L’activitat del mes de març al sector manufacturer va trencar els mals resultats del gener i el febrer i va tirar cap amunt amb força. Ara, les dades de l’avanç de l’índex dels directors de compres (PMI) corresponents a l’abril mantenen aquesta tendència positiva. Ve’t aquí una bona notícia que ens arriba de la zona euro. Segons que diu l’informe de la consultora IHS Markit, l’activitat empresarial a l’eurozona creix encara més a l’abril, perquè el ritme s’ha accelerat fins a assolir un màxim des del juliol de l’any passat. El motiu és que l’expansió rècord de la producció manufacturera ha anat acompanyada d’un retorn simultani del sector serveis a la zona de creixement, per primera vegada d’ençà de l’agost del 2020. Així doncs, si la setmana vinent es confirma amb les dades definitives, tenim davant una doble bona notícia, perquè els serveis (alguns, és clar) també comencen a veure la llum. El fet cert és que l’activitat total ha augmentat durant dos mesos seguits, després de quatre mesos de declivi.

Però anem a pams. És important de comprovar que la producció manufacturera creix a l’abril per desè mes consecutiu, i s’expandeix a un ritme mai superat en dues dècades –d’ençà que es fa l’estudi. I hi té molt a veure Alemanya, que ha impulsat el repunt manufacturer. Tot i que ha frenat un pèl la taxa de creixement en comparació amb la màxima històrica registrada al març, es manté al segon millor nivell observat. El creixement de la producció industrial també s’ha alentit lleugerament a França, tot i que ha continuat essent el segon millor mes dels tres últims anys. Mentrestant, a la resta de la regió, en conjunt, s’ha registrat un creixement rècord de la producció manufacturera.

Em sembla especialment important la primera impressió sobre la marxa dels serveis, malgrat les noves mesures per a contenir la propagació de la covid-19 en molts estats membres. De fet, s’ha registrat la primera expansió de l’activitat dels serveis des de l’agost de l’any passat, malgrat que el creixement ha estat molt modest. És obvi que són tan sols alguns dels serveis, que malauradament, l’informe no detalla.

Les expectatives de futur també han millorat: han augmentat fins al punt més alt d’ençà que hi ha dades comparables (a mitjan 2012). Malgrat que el sentiment ha estat lleugerament menys optimista a Alemanya, s’ha mantingut a un nivell acostat a la màxima de l’estudi, registrada el mes passat. Al contrari, les empreses de França i la resta de la zona, en conjunt, s’han mostrat més optimistes i han arribat a nivells sense precedents, en correlació amb les esperances que hi ha entorn de la lluita contra el virus.

El punt més fosc d’aquesta repuntada el trobem en els preus. I ja fa uns quants mesos que dura. El retorn al creixement ha anat acompanyat d’un nou augment de les pressions inflacionistes a mesura que la demanda es va intensificant i els costs van augmentant. El report calcula que els preus mitjans pagats al sector manufacturer i al sector serveis, en conjunt, han augmentat al nivell més accentuat d’aquests últims deu anys. La inflació dels preus de venda al sector industrial s’ha accelerat, doncs, fins a un nou màxim de deu anys, vinculat sovint amb l’escassetat d’oferta. Per una altra banda, els terminis de lliurament dels proveïdors s’han allargat fins a tocar el màxim dels vint-i-tres anys d’història de l’estudi.

De fet, l’índex de preus de productes industrials del mes de març de Catalunya, que va fer públic l’IDESCAT dilluns, ja ens alertava del fet que assenyala l’estudi, amb un augment d’un 4,1% interanual, el percentatge més alt des del setembre del 2018 (6,3% a l’estat espanyol). Per divisions industrials, els creixements interanuals més grans de preus es van registrar a la metal·lúrgia, la fabricació de productes bàsics de ferro, l’acer i els ferroaliatges (25,4%) i a les indústries químiques (11,1%).

Per a qui no estigui familiaritzat amb la nomenclatura estatística, recordem que l’índex de preus industrials (IPRI) és un indicador conjuntural que mesura l’evolució mensual dels preus dels productes industrials fabricats i venuts al mercat interior en la primera etapa de comercialització. L’IPRI recull, doncs, els preus de venda a la sortida de fàbrica obtinguts pels establiments industrials en les transaccions que efectuen, excloent-ne les despeses de transport i comercialització i l’IVA facturat.

Fonts del sector químic em comenten que es troben en una situació inflacionària important, fruit de les conseqüències de la pandèmia. “És la tempesta perfecta, perquè hi conflueixen un seguit de factors tots alhora”, em diuen. En el fons és un problema d’escassetat d’oferta en contra de la forta i sobtada demanda que ha motivat la sortida de la Xina i alguns altres països asiàtics de la pandèmia. Per una altra banda, no hi ha tants vaixells en funcionament i els nolis del transport han pujat molt.

Quant al metall, parlo amb Natàlia Ortega, secretària general del CEAM, que em diu que l’augment de preus industrials de la metal·lúrgia aquests últims mesos és conseqüència “d’un increment molt notable dels costos de les primeres matèries metàl·liques”. I per què pugen?, demano. “Aquesta pujada dels preus de les primeres matèries és el resultat de la pressió que causa un repunt de la demanda, especialment intens en algunes àrees, com ara la Xina, i una millora de les expectatives d’evolució de l’economia els mesos vinents. Aquesta previsió de reactivació, en gran part, va lligada a l’aplicació de grans programes d’estímul, per exemple, mitjançant la construcció d’infrastructures. Sobre això, cal apuntar l’anunci recent de nous paquets destinats a la recuperació de l’economia per part dels Estats Units.” I afegeix que entre els materials metàl·lics en què hi ha un augment ràpid de preus, es destaca l’acer, el zinc, el coure i l’alumini.

En definitiva, tot esperant les dades definitives de l’índex, retinguem que l’abril és, ara com ara, un altre mes positiu, amb una clara millora de les expectatives empresarials. Si aconseguim de doblegar la pandèmia, el final del túnel ja és més a la vora.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any
Si encara vols ajudar-nos més, pots fer-te'n com a Protector.

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.