Doncs haurem de conèixer Junts per les seues obres

Ja fa dos mil anys que en la nostra cultura s'ha implantat fermament la idea que són els fets i, no pas les declaracions, la veritable mesura del que cadascú és

VilaWeb

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

El sermó de la muntanya és, en la meua opinió, el moment més autèntic i original dels relats sobre la vida de Jesús, relats que a partir dels evangelis esdevindran la base del cristianisme. A Mateu 5-7 es replega el discurs més llarg dels atribuïts a Crist, un text complex i molt interessant que estableix les diferències essencials entre allò que, en el seu origen, era tan sols una secta jueva i allò que acabaria esdevenint la religió cristiana. I allà hi ha continguda una d’aquelles frases, concretament una paràbola, que ha sobrepassat l’àmbit religiós per esdevenir part de la cultura i el coneixement universals: “Pels seus fruits els coneixereu.”

La frase és un avís ben precís que, en definitiva, diu que més enllà de les paraules o les afirmacions que qualsevol puga fer sobre si mateix, finalment seran els fets, seran les accions, allò que ens explicarà de debò qui és qui i que ens demostrarà, a partir de la coherència entre paraules i fets –o de la incoherència–, si ens en podem refiar o no. Ens diu, en definitiva, que quan algú intente fer de líder, importarà veure si els fets són coherents amb les paraules o no.

Aquest cap de setmana, s’ha fet a Argelers el segon congrés de Junts. La primera part del segon congrés de Junts, per a ser més precisos. Bàsicament, es tractava de sancionar la nova direcció del partit, ara en mans de Laura Borràs i Jordi Turull, tot esperant les decisions de caràcter més polític que es prendran en la segona part del mateix congrés, el 15 i 16 de juliol. D’entrada, en el congrés tant Borràs com Turull han marcat un perfil clarament independentista i han advocat per precipitar la confrontació amb l’estat espanyol, amb la voluntat d’assolir la independència tan aviat com siga possible. Les paraules sonen bé, és clar, però després de tot el que hem viscut aquests darrers cinc anys, ja no valen gaire per si soles; caldrà veure els fets, quins són els fruits, i caldrà comprovar-ne, així, la coherència.

Perquè hom pot entendre, posant-hi ganes, que Junts és encara un moviment convuls, que mig penja de la tradició de Convergència i mig vol ser una espècie d’SNP molt embrionari. I és evident que els darrers anys ha tingut una crisi de lideratge i d’organització important. El president Puigdemont ha passat d’articular al seu voltant un grup capaç de guanyar unes eleccions que eren, possiblement, les més difícils de la història de l’autonomia a distanciar-se de l’autonomia i dels seus tripijocs, i això té conseqüències. La gestió del trencament amb el PDECat també ha estat molt complicada i ha complicat la claredat política i el repòs que qualsevol grup necessita per a fer-se un forat. I encara la gestió de Jordi Sànchez ha estat molt criticada pels militants, fins al punt que ha decidit de deixar pas i retirar-se a una posició de segona fila però, al mateix temps, el lideratge de Laura Borràs es veu contínuament assetjat, com ha tornat a passar molt clarament aquests dies.

Per tot això i per tantes coses més, Junts no és un partit assentat, no se’ns apareix com una màquina electoral i organitzativa disciplinada com ho puga ser Esquerra avui o com ho era la vella Convergència de Jordi Pujol. Crec que això és una evidència que fins i tot ells reconeixen. Però paradoxalment, aquest desori també li ha permès d’esquivar fins a un cert punt alguns debats clau i incòmodes que si ara “recomencen”, tal com ells diuen, hauran de clarificar ben de pressa. Per exemple, el suport al PSC a la Diputació de Barcelona, inexplicable i impossible de defensar. O el pacte de govern amb Esquerra i, en aplicació d’aquest pacte, actuacions tan sorprenents com la signatura de l’acord amb el PSC i els comuns per a acatar la sentència del 25% de castellà a l’escola o la proposta esbojarrada de fer uns Jocs Olímpics d’Hivern al Pirineu, de la mà de la mateixa Espanya de la qual ens diuen que ens hem d’independitzar.

Després del congrés d’Argelers, doncs, a Junts se li acaba el temps de la indefinició. I el partit de Borràs i Turull haurà de triar si vol ser coherent amb allò que diu o no. I si vol ser-ho, haurà de rectificar decisions que ara mateix li són un pes mort enorme en matèria de credibilitat. Perquè no endebades, ja fa dos mil anys que en la nostra cultura s’ha implantat la idea que són els fets, i no pas les declaracions la veritable mesura d’allò que cadascú és. La balança que jutja.

PS. Sí, jo sóc un ateu militant. Però això no m’és cap impediment per a saber amb una certa intensitat i amb molt d’interès el nostre passat expressat a partir de la religió. Sobretot, perquè sóc ben conscient que l’única cosa que diferencia els humans de la resta d’animals –ho dic exagerant, supose que s’entén– és la nostra fabulosa capacitat d’emmagatzemar memòria fora del propi cos.

Aquest editorial no és el d’avui i per això ja té tancada l’opció d’afegir un comentari.
Josep Usó
Josep Usó
05.06.2022  ·  22:10

És que quan la situació esdevé d’emergència, el que és important és actuar. Com en aquell cas en el què un vehicle s’atura damunt d’una via a un pas a nivell. Quan ve el tren, és irrellevant, si el vehicle s’ha d’empènyer cap avant o cap enrere. El fet correcte seria abandonar-lo i apartar-se de la via. I el més de pressa possible.

Josep Sendra
Josep Sendra
05.06.2022  ·  22:25

Molt bon article. Però està clar que la música d’Argelers és que torna Convergència…els Puigdemontistes han perdut força…una llàstima, repetir l’esquema convergent.

Camí Tous
Camí Tous
05.06.2022  ·  22:38

He desconnectat de l’ambient polític i les seves proclames buides que no tenen res a veure amb els fets. Ara per ara no hi ha cap partit polític que em representi i per tant m’han perdut com a votant. Ells tenen més a perdre que jo. No permetre que em demanin el vot durant quinze dies perquè després facin el contrari del que diuen. M’he sentit enganyada per tots ells, TOTS.

Francesc Llach
Francesc Llach
05.06.2022  ·  22:56

Benvolgut Vicens: els ateus militants són molt més a prop del que dei i FEIA Jesús que molts dels que fan apologisme del cristianisme.
Jesús deia que els últims serien els primers. Es a dir qui vulgui ser important que es posi a la cua. I també deia que el més important no és tenir ni ambicionar, (sobretot poder o riqueses) sinó servir i estar disposat a donar i a donar-se.
On es veuen aquestes actituds a la societat d’avui dia, tant en l’especte polític com l’econòmic o el social?
Si això és portés a la pràctica fins les últimes conseqüències, tothom gaudiria de llibertat absoluta i no hi haurien forats negres de cap mena.

joan guinarda
joan guinarda
05.06.2022  ·  23:01

Cal esperar, sí, ja estem farts de discursos abrandats!

Sobre el PS, m’ha arribat fa poc :
Les idees que Crist ens va llegar són tan bones que va caldre crear tota l’organització de l’Església per combatre-les.
Augusto Monterroso, escriptor guatemalenc (1921-2003)

Roser Bravo
Roser Bravo
05.06.2022  ·  23:17

Completament d’acord amb tot Vicent Partal, menys en l’afirmació de què a JUNTS se li està acabant el temps… Jo entenc que donant el lideratge a la Laura Borràs i entenent que “pels fets se’ls coneixerà”, el temps de JUNTS ja s’ha acabat. Ho sento molt i molt per en Jordi Turull el qual mereix tot tipus de reconeixement plausible per tots els seus fets, pel seu comportament democràtic i coherent. Un personatge al qual no s’ha de desgastar darrere de qui no ha sabut adoptar les decisions, que pel seu càrrec actual li corresponien.

Francesc Rosés
Francesc Rosés
05.06.2022  ·  23:27

Lamentablement, les obres ja les coneixem i en Vicent les ha esmentat a l’editorial. No tinc cap mena d’esperança sobre un canvi d’estratègia. Ha guanyat Turull (un dels que ens van enganyar, un dels partíceps de la catxa que ens ha explicat la Clara Ponsati) i el seu seguici. Es comportaran com fins ara, com ERC i no els votarà ningú. Perquè si són una còpia d’ERC, per això, voto l’original i no la còpia.

Atenció a la desafecció dins el partit. De trenta mil militants, només tres mil han anat a votar. Déu n’hi do, la desafecció del militant d’un partit que, com qui diu, s’acaba d’estrenar.

Núria Florensa
Núria Florensa
05.06.2022  ·  23:31

Com sempre en Partal dona al clau. Si em permet el mestre jo afegiria dos ultimàtum per a qui no pensem votar res del 52% i com no tenim partit independentista q no sigui covard, em quedaré a casa.
1. Trencar pacte amb PSC a la Diputació, indignants.
2.Sortir del govern de la Generalitat autonomista q només ens fa avergonyir.
Caixa o faixa. És pensen q els cagamandúrries ens portaran de nou a l’Hort. NO!

manuel bonmatí
manuel bonmatí
05.06.2022  ·  23:44

La figura de Jesús transcendeix la religió que té associada, com la de Mahona transcendeix l’islamisme. Això ja fa temps que hi ha gent que ho adverteix. Pensem en la pel·lícula,de Passolini “La passió egons San Mateu”. En definitiva, doncs, parlar de Jesús, no necessàriament vol dir parlar de religió

joan rovira
joan rovira
06.06.2022  ·  00:06

Posats a eixamplar la base, proposo una frase de Karl Marx, per tal que ens entenguem de què va la qüestió que planteja l’editorial d’avui:
«Ningú combat la llibertat; a tot estirar, combat la llibertat dels altres. La llibertat ha existit sempre, però unes vegades com a privilegi d’alguns, altres vegades com a dret de tots.»

D’aquesta manera és com, al meu entendre, Karl Marx podria haver pouat de la frase bíblica: “Pels seus fruits els coneixereu”. D’aquesta manera, no s’exclou a ningú d’aquest comportament; cap acrònim de partit, mitjà de comunicació ni ningú; del fet que són els fets i, no pas les declaracions, la veritable mesura del que cadascú és.

Perquè, s’exposa millor, l’abast d’aquesta paràbola que segurament, des de la visió primigènia de veure el cicle natural de les coses es trasllada a les persones d’una manera espontània i harmònica amb els processos mentals dels humans que coneixen –atenció-, entenen –intenció- i aprenen –fan coses-. I per les obres els coneixereu. A tots!

José de
José de
06.06.2022  ·  00:19

Poco, en sentido personal, conozco del Señor Turull .
Creo que es un excelente excursionista.
En términos amplios estoy más enterado de la Señora Borràs.
Ambos se han puesto como meta relacionar o unir JUNTS al UNO se OCTUBRE para culminar el Proceso de independencia.
Pienso que su Editorial viene a decir:
“Obras son obras, y no buenas razones”.
Pienso, también, que Catalunya estaría ya con su independencia su no fuera por la gran problemática que hay por todo el Mundo.
Sea como sea. Les deseo éxito. Y no sean como los últimos de Filipinas.
No es insulto, es como puedo acabar yo.
Pero hay algo que me inquieta. Imaginando a Catalunya independizada.
“Si entre los catalanes (pueblo) no hay esa cohesión interna que ustedes dicen”. ¿Cuál será el resultado?.
¿Quizás la cohesión externa?.

Miquel Amorós
Miquel Amorós
06.06.2022  ·  00:20

No també estic molt decebut pel que ha passat a Argelers. No pinta gens bé per la Laura Borrás. Estic d’acord amb Sendra i Rosés: torna Convergència. Una pena.

Davant de tot aquest desori, jo proposo votar la CUP.
Direu que són uns immadurs, et etc. però ara crec, un cop vist el que ha passar amb la convergència 2 (la 1 és ERC) que són els que de debó són els més fidels a l’1 d’octubre.

Es van equivocar a l’anar contra la Laura Borrás i al pactar la investidura del Cigronet, però sons els únics que s’han alçat contra aquest pacte indigne per avalar el 25 % de castellà.
I també li han retirat la confiança a l’Aragonés. Encara que massa tard.
Jo els hi vaig retirar el meu vot, arrel d’això de la Borràs però crec que abans s’anar a l’abstenció que beneficiarà al PSC, prefereixo votar els que van fer possible l’1 d’octubre.

Així, que jo torno a donar el meu vot de confiança a la CUP.

Lluis Lopez
Lluis Lopez
06.06.2022  ·  00:23

D’acord amb l’editorial. Veurem que fan.
Pel que fa al tema religios, bona tria el sermo de la muntanya o de les benaventurances. Lluc les descriu d’una altra manera, pero basicament son les mateixes.
Com a ateu que ets, pero que reconeixes la saviesa del cristianisme, et recomano les “Biblical Series” de Jordan B. Peterson (psicoleg clinic i professor emerit de la Universitat de Toronto) tambe ateu. Molt interessants i il.lustradores.

Rabha Hmmane
Rabha Hmmane
06.06.2022  ·  00:30

“””. Ja fa dos mil anys que en la nostra cultura s’ha implantat fermament la idea que són els fets i, no pas les declaracions, la veritable mesura del que cadascú és “””

Si ens remetem als fets, JUNTS no se que farà, però els fets d’ ERC i la CUP són per maltractrar-los indefinidament, no votr-los mai més i fer-los desaparèixer per traïdors.
Ep, parlo dels fets ¡¡¡¡

L’editorial ja va afinant per les properes eleccions… o potser sóc curta com una cua de pansa..

J. Miquel Garrido
J. Miquel Garrido
06.06.2022  ·  00:43

Avui, em permeto de discrepar de l’editorial. Hauria de ser cert, així ho penso, que han de ser els fets, i no les paraules, que ens faran conèixer la persona. Però sabem que és fàcil de fer-nos ensopegar amb la mateixa pedra més d’una vegada. Els dirigents i els caps pensants del partits polítics saben que la memòria és, en general, curta i tendeix a oblidar les negativitats; en definitiva, que és fàcil enganyar la majoria una i una altra vegades. A Ciutadà Kane hi ha aquella escena que la seva dona li pregunta què deu pensar la gent i el respon ” la gent pensa allò que jo vull que pensi”.
En definitiva, sí que hi ha una part de la ciutadania amb esperit i tarannà crític que valorarà segons els fets, però la majoria valorarà pel grau de simpatia que li desperti cadascú.
La capacitat de seducció és la clau, no els fets. I els caps pensants ho saben.

Josep Marrasé
Josep Marrasé
06.06.2022  ·  01:10

Vicent, fas unes afirmacions que, sense ganes de contestar, crec que són aplicables a quasi tots els partits. Els partits es formen i transformen i, l’exemple de la deriva que porta a un desori, ben palès, fins que arriba un moment que perden el nord i s’estimben contra un caos que, dit de passada, els transforma: cap a pitjor, però. En el cas de ERC, ja ens trobem en el moment crític, car l’esquerra de Macià, posem per cas, no manté cap analogia sobretot, des d’el punt de vista ideològic amb la de l’Aragonès. En Macià no és considerat un bon polític, però ningú li negarà una gran força, convicció i fermesa per demostrar a bastament la seva convicció de catalanista-independentista. La mateixa consideració, observant altres paràmetres, la podríem fer dels presidents Pujol i Mas. Tots els partits tenen les seves fases: creació, formació, transformació i reconversió que, tard o d’hora sempre arriba.

Anna Linares
Anna Linares
06.06.2022  ·  01:33

No han començat amb gaire bon peu, el discurs de Jordi Sánchez, demanant fidelitat a ER, vol dir continuisme, I els afiliats han donat l’esquena a Laura Borràs que era la candidata del canvi, tenen mala pela al teler, defet el meu vot l’han perdut!!

Salvador Molins
Salvador Molins
06.06.2022  ·  03:48

Siguem exigents

1 – Lleialtat al 1r d’octubre de 2017.
2 – Completar la DUI.
3 – Exigir la fi de la repressió.
4 – Si no ho compleixen ER, que ho ha emblanquinat fins ara i PSOE que ho ha incomplert, aleshores ruptura del govern i dels suports a l’enemic.

Junts i ER :

No signeu la llei que certifica el castellà com a llengua curricular a l’ensenyament català, no us carregueu la Immersió lingüística en català.

No doneu carta de naturalesa catalana a la llengua de castella.

Catalunya necessita donar tot el suport possible a la seva llengua.
No la debiliten. Centenars de generacions han defensat i preservat la llengua dels catalans, no els traiu.

Carles Blas
Carles Blas
06.06.2022  ·  05:53

Delenda Carthago est. Jo no els votaré.

Lluís Paloma
Lluís Paloma
06.06.2022  ·  06:00

De Junts ja no n’espero res. Els pecats ja els has enumerat, Vicent. Fins i tot a Junts han tingut un president tan poc indepe com Jordi Sánchez (i que hagi presidit abans l’ANC és un d’aquests detalls que els anglesos denominen “telling”). Però crec que la clau de tot per a no esperar res de bo de Junts la vas dir fa temps: “sottogoverno” (i ERC pateix del mateix). Toca no votar, però necessitem eleccions ja, precisament per a poder aplicar un fort correctiu. No podem esperar a febrer de 2025.

Carme Garcia
Carme Garcia
06.06.2022  ·  07:12

La Aurora Madaula ja ha parlat, donarem temps a la Presidenta Borràs, i coneixerem els fets , però el desànim cada cop es més gran.
Jo no estic d’acord amb els que diuen de no votar o votar a CUP, que són els enfants terribles de la cadira, només saben criticar i deixar en els moments més delicats a la estacada al que esta jugant-se el físic.
Necessitem un partit nou urgentment.

Albert Miret
Albert Miret
06.06.2022  ·  07:26

Deixeu-me dir que mai he estat militant de cap partit, perquè mai he volgut llogar els meus pensaments polítics a ningú. Em sembla que carregar-se d’entrada una persona tan fidel a l’independentisme com en Turull, és fer-li pagar els grandíssims errors del seu antecessor al càrrec, qui amb la seva entrega als que es van vendre Catalunya a l’enemic, ha fet tant de mal com ells mateixos.
Perdoneu-me, però avui molts comentaris s’assemblen més a un butlletí d’Acció Catòlica que de política, i quan la religió comença a integrar-se en la política, qualsevol moviment o evolució cap a la llibertat, se n’acaba anant a la merda en favor del feixisme.

PAU BOLDU
PAU BOLDU
06.06.2022  ·  07:40

Prefereixo un partit sense un Generalisimo, que fa el que vol i l’adoren com Becerro d’or, i que es un pur cementiri i oficina d’ocupació de parats i ganduls.

Jordi Torres
Jordi Torres
06.06.2022  ·  08:14

Correcte, pels fets els coneixerem, i pels fets ja els hem conegut. En la cronologia dels fets (un altre cop, fets), primer va ser ER qui es va capbussar dins aquest autonomisme servil embolcallat de retòrica independentista. Ells son els veritables pioners de l’independentisme de tuit i faristol, que consisteix a deixar que arrosseguin el país per terra per tal de mantenir les cadires. Però després l’ha seguit Junts. Primer tímidament, però després ja de forma més decidida, amb la seva poruga gestió del cas Juvillà i signant el pacte vergonyós que posa el català als peus dels cavalls castellans.

Com a espai polític que viu immers en un cert caos, esperava que Junts encara produiria un corrent diferenciat d’independentistes, reals, que per pura supervivència s’haurien d’acabar segregant dels corrents convergents. Res d’això ha passat. Retòrica molta, fets cap. El pacte de govern que dona suport a el “Gobierno de España” continua vigent i el de la Diputació també. I estem parlant de mínims, que per ser independentistes, Junts hauria de FER moltes altres coses.

En fi, i per fer rabiar una mica a en Pau Vidal, que l’altre dia publicava un article esplèndid sobre expressions foranes: Tinc “zero interès” a seguir els congressos polítics, són pures bombolles de retòrica pensades per l’autoconsum (polític i mediàtic).

Adrià Arboix
Adrià Arboix
06.06.2022  ·  08:18

Crec que cal donar un vot de confiança. Un més. I prou.

Pep Agulló
Pep Agulló
06.06.2022  ·  08:58

VOLUNTAT D’INDEPENDÈNCIA, O INDEPENDÈNCIA? VEUREM

S’ha de reconèixer que avui trobar gent independentista que et parlin obertament del llegat de l’1-O, d’anar per la independència sense marrades i preparar l’embat contra l’Estat, és del tot reconfortant.

És potser, un xic sospitós que amaguin que la independència ja l’hem proclamada…

Ara, si aquesta gent és un partit, amb un programa, se li exigeix un full de ruta a complir. I sobretot que aquest esperit d’embat es reconegui en cada resposta als atacs de l’Estat: repressió a la ciutadania, repressió contra la llengua, retallada i espoli econòmic, plans destructors del medi ambient, etc.

Aquest són els fets a combatre, i ara per ara Junts no passa de ser una ombra, crítica això sí, de la claudicadora ERC.

PS. Un bocí del poema de l’Enric Casasses: “Mon pare fou”.

Mon pare fou
del tot ateu.
No un ateu tou
si creu no creu…

…No acceptà jous
posats per Zeus.
Aquests mahomes,
pastors, profetes,
papes de romes
gurus, mongetes,
tiratarots,
vidents, xamans,
santons, els gots
giravagants,
mèdius, druides,
budes, odins:
paraules buides
sense re a dins….

TONI MARTI
TONI MARTI
06.06.2022  ·  09:23

Jo també votaré a la CUP.

Joana Rubio
Joana Rubio
06.06.2022  ·  09:33

Penso que la Laura Borràs ja ha mostrat que davant la pressió de l’estat espanyol oblidarà les promeses i es rendirà com ja ho ha mostrat: exigir, prometre no rendir-se, bla, bla, bla, però al final acceptar fer el contrari del que promet.

josep SELVA
josep SELVA
06.06.2022  ·  09:45

Ser ateu militant es l’altre cara de la moneda de ser catòlic fervorós (o musulmà o jueu), es la mateixa incoherència d’un i l’altre, perquè negar un deu que diuen que no existeix es el mateix que afirmar que existeix, no hi ha cap prova, i per això l’agnosticisme es la opció mes raonable

Carles Serra
Carles Serra
06.06.2022  ·  10:01

Agrair-te Vicent aquesta editorial; NO més paraules i més fets; aquest fet seria ones amb els votants; però el Sr.J.Miquel Garrido 0:43 ho diu clarament.
Amb respecte aquest Jordi Sánchez, ja el va definir/clitjar l’estimat i recordad Xirinacs, un putu TRAÏDOR ; si aquest element segueix a la cúpula de JxC com aquest Puigneró i ja que dir d’en Giró, JxC seguirà la mateixa línia com fins ara, seguidisme a un partit ER que la seva cúpula, el mossèn (ja que hi han molts comentaris eclesiàstics) ja que dir dels putus Rufian i Tarda etc. etc.
Per últim estimat Vicent, comprovo que segueix dient PSC, com TOTS sabem que és una sucursal del PSO€ a la colònia catalana, ja que dir , com seguir dient ERC, quan també TOTS sabem que ni es republicana ni catalana; ERE.(esquerra republicana espanyola)

Sílvia Fortuny
Sílvia Fortuny
06.06.2022  ·  10:20

Avui, molt d’acord amb aquest article.

NIL MALET
NIL MALET
06.06.2022  ·  10:26

Vicent, ets un català integral i exemplar que lluita per la llibertat de la nació. Ser o no ser creient és un detall pel qual no t’hauries pas d’excusar. Som catalans.

Josep Calbet
Josep Calbet
06.06.2022  ·  10:35

Estic d’ acord amb en Vicent i, en general, noto molta impaciència en els comentaris.

Ja sabem que en Sànchez està pel retrobament fraternal i que la branca independentista no ha votat la candidatura.

Esperem el Juliol a veure la ponència politica i al que vindrà desprès.

Teresa Puig
Teresa Puig
06.06.2022  ·  10:42

Jo he estat votant de Junts i ara estic molt d’acord amb Núria Florensa i hi vull afegir:

No votar em farà mal, però més mal fa veure que no som valents!

Jaume Riu
Jaume Riu
06.06.2022  ·  10:49

ELS FETS I LES PARAULES
Fa 2500 anys, a la democràcia d’Atenes, la demos ja controlava el govern perquè van acceptar que s’havia de fer tot el que havien dit amb paraules i, si no era així, es canviava el govern.
Tan fàcil com aquesta manera de governar va ser l’origen de la democràcia, i avui encara ens sembla que ho estem descobrint.
Governar amb democràcia no consisteix només a votar el programa de govern, sinó a controlar allò que fa el govern, per assegurar que els fets estan d’acord amb les paraules.
La decisio de no votar també és democràcia quan les propostes electorals vénen de qui no satisfà les expectatives, no ha complert les paraules i fa pactes post electorals -o no es fa-, diferents dels objectius.
Per anar a votar necessitem fets i no paraules.

Jordi Tubella
Jordi Tubella
06.06.2022  ·  10:59

Començo a estar fart d’editorials i comentaris per anar omplint els dies. Evidentment que els fets són més importants que les paraules. Es fa una editorial per omplir un dia més i ja està bé. I apa, a partir d’aquí els comentaris que no votaré mai més a aquest partit o aquell altre. Que fa falta un partit nou. Que votaré aquest per castigar aquest altre. Que no votaré mai més. I d’aquí quatre dies canviarà el vent i ja no ens en recordarem del que havíem escrit.

Certament no hi ha cap partit que no l’hagi cagat en un moment o altre. Igual que cadascú de nosaltres de forma particular. Hem de deixar de tenir una mirada tan curta segons el dia en què ens trobem i mirar més enllà. Cal reconèixer que estem en un període on toquem fons. On la moral està pel terra. Que tot ho enviaríem en orris. Però també sabem que això canviarà. Falta l’espurna que ho torni a encendre tot.

Per a què això passi fa falta un lideratge seriós i posar dates concretes a fets que tots hi estem d’acord en realitzar. I sinó hi estem d’acord del tot val més fer alguna cosa que res. I si tenim en compte això i mirem les persones que hi ha ara mateix al panorama polític és evident que només n’hi ha una que pugui fer aquest paper de lideratge. I els altres han d’acceptar-ho o no anirem mai enlloc. Els que quedin a segona fila ho han d’assumir i deixar l’egolatria de banda.

I a nivell d’institucions: és evident que la Generalitat autonòmica ha de fer el que pugui mentre continuem com a colònia espanyola però també és necessari que hi ha d’haver un altre ens republicà fora de l’abast del repressor que mani com s’ha de seguir en el procés.

Jo no veig que ens hen puguem sortir si no acceptem això: lideratge únic (decissions que un cop preses siguin acceptades per tots) i institucions fora de l’autonomia (que el repressor no s’hi pugui ficar per castigar). Tenim el planter per tirar endavant en aquest sentit però malauradament no és acceptat per tothom.

Victoria Pedrola
Victoria Pedrola
06.06.2022  ·  11:02

Llegir els comentaris ja posa de manifest la manca d’Unió per fer una república catalana independent.
Es fàcil dir però no tant fer.
Fer un enfrontament directe amb l’estat es el que cal però, qui s’hi posi devant SAP que prendrà mal…, ho SAP.
QUANTS som capaços de donar tot el que som i tenim per fer un país lliure?
Passem poca gana ancara per jugar-nos la pell. Potser hauríem d’aprendre del que es tiren a la mar per poder sobreviure, alguns suren, d’altres…
Si no podem respondre aquesta pregunta, potser és val que callem i acotem el cap…
Trist però cal mirar-se al mirall i qüestionar-se cadescu, ue es capaç de fer o no.

Toni Arregui
Toni Arregui
06.06.2022  ·  11:09

Santiago Espot, Força Catalunya.

Josep Maria Martín
Josep Maria Martín
06.06.2022  ·  11:15

És difícil veure alguna “obra” de Junts destinada a alliberar Catalunya del seu botxí castellà.

Més ben dit: no veig cap indici que em faci pensar en un retorn al esperit del primer d’octubre.

Renego d’haver estat simpatitzant de Junts quan ens prometia ser un partit independentista transversal amb gent d’esquerres i dretes.
Clara Ponsatí ens ha fet veure la mentida mentre Jordi Sànchez transformava Junts en una crossa d’ERC amb el consentiment de Puigdemont.

“El suport al PSC a la Diputació de Barcelona, impossible de defensar. O el pacte de govern amb Esquerra i, actuacions tan sorprenents com la signatura de l’acord amb el PSC i els comuns PER ACATAR LA SENTÈNCIA DEL 25% DE CASTELLÀ o la proposta a traició de fer uns Jocs Olímpics d’Hivern de la mà de la mateixa Espanya que ens té sotmesos militarment i legalment.

La revolució catalana s’ha acabat i transformat en una VIOLACIÓ TOTALMENT CONSENTIDA.

No tenim partits.
No tenim polítics honestos. Tots ells estan d’acord amb la Solució Final de Felipe V.
No tenim polítics que estimin Catalunya mentre PP, PSOE, VOX i Comuns estimen Espanya.

No és possible votar gent que ens enganya dia a dia, any a any.

Els que volem la llibertat dels Països Catalans hem de canviar les regles del macabre joc de l’engany.

Josep Ramon Noy
Josep Ramon Noy
06.06.2022  ·  11:17

En temps de tribulació, qualsevol llumet d’esperança és benvingut. Junts al menys fa canvis, mentre els altres partits “independentistes” segueixen on sempre. En efecte, veurem què fan. Però de moment són l’única esperança que em queda ; o això, o un nou “partit” en forma de llista de país, ajuntant els patriotes disposats a l’acció i excloent els “patriotes” disposats a la inacció i al professionalisme politic. Només així tornarem a tenir la força de la gent que ens dugui a la independència.

O sento, però ni ERC ni la CUP mostren cap ànim de canviar res de res, sinó de seguir amb l’actual estratègia que no va enlloc més que al desastre.

Mercè ariza
Mercè ariza
06.06.2022  ·  11:36

Tots aquets comentaris “negatius”serán paper mullat quan es tracta de que en un futur i a no trigar es recuperi la Independencia que ja fou proclamada.¿que direu llavors? s´ha d´ajudar a aconseguir-ho no pas criticant

M. Carme Serrat
M. Carme Serrat
06.06.2022  ·  11:39

Crec que ja ens els han demostrat sobradament els fets. Després de l’1O han tingut temps de sobres i cap partit ha estat a l’alçada. Les han fet grosses tots i cadascú. Per tant el meu vot no el tindran i que no em vinguin a fer-me por amb PSC, PP o Vox, això forma part de l’estratègia perquè els votem. Al cap i a la fi pels seus fets no hi hauria massa diferència entre uns i altres. Uns ens fan anar a l’escorxador amb paraules boniques i els altres no se n’amaguen. Al final mana sempre Madrid. Per tant, crec que s’ha de donar una lliçó a aquests partits i que reposin una bona temporada, que es posin al racó de reflexionar, a veure si se’ls aclareixen les idees, i si no s’hi veuen en cor poden dimitir i no fer la trabeta (com alguns ja han fet) a d’altres que segurament tindrien més intel·ligència i valor que ells.
També animo a l’independentisme que es mogui quan calgui. A tall d’exemple les mobilitzacions del Tsunami van aplegar a molta gent però no a tota la que es necessitava. Sovint em pregunto on són el milió de ciutadans dels 11 de setembre?, entenc que no tothom hi pot anar però no podem aplegar a 100 mil persones en accions d’aquests tipus i ser més organitzats? Això em decep també. O sigui que som molts també els que hem de reflexionar.

Paola Polacco
Paola Polacco
06.06.2022  ·  11:43

També es pot creure en la trinitat o en la resurrecció si es creu que Junts, sota el lideratge d’aquells que son ben coneguts per tots nosaltres i que tenen un llarg historial demostrat de anys de submissió, ara lluitarà sense por enfrontant-se a les conseqüències que siguin per la independència i per defensar el país. Racionalment, tinc la temptació de dir agnosticament, cap sang nova significa cap canvi amb una fort previsible pèrdua d’esperança, de votants i d’identitat.

Miquel Urquizu
Miquel Urquizu
06.06.2022  ·  11:47

Junts ahir va fer un pas imprescindible per a mantenir i activar l’1-O:
Fer fora Jordi Sànchez que hagués permès mantenir aquest govern autonomista dos anys més i alliberar Carles Puigdemont de Junts.
Potser encara queda gent que pensa que alliberament de Catalunya pot venir dels partits autonomistes. Crec que és una minoria.
L’autentica eina que hem de polir es diu Consell per la República, es diu exili. Puigdemont ha d’encapçalar una candidatura de País i presentar-se a les pròximes eleccions, encara que autonòmiques el resultat les podria convertir en un referèndum per la independència.
ahir va demostrar que te força per fer-ho.

Francisco Sánchez
Francisco Sánchez
06.06.2022  ·  11:56

Els paleoconvergents (sector negocis) de Junts i els neocovergents (sector taula-de-diàleg) d’Esquerra ja fa temps que fan veure que governen plegats, sense deixar d’esbastussar-se a tothora. Llàstima que el governet que comparteixen és la ruïna resultant del 155, però si van en compte de no fer RES en favor de la independència (llevat de declaracions abrandades, però sense compromisos concrets) tenen la pagueta assegurada. Els uns i els altres, sense dir-ho (fa molt lleig, oi?) enyoren la plàcida sociovergència d’antany, i per això mantenen vergonyants col·laboracions amb els socialistes (Diputació de Barcelona, Sant Cugat del Vallès), que els permeten fer pam-i-pipa als de l’altre partit del 52%. Probablement aquesta guerra entre Esquerra i Junts s’acabarà amb una nova sociovergència, comandada pel MHP Illa, amb paleo- i/o neoconvergents en papers molt secundaris. La llàstima és que, quan això arribi, la unió de perdedors (Junts + ERC) ja no podrà fer res per la llengua, que ara s’han venut sense cap vergonya en respectar estòlidament la sentència del 25%. Si per comptes de posar tots els esforços a combatre els socis de govern s’haguéssin dedicat units a defensar de debò la llengua, amb actuacions polítiques, jurídiques i de govern conjuntes, a Sant Jaume, a la Ciutadella i a la Carrera de San Jerónimo, avui no hi hauria aquesta primera escapçada del 25%. Quan en vindrà una segona? Serà del 50%? L’ombra de Convergència és molt allargada, però ara per comptes de peix al cove tenim 155.

Agnòstic, però no desinformat. Ni optimista ni pessimista: realista. Facta, non verba.

PERE SIO
PERE SIO
06.06.2022  ·  12:03

Arriba l’hora dels fets, el lideratge de Jordi Sánchez a JXCAT ha sigut nefast, entrant a un Govern de la Generalitat amb un soci deslleial i que s’ha venut gratuïtament a Madrid.
Ara cal desfer ràpidament tots els errors comesos, deixar la comoditat de l’autonomisme i treballar per la confrontació i la independència.

Joan Vila
Joan Vila
06.06.2022  ·  12:06

Qualsevol alternativa a Catalunya i a la resta del mon passa per replantejar el sistema de representació en democràcia, substituïnt els partits polítics per altres formes de representació dels interessos reals dels ciutadans, que no son, obviament els dels partits polítics. Si això ho podem engegar els Catalans a través de l’ANC, està per veure. Si no, ens quedem com estem i esperem que ho facin uns altres.

Aleix Gaus
Aleix Gaus
06.06.2022  ·  12:13

Ultimament estic molt decepcionat amb els partits. Necessitem menys paraules i més fets per tant demano coherencia i és compleixi el que és diu ja que si no anem a parar al precipici. Cada dia crec més en la força del carrer

Gerber van
Gerber van
06.06.2022  ·  12:36

Potser no va ser intencionat, però precisament el dilluns de Pentecosta l’Andricus partili va apunyalar dolorosamente el líder d’ERC. 😉

Daniel Gambús
Daniel Gambús
06.06.2022  ·  12:38

Declarar-se ateu és també un acte de fe, de creient. Què podem saber del més enllà amb les nostres limitades ments? Crec que la postura més honesta intel.lectualment és la del agnòstic, és a dir, acceptar que no tenim resposta a la pregunta sobre un més enllà. A partit d’aquesta acceptació, hom es pot posicionar respecte a si aquesta questió sobre la trascendència és important o no per a mí. Però si hom es posiciona en que aquesta qüestió no és relevant, això no hauria d’implicar la no existència d’una trascendència, doncs -utilitzant la cita evangèlica de la editorial- ningú pot aportar fets en un sentit o un altre.

david graupere
david graupere
06.06.2022  ·  13:19

Primer, jo ho diria a l’inrevés: el que era una branca jueva amb un missatge universal es va corrompre en una religió imperial.

En segon lloc, les paràboles deformades per interessos espuris, les paràboles en origen no tenen un significat lògic o pragmàtic, va més enllà, són d’una altra natura.

Pel que fa a la tesi, em plau de formular-la en uns termes semblants: quan les paraules contradiuen el fets, creieu els fets.

Victor Serra
Victor Serra
06.06.2022  ·  13:31

Això val per a tothom. S’han de jutjar pels seus actes i pels resultats dels seus actes. De moment pràcticament ningú resisteix aquest anàlisi. Només l’estratègia judicial de l’exili .
Fa temps que em preocupa el nihilisme d’algunes propostes. (Votar en blanc , abstenir-se, trencar el govern sense tenir cap alternativa millor….)
Crec que mentre siguem una automonia més val que la gestionem nosaltres que el PSC o un tripartit, i aprofitem qualsevol escletxa per avançar.
Sí, els partits són un desastre i el nivell és molt baix. Però la nostra obligació és canviar-ho o obligar-los a canviar . Donar suport a gent competent perquè s’hi posi al capdavant.
Al carrer hem de fer la nostra feina, però els partits són imprescindibles perquè ningú reconeixerà mai cap independència sense un suport democràtic indiscutible a nivell de partits.
Tenim el 52% dels vots. Una majoria que hem sigut incapaços de fer operativa ( en això devem ser un cas quasi únic a nivell mundial). Hem de posar-hi remei.

Berta Carulla
Berta Carulla
06.06.2022  ·  14:49

Hi ha un hashtag que s’està fent molt popular, fa així:

#aneualamerda

Jo el dedico de tot cor a aquells que dieu que no anireu a votar, perquè no sou millors que aquests polítics que critiqueu, feu tanta o més traïció que ells.

A més teniu poca imaginació i patiu dependència dels partits i per això, com esteu decebuts dieu que no votareu…

com si quan votem des de fa anys votéssim partits.

Votem la llibertat i la independència del país i els partits són instruments independentment de com ho facin, hi ha altres partits independentistes a la rereguarda. Només teniu ulls per als parlamentaris. Militeu en el partidisme igual que els polítics. Resulta patètic d’observar.

No tinc paraules per expressar la decepció que sou i la pena que tinc pel nostre país.
Teniu el que us mereixeu.

Mònica Vidal
Mònica Vidal
06.06.2022  ·  15:17

Doncs jo, si no passa un miracle i surt un darrer partit veritablement independentista, no aniré a votar, tampoc a la cup, aquesta esquerra de saló que l’únic mèrit que té és la de viure, com tots, del “cuento” i per acabar-ho d’arrodonir, posant pals a les rodes a tort i a dret.

A veure què fa Junts i tinc posades les esperances en l’ANC.

Si no, posats a engreixar, engreixar els porcs

Carles Benito
Carles Benito
06.06.2022  ·  16:00

Jo, a més d’ateu militant, començ a ser un home de poca fe…

I molt me tem que jxc sigui com allò altre: “l’explicació de l’inexplicable que no explica res”…

Vaja que no crec que se’n surtin…

En aquest sentit pens que ens convindria de posar fil a l’agulla per la “quarta força”. D’una banda perquè no podem perdre més temps i de l’altra perquè, tal vegada fem un favor a jxc en la seva reordenació… I qui sap si fins i tot erc podria caure del cavall camí de Damasc :
“oriol per què me persegueixes?”

Miquel Àngel Sirera
Miquel Àngel Sirera
06.06.2022  ·  16:53

Molt d’acord amb en Victor Serra !

Belén Solé
Belén Solé
06.06.2022  ·  17:15

Estic d’acord amb el Miquel Urquizu.

Josep Albà
Josep Albà
06.06.2022  ·  17:36

Molt lamentable, senyor Partal.
Com si no coneguéssim Junts, ara hem de tornar a donar-los una enèssima oportunitat de demostrar que són independentistes, que respecten el mandat democràtic de l’1 d’Octubre, etc., etc.
Com si fins ara no fossin ells els que des del Govern de la Diputació de Barcelona de bracet amb el PSC155, des dels governs igualment pervertits de moltíssims ajuntaments, des de les seves posicions al Parlament i al Congreso de sus Diputados i sobre tot des de tots i cadascun dels Departaments del Govern de la Generalitat hagin demostrat una obediència absoluta als dictats de l’estat, un oblit i un menyspreu permanent al mandat democràtic de l’1 d’Octubre i una posició de rendició incondicional en tots i cadascun dels projectes que han impulsat, des de la liquidació de la immersió lingüística i la declaració de l’espanyol com a llengua curricular de l’escola catalana, fins a la preparació entusiasta d’uns JJOO amb l’estat opressor del qual fan veure que es volen separar.
Ara resulta que d’Argelers, els mateixos de sempre surten “diferents”. Apa, vinga, home!
Quan aquesta colla d’espavilats trenquin un ou, un ou que ja sigui impossible de refer, llavors que em vinguin a explicar que són “diferents”, i potser em plantejaré tornar-los a votar algun dia.

Jesús Albiol
Jesús Albiol
06.06.2022  ·  17:55

D’acord amb el Victor Serra.
De fet, crec que al final quasi tot es remet a una qüestió de confiança en les persones, en persones que han de fer uns grans i difícils equilibris per compatibilitzar la seua vida personal, el seu ideari polític, les seues febleses i els seus dubtes, amb un projecte d’independència que històricament ningú ha sabut resoldre (i més favorable que a la II República …). Turull i Borràs, o Puigdemont, o altres noms ens mereixen la confiança de que a la torta o a la volta van en direcció a cercar l’autodeterminació del nostre país? Ens creiem que fan el que poden? Fan un sacrifici personal i familiar per ser on són? … respondre aquestes preguntes de forma honesta ajuda a saber amb qui associar-te i fiar-te d’anar fent camí. Al meu parer (i mai he votat Convergència) sí crec que tenen el compromís profund que diuen, tot i que contínuament hauran de gestionar moltes incoherències per no deixar-se arrabassar per la repressió de l’assetjament estatal, cosa que mai, mai mai hem d’oblidar.
En resum, crec que no és gens intel·ligent desincentivar i posar sota sospita gent que manté la flama de l’1-O malgrat tot l’assetjament que pateixen, quan humanament els seria més fàcil renunciar, com han fet ja alguns des del 2017 ençà. Mantenir la confrontació democràtica amb l’Estat és l’únic salvavides que ens resta com a minoria nacional … i no està bé fer-li forats encara que a moments ens ofegui.

Melitó Camprubí
Melitó Camprubí
06.06.2022  ·  19:20

Ben enfilat Sr. Director. Els romans també van fer servir: Res non verba. Podem esperar a veure coses, fets, de Junts, o d’ Esquerra, però recomano flegma britànica. De fet, amb el que s’ha vist fins ara, no sé si cal esperar grans esdeveniments.
Fer un estat és una cosa seriosa i difícil que necessita coneixement i exemplaritat. Molt més difícil que no pas organitzar uns jocs olímpics per entretenir a la plebs fent que miri al dit i no a la Lluna.
Com deia paciència i estoïcisme. Que no ens cansin.

Francesc Dalmau
Francesc Dalmau
06.06.2022  ·  19:20

Molt d’acord, Jesús Albiol 06.06.2022 · 17:55.

Ferran Moreno
Ferran Moreno
06.06.2022  ·  21:20

Jo el que no m’explico és com és pot fer un congrés amb uns discursos amb tanta energia, tan independentistes, pensats per arrencar continus aplaudiments i aixecar la gent de la cadira, i al final resulta que ha guanyat el sector més autonomista de JUNTS – reconegut per Aurora Madaula, per exemple.

La veritat és que fa pensar si la independència, pels partits polítics, ja és simplement un lloc comú que es treu del bagul dels records per esvalotar el personal només quan hi ha eleccions a la vista.

Jaume Bonet
Jaume Bonet
06.06.2022  ·  23:05

Crec que a na Laura Borràs l’han engalipada per inexperta en partits polítics. Els polítics professionals, els intrigants, l’han convençuda de que fes llista conjunta unitària (si hi haguera hagut confrontació hi hauria hagut una participació d’afiliats molt superior a la que hi hagué, perque els decepcionats de la no-confrontació foren, majoritàriament, els qui haurien donat suport a na Laura Borràs). La llista única però oberta fou un altre parany (els de bona fe vo)taren tota la llista llevat de qualcú que els desagradàs molt, els intrigants votaren la llista exceptuant-ne na Laura Borràs), el pacte que feren na Borràs i en Turull era compartir competències quan modificassin el reglament intern del partit el juliol, però ara sembla (ep! diu el Nacional.cat que, al meu parer, no és gaire de fiar) que en Turull ja vulgui exercir en solitari les competències que el reglament otorga al Secretari general per damunt del president, en relació a lo del secretari d’organització. Crec que haurem d’esperar el juliol per sebre cert si s’ha de descartar ja Junts com a opció lleial, però crec que la llista de país ja l’haurien de començar a congriar els qui tenen capacitat de convocatòria suficient (ANC, Paluzie, Castellà, Ponsatí, Costa, CDRs i els extraparlamentaris que no estiguen encara gaire infiltrats per les clavegueres). També crec que na Laura Borràs és prou intel·ligent com per temer-se’n de que l’han engalipada. Tammateix haurem d’esperar els resultats de la segona part del congrés, el juliol (alerta que els intrigants no aconsegueixin retrassar-lo), i per a sebre si basta anar preparant una llista de país o si cal, també, abocar-se a generar alternatives municipals. L’acord Borràs – Turull fou una punyalada a la renovació que haguera sortit d’un enfrontament que hagués guanyat na Laura de golejada. La cosa, tammateix, que encara em fa tenir un bri d’esperança (magre) és el fet de que ataquen na Laura Borràs des de tots els cantons (ERC, l’estado, el nacional.cat, la CCMA) … hem de suposar que d’ací a un més i mig ens podrem treure el gat del sac, per bé o per a mal i, si fos per a mal, també podrem veure si serà un mal “recuperable” (els lleials a l’ 1 d’oct. de Junts sortint-ne i sumant-se a les candidatures alternatives amb na Laura Borràs inclosa, o no) o si serà un mal definitiu (els lleials assumint les traicions per no rompre “la unitat”). Salut

Pere Planella
Pere Planella
06.06.2022  ·  23:43

Veig molta xerrameca per part de tot tom, jo ho tinc tant clar que si tots els que vàrem votar i els que no ho varen poder fer el 1-O tots dipositem el mateix vot a les urnes ja poden anar fen els uns contra els altres i els altres contra els uns, deixeu de dir que si fan això ho allò no ira a votar, no feu cas de les xerrameques hi aneu a votar com var ho fer el 1-O, les xerrameques valen per tots, diaris, Tv, comentaristes, tots a votar per l independència , tal com vàrem fer el 1-O, clar i català.

Josep Vilà
Josep Vilà
06.06.2022  ·  23:55

En Jordi Turull és l’únic dels presos en qui em permetria de confiar cegament. Malgrat ha obtingut la llibertat gràcies al pacte de la claudicació, vull pensar que no n’ha estat un dels artífexs. La Cup, a qui tants comentaristes diuen ara que votaran, el van trair no proclamant-lo President per abocar-lo a la garjola com un simple ciutadà. Això són fets i no paraules. Na Laura ha hagut d’embainar-se-la en algun moment, sí, però no ha caigut mai en la indignitat de molts dels escurçons que la rodegen. Ben mirat, podem albirar la independència perquè Pujol muntà un partit Convergència que va representar els valor de la catalanitat durant la Transició, i d’aquí sorgiren Mas i Puigdemont, els dos Presidents dels referèndums. La resta de partits no han aportat cap líder de la fermesa i dignitat d’aquests tres. Són fets. Per tant, mirant al retrovisor, votaré el duo Turull-Borràs, perquè d’entre tots em semblen els més dignes, i el seu partit, resorgit de la pax convergent, ha sabut ser valent i tirar cap a Ítaca, mentre els dels cants de sirena dels canvis socials, només tenen ulls per a girar el timó cap a Madrid.

Més notícies

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ al mes