Mas, o noves eleccions. Aquesta reflexió també hi és. Alguns poden dir: ‘Jo ja he votat el 27-S. I ara us castigaré per no haver-vos posat d’acord.’ Creiem que hem de trencar aquesta visió que ens han inoculat que els votants som mers espectadors, i cada quatre anys votem i prou. I que ara els votants poden mirar el TN per veure quan es posen d’acord els polítics entre ells. Això voldria dir que no hem incorporat la complexitat del procés.

Una noia més jove, també catalanoparlant, fa una pregunta curta, però xocant: ‘Jo sóc una de les anarquistes que Anna Gabriel esmentava. I jo sí que us he votat. Però amics, jo tinc por. I si ens tiren bombes?’

—David Fernàndez: Bombes? No ho veig. L’estat no és idiota. No som a l’any 1978. Sí que veig grups d’extrema dreta. Però l’estat espanyol té estratègies repressives més subtils. Una cosa més sofisticada. Aquí tenim cases de gent nostra que apareixen amb llums encesos, i ombres, quan en teoria no hi ha ningú dins. Són seguiments. Són telèfons que no funcionen. Bateries que s’esgoten. Són gent esperant-te quan arribes. També ells es mouen pensant en Europa. No és igual dissoldre un parlament que dissoldre algunes competències del parlament. Veig repressió ‘soft’, no dura.

La tercera pregunta, en castellà, va ser la que va suscitar més debat. Un senyor, a mitja sala: ‘Independentment del govern que es formi, i del president que hi hagi, ja sap tot el bloc del sí que si desobeïm, desobeïm i anem a totes? Això serà molt fort, eh?’

—David Fernàndez: Si tu em dius si tothom aguanta, jo et dic que hem d’aguantar. Però vols que et faci un contrapunt crític? Doncs Xirinacs deia que aquest país, finalment, era una fullaraca. Ens emocionem, ens emocionem, i vinga a pujar la fullaraca, la fullaraca, però quan venia un cop de vent… no quedava ni una fulla! Això ho explica al llibre ‘La traïció dels líders‘. Som en el mateix moment? No. Perquè no venim d’una dictadura franquista. I l’única cosa bonica, i l’única cosa real, és que depèn de nosaltres. Si la gent aguanta, els de dalt aguanten.

La quarta no va ser una pregunta, va ser una opinió, d’un senyor de les primeres files que els va dir, també en castellà: ‘No em va agradar que a la declaració amb Junts pel Sí el pla contra la pobresa no es destaqués més. I em sembla bé la línia vermella amb Mas. Però crec que n’hi ha més. I si ens posen Pepito Pérez, que fa les mateixes polítiques que Mas? Junts pel Sí és molt més homogeni que no ens pensem.

—Anna Gabriel: Hi ha gent que ens diu: ‘Com pot ser que 10 diputats manin més que 62?’ No serà tant, no serà tant. Nosaltres plantegem socialdemocràcia, en aquesta declaració. No hem posat, en cap cas, el programa polític de la CUP. Recordo que som anticapitalistes. Hem posat els mínims, en el tema de la pobresa. Els mínims. Però als annexos de la declaració s’explica més.

I quan la cosa ja s’esllanguia, la primera dona va tornar a intervenir per dir: ‘Jo veig que la dreta té poques divisions, i nosaltres en tenim més.’ I la cosa va derivar a parlar de les febleses, i aquí David Fernàndez, doncs es va deixar anar:

—David Fernàndez: Avui Ibarretxe deia que el procés era fortíssim, però que pot petar per dins, no per fora. Les febleses no provenen de l’estat. Provenen de dins. I no parlo del govern, ni del president. Perquè això també és una feblesa: reduir-ho tot, ‘ad hominem’, de forma cesarista i bonapartista, a una sola persona. Doncs ja està bé. Sortim de trenta anys que Pujol no era Catalunya, i ara hem de tornar a insistir que el procés no és Mas? I aquí ningú no nega res, eh: Convergència ha canviat. Ara, ens pregunten: ‘Fallarem a la llibertat del nostre poble?’ No. És clar que no. I quan els preguntem: ‘Fallareu vosaltres amb la justícia social i amb la seva gent?’ Llavors emmudeixen. No, és que hi ha un problema amb la troica. Sí, sí, i amb l’estat. Ens diuen primer la independència i després la revolució. Doncs aleshores també podem dir primer la independència, i després les retallades. És clar que volem la independència. I com més aviat millor. Però també hem de veure que hi ha feina per fer. I que hem deixat en l’exclusió política i social moltíssima gent.

La darrera intervenció va ser la més breu i directa. Un home agafa i diu: ‘Ho feu molt bé.’  Uns aplaudiments, una mica més, i llestos.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb