La forta oposició obliga a retirar la proposta d’abolir les curses de braus a l’Assemblea francesa

L'Assemblea francesa havia de debatre una proposició de llei impulsada pel diputat Aymeric Caron, que tenia poques possibilitats de reeixir

VilaWeb
Imatge d'arxiu d'una cursa de braus
Pol Baraza Curtichs
23.11.2022 - 21:04
Actualització: 24.11.2022 - 22:50

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El diputat francès Aymeric Caron, del partit Revolució Ecològica per al Vius (REV) –integrat al partit França Insumisa de Jean-Luc Mélenchon–, ha retirat finalment la proposició de llei per abolir les curses de braus a l’estat francès que havia presentat a l’Assemblea francesa. 

La proposta ha tingut una gran oposició, fins i dins entre els membres el seu grup parlamentari. El diputat s’ha vist forçat a retirar-la després de rebre més de vuit-centes esmenes al text, amb l’objectiu d’obstruir el tràmit parlamentari. Caron ha dit que “he d’afrontar els fets, avui no podrem abolir la tauromàquia”, però ha assegurat que “les curses de braus aviat seran abolides, ho prometo”. En canvi, el president Emmanuel Macron ha assegurat que no hi haurà aviat una prohibició.

Caron és un reconegut defensor dels drets dels animals, i un dels més reconeguts d’aquest àmbit en l’esquerra francesa, i la proposta de posar punt final a les curses de braus ja es reflectia en el programa electoral amb què es van presentar. El text de la proposició de llei criticava amb duresa la que la tauromàquia fos considerada un art. “Els que ho diuen s’equivoquen”, afirmava. A partir d’una de les cançons de Francis Cabrel que descriu precisament la incomprensió, la lluita i el patiment d’un brau, comentava: “L’obra perfora, però no mata ningú, i això és un detall. Perquè si l’art no ha de ser moral, no es pot basar en un acte immoral condemnat per llei”. Aquests fets, si van acompanyats per la mort d’una animal, estan castigats amb cinc anys de presó i 75.000 euros de multa, segons el codi penal francès. “Qui pot dubtar que el tracte infligit a un brau durant una cursa no entra en aquesta categoria?”, es preguntava.

El text també apuntava que la tauromàquia no és pas francesa, sinó espanyola. “Només va arribar a França el 1853, per complaure a Eugénie de Montijo, l’esposa andalusa de Napoleó III. I només es va beneficiar d’una excepció a les sancions previstes per als fets de crueltat l’any 1951”, explicava. I afegeix que aquesta mena d’espectacles es beneficia de fons europeus a partir de la política agrícola comuna (PAC) i de les subvencions locals.

Arran de l’anunci de la proposició llei, a França hi va haver unes quantes concentracions a favor i en contra de la proposta de Caron. De fet, aquest tema ha causat divisions fins i tot en el si de l’esquerra, com en el cas del diputat David Habib, membre del Partit Socialista, que va assistir a una manifestació en contra de l’abolició. Els quatre diputat de la Catalunya Nord, que formen part del Front Nacional, ja havien anunciat que hi votaran en contra. 

L’abolició que reclama Caron implicaria la modificació del codi penal, concretament, l’article 521-1. Aquesta norma prohibeix els actes de crueltat contra els animals, però té com a excepció les curses de braus perquè les considera una tradició local ininterrompuda. Malgrat la iniciativa, Caron ja va topar la setmana passada amb l’oposició de la comissió de lleis, que els integrants van comprar el relat de la dreta i la ultradreta. Això no n’aturà la tramitació, però sí que permet de constatar que té poques possibilitats que prosperi. 

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes